La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Lluita i compromís social: l’enyor dels carrers del Poblet

Amb la intenció de “rescabalar de l'oblit el Poblet”, un dels barris més compromesos amb la lluita social al districte de l’Eixample de Barcelona, el col·lectiu llibertari La Bretxa, va realitzar la seva primera ruta històrica llibertària el passat dissabte 11 de febrer.
febrer 22
18:00 2017

Una de les icones que amb més força pretén representar la ciutat de Barcelona és la basílica de la Sagrada Família. Però aquest temple expiatori convertit en fotografia de postal no sempre ha format part de Barcelona. Molt abans que els seus voltants fossin dels més transitats pels turistes de la ciutat, abans de donar nom a un barri de l’Eixample i fins i tot molt abans que el 1881 Josep Maria Bocabella i Verdaguer comprés els terrenys en els que es construiria per encàrrec del mateix Bocabella la basílica, aquella zona formà part del municipi de Sant Martí de Provençals. Els terrenys, els camps i els habitatges que hi havia constituïen el Poblet.

Des de la seva annexió a la ciutat comtal el 1897, el Poblet ha viscut incomptables transformacions, des de la conversió dels horts en fàbriques al començament del segle XX, passant pel tancament d’aquestes durant la crisi dels anys 70, arribant a la conversió en barri residencial i finalment a la transformació «en atracció, en experiència, a consumir regalant-lo a les contínues riuades de turistes majestàtics que ho converteixen tot en aparador», tal i com plasma la introducció del llibre Ruta històrica i llibertària del Poblet, del grup la Bretxa, llibertàries del Poblet.

La mateixa introducció titulada «Però què hòsties és això del poblet? Això no és Sagrada Família?» reivindica la recuperació de la seva història i conclou: «Aquests és el barri que enyorem, el que servia per prendre els pols de les lluites de la classe treballadora de Barcelona, el que bategava col·lectiva i solidàriament.»

Amb aquest objectiu el col·lectiu La Bretxa «realitza un exercici de memòria històrica, organitzant la seva primera ruta històrica llibertària, amb la intenció de rescabalar de l’oblit aquella part del seu barri més compromesa amb la lluita social». Un exercici recopilat en set punts del barri que fa uns anys anomenaven Poblet.

La Sedeta i el Passatge del Canó contra el Feixisme.

La industrialització de la ciutat va fer que s’edifiquessin nombroses fàbriques, com per exemple La Sedeta el 1899. L’edifici, dedicat a la filatura, el teixit i el tenyit del cotó, la llana i la seda (fet que li va atorgar el nom amb la qual se la coneix), va passar per una col·lectivització durant la guerra, un període d’expansió durant els anys 60 i finalment el tancament als 70. Però la seva història no s’acabava aquí, a partir del 1975 el veïnat es va organitzar per evitar que l’especulació fes desaparèixer l’edifici i va ser okupat per tal de reclamar-ne l’ús públic i comunitari.

DSC_0028

La ruta va aplegar una cinquantena de persones / JACOBO LÓPEZ

Ven a prop de la fàbrica hi havia el convent dels claretians, que va ser escenari de l’enfrontament entre un grup de feixistes que s’hi havien atrinxerat i la gent organitzada que va respondre situant un canó just al seu davant, entre el carrer Pare Claret i el passatge Llavallol. Aquest va canviar el nom per: Passatge del canó contra el feixisme.

DSC_0022

Durant el recorregut es van enganxar cartells que recordaven els fets ocorreguts / JACOBO LÓPEZ

Patronato Social Escolar de Obreras del Poblet

DSC_0054

Les integrants de La Bretxa van compartir amb les assistents el resultat del treball recopilat al llibre / JACOBO LÓPEZ

A principis del segle XX l’Església anava perdent influència entre la població i el Poblet no n’era l’excepció ja que en aquells anys la majoria dels seus habitants es declarava anticlerical i radical. Per aquest motiu des de la institució religiosa es van començar a fundar escoles professionals. El capellà Ramón Balcells va fundar el Patronato Social Escolar de Obreras del Poblet per donar a les noies una «educació religiosa, moral i domèstica». Durant la guerra va convertir-se en l’Ateneo Obrero y Cultural del Poblet.

Balcells també va fundar una caixa d’estalvis vinculada al patronat que un cop esclatà la guerra corria perill de ser expropiada. El cos del religiós va ser trobat mort al Pallars després de subornar elements de la FAI per a que el portessin a Andorra.

A l’entrada de l’actual Escola Marillac s’hi erigeix un bust en record al capellà que «fue sacrificado por la revolución». Destaca l’ús de la paraula ‘revolució’ per tal de referir-se al període de la guerra civil.

Ateneu Obrer Cultural del Poblet i Ateneu Llibertari Amor i Voluntat

Paral·lelament a la industrialització i al desenvolupament del moviment obrer, es va veure la necessitat d’oferir eines per a l’educació de les dones, homes i infants que formaven part de les classes més baixes.

A la zona del Poblet hi va haver dos ateneus. D’una banda, l’Ateneu Obrer Cultural del Poblet que va canviar la seva seu després que quedessin confiscades les propietats de Ramon Balcells el 1937, en ple context revolucionari, i el Patronato Social-Escolar va esdevenir ateneu. Des d’aquest ateneu es van promoure les inscripcions per formar part de la Columna Luz y Libertad, integrada per militants llibertàries del Poblet. D’altra banda, hi havia l’Ateneu Llibertari Amor i Voluntat que va ser la seu del comitè revolucionari de la barriada i formà part del Comitè Revolucionari de Sant Martí. Alguns dels militants vinculats d’una manera o altre a aquest ateneu són: Concha Liaño, Alfredo Martínez Hungría y Soledad Estorach Esterri.

DSC_0089

Es va recordar l’existència de dos ateneus al barri durant els anys 30 / JACOBO LÓPEZ

Atemptat contra el comissari Quintela de Quico Sabaté i els Maños

Tot i que el 1939 es va donar per acabada la guerra, grups de guerrillers van continuar lluitant contra el règim franquista, tant des del món rural com de l’urbà.

El 2 de març de 1949 el grup de maquis Los Maños, encapçalat per Quico Sabaté i Wenceslao Orive, va intentar atemptar contra Eduardo Quintela, cap de la Brigada Político-Social de Barcelona, a una cruïlla propera a la Sagrada Família.

DSC_0061

La façana de la Sagrada Família va ser testimoni de l’atemptat contra el comissari Quintela el 1949 / JACOBO LÓPEZ

Fàbrica autogestionada Numax

La crisi dels anys 70 també va arribar a la fàbrica Numax i els seus propietaris van decidir tancar-la, enderrocar-la i vendre’n els terrenys. Però la plantilla de treballadores i treballadors van iniciar una vaga que va desembocar en l’ocupació de l’edifici i la presa de control de les màquines. Durant dos anys van funcionar de manera autogestionada però finalment van haver de tancar. Abans d’abandonar definitivament la fàbrica van contactar amb el director cinematogràfic Joaquim Jordà per de plasmar en una pel·lícula el que s’havia viscut al llarg d’aquells dos anys.

El film titulat «Numax presenta» (1979) va tenir una segona part estrenada el 2004 «20 años no es nada».

DSC_0065

Les lluites autònomes dels anys 70 també van tenir un focus de presència al barri, a la fàbrica Numax / JACOBO LÓPEZ

La fàbrica Damm col·lectivitzada

El 1936 el Decret sobre la col·lectivització i el control de la indústria i el comerç a Catalunya obligava a col·lectivitzar totes aquelles fàbriques de més de 100 assalariats/es, com era el cas de la fàbrica de cervesa Damm SA, al carrer Roselló número 515.

Durant aquest període en què les treballadores i treballadors estaven al capdavant de la producció, les millores es van notar ràpidament com en el cas dels salaris que van quedar unificats tant per a dones com per a homes i que varia segons la franja d’edat.

DSC_0103

Es va recordar l’època de la col·lectivització de la fàbrica Damm / JACOBO LÓPEZ

Un dels seus treballadors va ser Benet Pasanau, militant de la CNT que va decidir enrolar-se a la Columna Durruti. Durant els combats de Casp va ser ferit, però va morir a la Clínica l’Aliança de Barcelona setmanes més tard. El seguici fúnebre de Pasanau va sortir des de la fàbrica, on els seus companys van fer sonar la sirena tantes vegades com anys hi havia treballat com a carreter: 17.

Tots aquests racons del barri del Poblet són història viva de les lluites de l’últim segle a la ciutat i en ocasions queden oblidats entre els souvenirs de les miniatures de la basílica i les riuades de turistes. La ruta històrica organitzada per La Bretxa, llibertàries del Poblet i el llibre que el mateix col·lectiu ha editat pretén obrir una escletxa en aquest oblit.