La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Welcome to l’Eixample, territori guiri

Barcelona són tots els seus barris. Aquells que han patit en els últims anys una lenta i progressiva transformació del seu caràcter popular, de la seva vida. Transformació que vol dir també gentrificació i turisme de luxe, elitització, inversions i la desaparició progressiva dels seus habitants. Un model turístic que altera la convivència i modifica la identitat dels carrers dels barris
Welcome to l’Eixample, territori guiri
febrer 08
09:00 2016

En els darrers anys, el creixement de l’activitat turística a Barcelona ha fet que la ciutat sigui considerada un destí turístic de primer ordre en l’àmbit internacional. Som la quarta ciutat amb un major nombre de visitants internacionals del món, només per darrere de París, Londres i Roma. Som una ciutat turística d’èxit.

L’evolució de l’oferta hotelera a Barcelona s’ha duplicat en l’última dècada, i ha passat de les 37.224 places de l’any 2003 a les 69.128 de l’any 2013*, segons les dades de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). 

*Nota: Per a la realització d’aquest article hem utilitzat les darreres dades de turisme disponibles i publicades per Idescat, OpenData de l’Ajuntament de Barcelona i del Pla de Turisme de l’Eixample, corresponents a l’últim període de l’any 2013 i part del 2014.

Inicialment, aquest fenomen s’explica arran de les Olimpíades del 1992 i la presentació al món d’una Barcelona moderna que podia vertebrar el seu model de creixement amb la presència turística. El segon boom turístic, iniciat entre els anys 2005 i 2006, va col·locar Barcelona com a destí turístic predilecte degut, en part, als fluxos de turisme d’oci i empresarial o de negocis que van afavorir un nou esclat de turisme massiu per a la ciutat, que no va trontollar ni tan sols en els pitjors anys de la crisi econòmica internacional.

Així, el nombre de places hoteleres a la ciutat va experimentar un gran increment des de l’any 2005 fins al 2014, amb un augment del 73% durant aquest període. Tot i així, en els darrers anys aquest model de creixement turístic continuat ha topat amb un moviment veïnal dels barris més afectats, descontentes amb l’impacte d’aquest model en les seves realitats diàries.

Plataformes de diversos barris s’han constituït i manifestat per fer front al turisme massiu i les conseqüències que se’n deriven d’aquesta gestió, tals com l’augment del preu de l’habitatge, l’elitització de comerços i barris o la lluita per la recuperació de l’espai públic. És el cas de les lluites veïnals engegades als barris de la Barceloneta, Ciutat Vella, el Paral·lel, el Parc dels Tres Turons, el Parc Güell o l’Eixample.

Revisió del model i de llicències turístiques

Aquesta forta oposició veïnal, que va posar de manifest la necessitat de revisar el model turístic de la ciutat i que el debat es traslladés als barris, va fer que, a finals d’abril de 2014, el govern de Xavier Trias anunciés la suspensió de noves llicències per a habitatges turístics a Ciutat Vella, l’Eixample, el Clot, el Poble Nou, Sant Gervasi, el Putxet, una part del districte de Gràcia, els voltants de l’estació de Sants i de l’hospital de Sant Pau.

Al mes de maig de l’any 2015, amb l’entrada a l’Ajuntament de Barcelona en Comú, amb un programa electoral amb mesures concretes per pal·liar la situació del model turístic de la ciutat i la influència dels lobbys empresarials i hotelers, va fer que el 2 de juliol es fes pública la suspensió de tot tipus de llicències d’allotjament turístic a tota la ciutat, posant en marxa una moratòria provisional.

En paraules d’Ada Colau en la roda de premsa celebrada el mateix dia, “el turisme és un dels principals actius d’aquesta ciutat i, per tant, és una responsabilitat col·lectiva el fet de cuidar-lo, de mimar-lo i de fer-lo sostenible en el temps” però, va puntualitzar, “cal governar-lo de forma democràtica a favor dels veïns i les veïnes, del mateix sector empresarial vinculat que genera molts llocs de treball perquè guanyi la ciutat i sigui sostenible”.

El mateix dia de la suspensió hi havia convocada una manifestació a Jardinets de Gràcia contra la massificació turística i els lobbys empresarials amb el lema “Fora lobbys empresarials. La ciutat la fem entre totes”, convocada per les associacions veïnals i entitats cíviques dels barris de Sagrada Família, Sant Antoni, Guinardó, Gràcia, Paral·lel, Tres Turons, Raval, Poblenou i l’Òstia de la Barceloneta. Van explicitar el suport veïnal al nou equip de govern municipal, van exigir el compliment dels seus compromisos electorals i la posada en marxa de sis mesures de caràcter urgent.

La moratòria provisional del nou Ajuntament té com a objectiu elaborar un pla estratègic d’ús turístic a la ciutat, que entrarà en vigor el 2016, tenint en compte tots els actors, i impulsarà la creació d’un Consell Municipal de Turisme fortament reivindicat pel moviment veïnal organitzat de la ciutat.
Segons Jordi Matas, Conseller del districte de l’Eixample “aquesta moratòria ha permès aturar temporalment 35 establiments i que se’n presentessin de nous”.
L’objectiu de la moratòria també és elaborar un pla d’ús turístic a la ciutat tenint en compte tots els actors i impulsar la creació d’un Consell Municipal de Turisme, fortament reivindicat pel moviment veïnal organitzat de la ciutat.

L’impacte als barris de l’Eixample, principal zona d’atractiu turístic a Barcelona

La Barcelona moderna va néixer a l’Eixample concebuda per l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà. No és d’estranyar, doncs, que en el procés d’expansió turística de la ciutat, el districte de l’Eixample jugui un paper determinant absorbint el gruix dels visitants, tant per l’àmplia concentració d’edificis i zones d’interès turístic de què disposa com per l’ampli ventall de places hoteleres oferides i el nombre de pernoctacions registrades en els seus barris.

La major part dels grans atractius turístics de la ciutat es concentren a l’Eixample. Molts d’aquests són edificis històrics modernistes, la majoria de titularitat privada, que generen importants fluxos anuals de turistes.

Destaca en primer lloc el temple de la Sagrada Família, amb més de 3 milions de visitants anuals, que és també un dels principals reclams de la ciutat. Dins de l’oferta modernista també destaquen la Pedrera i la Casa Batlló, situades al passeig de Gràcia i que, plegades, sumen dos milions de visites anuals. A més, l’Eix Passeig de Gràcia reforça la seva hegemonia turística, hotelera i de restauració en  concentrar també la Fundació Antoni Tàpies i el Palau Robert, espais amb un alt volum de visitants anuals.

L’Eixample és el segon districte amb major nombre de places hoteleres de la ciutat, només superat per Ciutat Vella. Bona part de l’oferta hotelera dels seus barris està dedicada al turisme de luxe o amb un alt nivell adquisitiu, amb més de la meitat de les places corresponents a hotels de quatre i cinc estrelles, suposant el 52% del total de places del districte. A finals de l’any 2013, el districte concentrava prop de 18.000 places repartides entre els cinc barris: Sagrada Família, el Fort Pienc, la Dreta de l’Eixample, l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni. Unes dades que representen el 26% del total de places de la ciutat. De tots aquests allotjaments destaquen com a majoritaris els hotels de quatre i tres estrelles, a més dels tres de cinc estrelles i els cinc hotels de gran luxe: l’Hotel Palace, l’Hotel Casa Fuster, l’Hotel Mandarin Oriental Barcelona, l’Hotel Majestic & Spa i l’Hotel Claris. No és casualitat que aquests últims hotels estiguin situats a l’Eix Passeig de Gràcia, un bulevard de poc més d’un quilòmetre de llarg i l’aparador del luxe a Barcelona, “amb els millors establiments comercials d’alta gamma de les firmes més prestigioses de moda, joieria i accessoris”, segons el lloc web de Comerç Barcelona. Aquest Eix també concentra el 27% de les compres dels turistes extracomunitaris de l’estat Espanyol i s’hi troben molts dels restaurants de major categoria de la ciutat, inclosos a les guies Michelin i Repsol, segons dades del mateix portal (comerc.bcn.cat).

Les conseqüències del model turístic al districte: les lluites veïnals i la saturació d’uns barris densament poblats

El districte de l’Eixample és el que concentra una major població de la ciutat, amb un 16,4% del total d’habitants de Barcelona. Destaca també per ser el districte amb la densitat de població més alta de tota la ciutat, amb gairebé el doble de la densitat mitjana del conjunt de Barcelona (15.867 hab/km2).

Aquesta alta densitat, sumada a la creixent i notable presència turística de la zona, ha generat, en els darrers anys, problemes i molèsties en la vida del veïnat, que ha vist afectat els seus barris pel fort impacte d’un fenomen previst però mal gestionat des de les institucions municipals.

L’octubre del 2014, Barcelona comptava amb 9.606 pisos turístics, dels quals l’Eixample en concentrava 4.884 (de legalitzats, apartaments il·legals a banda), el 48% del total de la ciutat. La Dreta de l’Eixample tenia 1.747 pisos, el 18% del total. Així doncs, 6 de cada 100 habitatges en aquest barri són pisos turístics, mentre que a la Sagrada Família ho són 3 de cada 100.

Tanmateix, la lluita del veïnat per la vulneració dels límits de l’espai públic era la punta de llança de les reivindicacions de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família, que a principis de l’any 2013, va presentar un informe sobre les conseqüències en la mobilitat i espai públic als voltants del Temple de la Sagrada Família. L’informe tenia en compte les mesures per pacificar el trànsit que l’Ajuntament va establir al novembre del 2011 i reflexionava sobre la necessitat de construir un model de turisme sostenible, amb propostes concretes per millorar les mesures aprovades per l’Ajuntament el novembre del 2011.

No obstant això, a l’abril del 2013, l’Ajuntament va canviar sense previ avís les rutes que fan les línies regulars dels busos turístics, i va trencar així molts aspectes de les propostes introduïdes en l’informe presentant per l’Associació.

Al mes de setembre de l’any 2014 es va estendre la lluita contra el model turístic de la ciutat i molts barris de Barcelona van començar a organitzar-se. Així, l’impuls d’associacions i entitats com l’AAVV Sagrada Família o Gràcia on Vas? i el sorgiment de plataformes com Recuperem el Niza o SOS Enric Granados, han esdevingut peces clau en les mobilitzacions i demandes en casos com el projecte de macro-hotel de la Henkel, el pàrquing d’autocars d’Aragó-Lepant o la reconversió de l’antic cinema Niza.

Clica els punts del mapa per conèixer les principals afectacions del model turístic a l’Eixample

Al mes de desembre de 2015, l’Ajuntament de Barcelona va convidar a l’Assemblea de Barris per un turisme sostenible (ABTS) a participar, juntament amb entitats socials i operadors i lobbies turístics, en la redacció d’un PEUAT (Pla Especial d’Urbanisme sobre Allotjaments Turístics),que regularà el sector quan vencin la moratòria i altres regulacions territorials vigents”
Tot i així,com destaquen fonts de l’ABTS, “tot i la positiva novetat que l’Ajuntament inclogui diferents moviments socials i veïnals al procés, l’ABTS va decidir no participar-hi perquè no acceptem el mateix paper que els operadors i lobbies turístics, que defensen interessos privats, perquè els moviments veïnals defensem drets i interessos públics“.
A més, van criticar que el pla té problemes de base i que “ ‬l’Ajuntament ha començat la casa per la teulada”, ja que ha volgut engegar abans el PEUAT que el Pla Estratègic de Turisme.

Uns dies més tard, el 12 de gener d’enguany, l’Ajuntament va presentar en roda de premsa el document resultat de l’Espai de Participació del PEUAT.
Partint de la diagnosi dels barris de la ciutat, proposa tres criteris de regulació: creixement sostenible, estancament i reducció de les places d’allotjament.
Segons les conclusions de l’ABTS, “el document mostra dades molt preocupants sobre l’impacte del turisme a la ciutat i en les persones que hi resideixen”. Tanmateix, qualifiquen “d’ingenuïtat” que l’Ajuntament defensi la idea que, només desplaçant els allotjaments turístics a altres zones de la ciutat menys saturades, es resoldrà el problema.

En paral·lel, tot i els esforços de negociació i diàleg amb l’Ajuntament, la lluita al carrer s’ha mantingut. Un exemple fou la taula rodona celebrada a la Cruïlla el passat 14 de gener, a on plataformes veïnals de l’Eixample i Gràcia van compartir debats i experiències de lluita i participació, com els processos participatius entre el veïnat com a eina d’anàlisi i decisió del barri que volen.
Entre aquestes iniciatives, destaca la engegada per la Plataforma Recuperem el Niza, amb el projecte “al Niza tu decideixes” on els veïns, veïnes i entitats del barri han pogut dir la seva sobre el futur de l’espai de l’antic cinema.
D’altres com “Recreant Cruïlles” estan en procés.

A nivell més immediat, el pròxim 18 de Febrer l’ABTS ha convidat als partits municipals a una taula rodona, mentre que, el dissabte 20 de Febrer a les 12.00 hores, entitats i AAVV mantindràn la pressió al carrer amb una manifestació a la cruïlla dels carrers Mallorca i Marina, sota el lema “En defensa dels barris. Stop turisme massiu.”

Manifestacions i concentracions contra l’actual model turístic a l’Eixample els darrers dos anys