La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

No som una alternativa

En motiu dels 10 anys de La Directa el consell de redacció volem alçar un crit en ferm.
No som una alternativa
Part del consell redactor de La Intervia reunit en assemblea/ LA INTERVIA
abril 30
09:00 2016

Volem alçar un crit en ferm: el periodisme popular, crític, independent i autogestionat, no és una “alternativa a”, sinó que un model que engendrem i repensem des dels barris. No som un “reducte de”. Som un projecte amb vida pròpia: un projecte en comú.

L’experiència i els 10 anys de La Directa, així com la vida d’altres mitjans locals i actuals, que s’apropen més al projecte de La Intervia, com la Burxa, del barri de Sants, Districte 11, sorgit de la mà d’estudiants a la universitat, La Metxa, a Gràcia i Masala, al districte de Ciutat Vella, són alguns exemples. Projectes d’informació que sorgeixen des d’una necessitat col·lectiva i que tiren endavant amb l’energia i les ganes de totes aquelles persones que hi participen activament però, també, que es nodreixen del moviment i l’activitat col·lectiva que hi ha als barris.

Però què és per a nosaltres això del periodisme popular? Abans de res, sabem que no hem descobert la sopa d’all i que rere aquest paraigua [periodisme popular] hi ha moltes experiències prèvies i diverses als projectes que hem anunciat. Però avui alcem el nostre cant de sirena des d’aquí: des del que ens és més proper i des del que, com a mitjà local —que ha tingut els seus més i els seus menys i que els continuarà tenint— repensem constantment.

Som un mitjà local i popular perquè vam néixer entre les cruïlles que separen el Fort Pienc i la Sagrada Família. El 2013 —i molt abans— els barris de l’Eixample estaven en plena ebullició: grups de teatre, col·lectius feministes, xarxes de consum, espais alliberats, horts autogestionats i l’educació en el lleure, entre moltes altres experiències, marcaven part de la vida associativa dels barris i ens travessaven. Encara avui la marquen. I encara avui ens travessen. És per això que va néixer el projecte de La Intervia, rere la intenció de fer d’altaveu i d’obrir un espai de trobada per a tota aquesta agitació. Una àgora virtual on fer denúncia alhora que recollir tota la creativitat i acció que les persones som capaces de generar. Un espai on representar nous i diversos imaginaris. Un espai, també, on repensar-nos. I perquè no, un espai que generi nous debats. Creiem en el periodisme com una eina que generi inquietuds i que transformi la nostra en una societat crítica i participativa.

Ho hem intentat i ho seguim intentant, conscients de les nostres limitacions.

Independent i crític perquè no estem lligades a res més que a la nostra curiositat i a la nostra mirada —que no és poca cosa—. Nosaltres ens marquem els nostres temps i decidim, col·lectivament des del consell de redacció, què volem publicar i sobre què volem aprendre per, després, compartir-ho a l’àgora. Anualment, el servidor ens recorda que som un projecte autogestionat i que l’espai a la xarxa té un cost. De moment, ens n’hem ensortit precariament entre kafetes i quotes posades de la nostra butxaca. El temps també ens ho recorda: no podem arribar a tot. I, alhora que actua de limitació, també ens ajuda a preguntar-nos si té sentit o no intentar arribar a tot. Malgrat tot, les limitacions són un motor de preguntes, dubtes i formulacions, que ens ajuden a significar-nos.

És per tot això que no som una alternativa. Som projectes imperfectes i diversos, engegats per mirades que abracen l’espai i el temps i que construeixen relats col·lectius. No som un reducte. Tenim vida pròpia. I, malgrat costi, ens equivoquem i, a vegades, faltin energies: hem nascut per continuar aprenent.