La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Anna Boyé: “Estudio les societats matriarcals que hi ha al món perquè em fa avançar, em fa crèixer i em fa veure que hi ha tot un món que no ens han explicat i que cal ser explicat”

Anna Boyé, antropòloga i fotoperiodista va presentar al Centre Cívic Casa Golferichs, de l'esquerra de l'Eixample, i a la llibreria Altaïr el seu nou projecte documental de la sèrie “Matriarcats”: “Las herederas”.
Anna Boyé: “Estudio les societats matriarcals que hi ha al món perquè em fa avançar, em fa crèixer i em fa veure que hi ha tot un món que no ens han explicat i que cal ser explicat”
Anna Boyé a l'Espai Matriarcats / JACOBO LÓPEZ
juny 06
15:16 2017

A través del projecte Matriarcats, Anna Boyé, exposa les diverses societats matriarcals que ha conegut arreu del món. Les fotografies i els documentals que realitza mostren les habitants d’aquestes comunitats i expliquen com s’organitzen. El seu últim propòsit és que altres persones puguin entrar en contacte amb una d’aquestes societats, la Minangkabau (Sumatra), a través d’un viatge antropològic que faran al juliol.

Fa més de deu anys que centres el teu treball antropològic en l’estudi de les societats matriarcals arreu del món, què et va moure a començar aquesta investigació?
Havia fet una sèrie de fotografies que es deia La Dona i Déu i que mostrava dones de diverses sensibilitats religioses. Vaig estar a la Índia, on hi ha la ciutat de les vídues: Vindravan. Allà les dones de les castes més baixes són abandonades pel fet de ser viudes i acaben vivint de la caritat la resta dels seus dies. Malvivint en coves, llocs molt penosos.
Aquesta experiència em va afectar de tal manera que vaig voler saber si existien altres llocs del món on les dones tinguessin un rol fonamental. Així vaig començar aquesta sèrie. Matriarcats és un projecte etnogràfic, fotogràfic i pedagògic, per entendre l’essència d’aquestes societats matriarcals, per investigar, per viatjar amb elles. El projecte s’ha transformat en una necessitat de vida, per ensenyar uns altres valors, els que comporten aquestes societats.

Què defineix una societat matriarcal?

És una societat on les dones tenen una autoritat que no és coercitiva, que és reconeguda per tothom. Es defineix perquè el “ser” és més important que el “tenir” i l’home i la dona són complementaris. Es defineix perquè són societats molt pacífiques, on les emocions negatives són molt mal vistes. En algunes l’home és com un nen petit, en d’altres home i dona estan a la par, decideixen entre els dos, com en la Minangkabau, el bé del grup és el més important.

L'antropòloga Anna Boyé / JACOBO LÓPEZ

L’antropòloga Anna Boyé / JACOBO LÓPEZ

En les societats matriarcals, les tasques de cures són més valorades?

Les que he conegut fins ara, són societats bàsicament agrícoles on el paper de la dona és molt reconegut, sigui de cura, de gestió de l’economia, en política. Tenen una dignitat. En la nostra societat les dones lluiten, a nivell institucional, a nivell particular. Però jo crec que a dins de les cases els falta la veu. La casa és un lloc polític, on tu has d’expressar el món en què vols viure i com el vols viure.
La valoració no és només de les cures, en tots els aspectes de la vida ella està més valorada. La societat patriarcal en què vivim desmereix la dona i el seu cos. En aquestes societats matriarcals el cos de la dona és molt respectat, està relacionat amb la terra, amb la collita, amb la llavor. El cos de les dones reprodueix i ensenya a les criatures. Estan arrelats a la terra, la dona té un vincle amb la terra molt important. Nosaltres hem perdut aquest vincle. Són societats més comunitàries on es té molta cura dels infants i la gent gran, que és el que ens falta a nosaltres.

En alguna entrevista que t’han fet parles dels matriarcats amagats, a què et refereixes?

Crec que els matriarcats son cèl·lules que es desenvolupen a qualsevol societat, a la nostra també. Hi ha famílies molt matriarcals, estan distribuïdes i no conformen un teixit social suficientment fort. Però sí que hi ha families matriarcals, que actuen de manera generosa comunitària, que actuen amb uns paràmetres completament matriarcals. L’única cosa que els falta és un reconeixement social.
L’amor té un paper molt important, fer les coses amb un sentit de justícia i d’amor cap al grup, familiar o social, aquí també existeix. Una altra cosa és que et sigui reconegut o no, no tenim aquesta cultura, no se’ns ha ensenyat.
Cada vegada que viatjo a una societat matriarcal torno descentrada del que era abans, aporta una dada més a la meva vida i això em fa canviar i això és molt important. Aquest inici del canvi cap a tu mateixa, cap a l’essència del ser, és vital per entendre qui som i en quin grup estem.

Defineixes Matriarcats com un projecte documental, fotogràfic i pedagògic. Pel que fa a la part pedagògica, quines accions duus a terme en aquest sentit?

És pedagògic i etnogràfic perquè són treballs profunds, són treballs per ensenyar i mostrar que això és possible veure-ho. I que és possible viure-ho, conviure-hi, tenir una experiència personal. Per això, em demanen conferències, xerrades, exposicions, perquè sorprèn molt, la gent no ho coneix. Tinc la necessitat de mostrar. No ho puc deixar, ho he pensat moltes vegades perquè es difícil. Però no puc deixar-ho perquè cada cop que torno m’ha aportat alguna cosa més que puc anar ficant dintre meu i puc anar canviant coses equivocades. Perquè si ningú et fa veure com són altres societats, com canviarem? Ens pensarem que la nostra és la ideal. I estem molt equivocats, hi ha moltes més estructures i patrons.

Quin ha de ser el paper d’una antropòloga?

Un antropòleg és una persona que va a conèixer una altra manera de viure. Intentes oblidar-te de com vius tu, anar amb la ment oberta per no tenir prejudicis. Intentes aprendre-ho tot d’aquella cultura, allò bo i allò dolent, i després intentes explicar-ho sense prejudicis i amb una idea més clara de saviesa profunda de la vida. Almenys aquesta és la meva idea. Cada antropòleg té una visió diferent, que varia si és una dona o un home. Jo, com a dona, estudio les societats matriarcals que hi ha al món perquè em fa avançar, em fa créixer i em fa veure que hi ha tot un món que no ens han explicat i que cal ser explicat. En aquests moments de la meva vida el vull explicar i estaré disposada a tot fins que ja no pugui més, faré tot el que pugui.

Estàs organitzant un viatge antropològic per conèixer en primera persona la societat Minangkabau al juliol. Com el planteges?

És un viatge per a dotze persones, serem un grup que sortirem d’aquí coneixent-nos, serem com una família amb una pauta matriarcal. La idea del pacte prevaldrà, es pactarà tot. Anirem fent el dia a dia, coneixerem el territori…

Però no és planteja com un viatge intrusiu…

La idea de l’antropòleg que va allà a destrossar-ho tot, com un grup turístic, no és la meva idea. El que tinc en ment és un grup reduït de persones que en algun moment pugui tenir un intercanvi de valors i coneixements amb la gent d’allà.

I de cara al futur, en quins projectes estàs treballant?

Ara acabo de tornar del Perú on he conegut els Quero i els Huilloc, que són societats matriarcals-comunitàries, i la idea és fer-ne el documental. També estic acabant el llibre de la societat Minangkabau
El que m’agradaria és cada any poder estudiar una societat i organitzar el viatge de l’anterior, i d’aquesta manera poder crear un canal perquè això pugui ser vist, sentit, explicat i també es pugui veure el documental, llegir el llibre i puguis reflexionar-hi.

Boyé ha gravat els seus documentals amb una càmera com la de la fotografia / JACOBO LÓPEZ

Boyé ha gravat els seus documentals amb una càmera com la de la fotografia / JACOBO LÓPEZ

I de tot el que aprens i coneixes de nou, amb què et quedes?

Amb el sentit amorós de la vida. Viure aquest sentit amorós, social i de grup és una experiència única. La nostra individualitat apresa aquí ens fa entrar en oposició amb el sentit de comunitat. Un sentir que et gratifica molt, el contacte amb les teves arrels, amb la terra. L’arrelament és com si les dones pervisquéssim d’aquesta manera matriarcal perquè la terra està amb elles, és com si la terra generés una continuïtat matriarcal.