La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

L’oposició veïnal s’articula per frenar el macrohotel de la Henkel

Els dies vinents seran determinants per conèixer el futur de l’edifici de la multinacional Henkel Ibérica SA, situat al Camp d’en Grassot, en el districte de Gràcia, i que ocupa bona part de l’illa de cases de la confluència entre els carrers de Còrsega, Sicília i el passatge Mariner
L’oposició veïnal s’articula per frenar el macrohotel de la Henkel
Façana de l'edifici al carrer de Sicília / ANTONIO S.
juny 02
09:00 2015

Un seguit de factors sociopolítics de la ciutat s’interposen, fins al moment, a la concessió o paralització de la llicència hotelera i d’obres que necessita el grup Meridia Capital per convertir en un macrohotel l’edifici de l’antiga seu social de Henkel Ibérica.

D’una banda, el projecte resta aturat pel caràcter mediàtic i polèmic que ha generat el cas a causa de la tensió que es viu a Barcelona per la massificació turística i a la pressió exercida per associacions i plataformes de lluita veïnal en contra del projecte. Avui dia, aquestes plataformes estan a l’espera que es resolguin les al.legacions que van presentar a l’Ajuntament el darrer 26 de maig.

Tanmateix, aquesta denúncia interposada per associacions opositores al projecte no té entitat per paralitzar l’obtenció de la llicència hotelera, tant sols per a que es revissin aquestes alegaccions d’una forma més exhaustiva. En aquest sentit, el resultat dels recents comicis municipals i l’actuació del nou consistori pot derivar en revisions, alteracions o confirmacions de determinades decisions i projectes urbanístics assignats prèviament o encara per assignar.

Finalment, l’inici d’enderrocament de l’antic edifici, construït a la dècada dels setanta, no es podria fer efectiu fins que no es concedís la llicència d’obres.

Un cas polèmic i amb irregularitats

Després d’una dècada en procés de deslocalització i tancament de fàbriques i oficines a la Península Ibèrica per obrir nous centres de producció a l’Àsia, la multinacional alemanya Henkel va vendre’s la seu social del carrer Còrsega a l’empresari Xavier Faus.

Ara fa un any, Faus anunciava l’adquisició per 25 milions d’euros d’aquest emblemàtic edifici amb la intenció de construir-hi un macrohotel i habitatges d’alt estànding. L’adquisició es va realitzar mitjançant la immobiliària Milef Uno SL, filial del fons immobiliari Meridia Capital i promotora del projecte al solar de la Henkel.

Meridia Capital és el fons d’inversió fundat i liderat per Faus, format per Meridia Iberian Real Estate i Patron Capital Advisers. Una aliança amb la qual ambdues companyies d’inversió, una catalana i l’altra anglesa, pretenen destinar 400 milions d’euros al mercat immobiliari espanyol i invertir en hotels, oficines i detallistes (empreses especialitzades en la comercialització de productes a grans quantitats de clients, conegudes també com retails).

Faus, que també exerceix com a vicepresident del FC Barcelona i responsable de l’àrea econòmica del club, s’ha especialitzat en els darrers anys en l’adquisició d’hotels internacionals d’alt estànding com l’Hotel Arts de Barcelona, amb gestions abocades a una desinversió o venda final. Aquestes pràctiques es consideren “de capital de risc” pel caràcter especulatiu de les transaccions i per la incertesa que impliquen aquestes operacions. L’objectiu és invertir en unes condicions i sota un preu inicial per acabar venent la propietat en un període de temps curt per una valor superior a l’adquirit. D’aquesta manera, s’aconsegueix el màxim de benefici en el menor temps possible.

Poc després de conèixer els plans per a l’edifici, les plataformes Recuperem el Niza, Gràcia, cap a on vas?, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia, l’Associació de Veïns i Veïnes de Sagrada Família i el veïnat afectat per les obres de l’edifici Henkel es van unir per fer un front d’oposició conjunta davant del que han considerat “un pas més per a imposar una Barcelona de ‘parc temàtic’ basada en un model depredador, especulatiu i que afectarà la vida i al comerç del barri”.

Reunides en assemblea el dijous 14 de maig als jardins de Caterina Albert, les plataformes i associacions han unificat esforços per lluitar contra el futur hotel. A més, han presentat al•legacions contra l’obtenció de la llicència hotelera, pendent d’adjudicació, basant-se en tot un seguit d’irregularitats que el projecte presentaria.

Segons Joan Itxaso, responsable d’urbanisme, mobilitat i medi ambient de l’AVV de Sagrada Família, després d’un primer projecte “ple d’irregularitats” presentat per la promotora, se n’ha exposat un altre que podria ser el definitiu i que ha rebut el vistiplau de l’Ajuntament de Barcelona amb un informe recent en què defineix com a “favorable” el projecte.

Itxaso destaca, entre aquestes irregularitats, l’incompliment del nombre mínim de places de pàrquing soterrades que hauria de tenir l’hotel per la seva superfície i capacitat. “Per normativa, aquest hotel hauria d’acomplir amb un nombre de places d’aparcament determinades. Ara mateix, tan sols se n’han projectat 99. Curiosament, en casos de manca d’espai per a aparcaments, l’Ajuntament dóna l’opció de demanar altres places d’aparcament fora de l’hotel si no hi ha prou espai, en un edifici proper, a menys de 300 metres. Però a l’edifici de la Henkel hi ha un soterrani amb més de 5.000 m² i al•leguen que no tenen prou espai per al pàrquing”. “No volen perdre ni un metre quadrat, ja que allà hi ha projectades la cuina, els menjadors i els soterranis del magatzem. A més, si hi ha més de 100 places s’ha de fer una nova entrada de pàrquing, cosa que es volen estalviar”, sentencia Itxaso.

D’altra banda, han projectat als terrats dues piscines que estarien per sobre de l’altura màxima permesa que pot tenir l’edifici. Joan Itxaso explica que “complint amb la normativa vigent, haurien de disposar d’un nombre determinat de plaques solars i que és impossible amb les piscines que hi ha projectades.”

Estat actual de l’operació: un projecte de macrohotel

L’edifici de Henkel Ibérica disposa de 14.000 m² per sobre de rasant i de 5.000 m² més per sota, en forma de soterranis. El projecte pren la forma de macrohotel de quatre estrelles de la cadena Starwood, estan previstes 182 habitacions dobles, amb capacitat per a 364 persones, a més d’un edifici plurifamiliar de 33 habitatges i 6 habitatges unifamiliars. “Seria el primer hotel del Camp d’en Grassot, un macrohotel, perquè l’Ajuntament estengui l’eix turístic entre la Sagrada Família, Gràcia i el Parc Güell”, destaca Itxaso i matisa que “el paisatge urbà es veuria alterat per aquest projecte, ja que l’accessibilitat i la mobilitat al passatge de Mariner es veuria afectada.”

Seria el primer hotel del Camp del Grassot, un macrohotel, perquè l’Ajuntament estengui l’eix turístic entre la Sagrada Família, Gràcia i el Parc Güell

Un altre tema que preocupa el veïnat i els comerciants del barri és el fet que l’hotel pugui disposar d’establiments de consum propis, des de bars i restaurants fins a allotjar un supermercat. “De moment els restaurants i bars no es poden fer; la promotora ho ha presentat com una concessió de respectar el comerç de proximitat però en realitat no hi ha moratòria al barri, no poden fer-ho i ho venen com una concessió als veïns”, aclareix Itxaso.

Oposició i lluita veïnal

“No és un projecte per generar activitat i ocupació ni per fer barri. Es tracta d’un negoci especulatiu, treure el màxim rendiment en el mínim període de temps. El benefici és per al fons d’inversió, ja que la gestió de l’hotel i dels pisos serà traspassada a una immobiliària o hotelera”, critica Itxaso.

Els veïns estan preocupats, primer per la transformació que patirà el paisatge urbà, una zona tranquil·la a dia d’avui, que viurà problemes de soroll, tràfic i una afectació sobre l’estil de vida al barri

En un context de tensió pel creixement turístic desmesurat i la bombolla hotelera, Itxaso defensa que “els veïns estan preocupats, primer per la transformació que patirà el paisatge urbà, una zona tranquil·la a dia d’avui, que viurà problemes de soroll, tràfic i una afectació sobre l’estil de vida al barri”. Tot i ser el primer hotel en el Camp del Grassot, a la Sagrada Família ja n’hi ha cinc, tot i que de capacitat mitjana, “i tot i així el barri comença a estar saturat d’allotjaments turístics” critica.

D’altra banda, es pateix per les deficiències i patologies estructurals (similars a l’aluminosi) dels edificis annexes, els més propers a l’hotel i situats als números 474-476 de carrer de Còrsega, que podrien veure’s afectats en el moment de la demolició.

Però aquestes associacions i plataformes veïnals, organitzades anteriorment en altres lluites com Recuperem el Niza o l’Illa Myrurgia, han fet un seguit d’accions que han servit per fer conèixer i mediatitzar el cas i han aconseguit l’endarreriment i una revisió més exhaustiva de tots els procediments per a l’obtenció de la llicència.

Inicialment, va ser el manifest de rebuig sota el nom “Un hotel a la Henkel? Ni parlar-ne” el que va situar el cas en l’agenda pública. Seguidament es va consultar l’expedient a l’Ajuntament i es van iniciar les assemblees de barri a l’abril i al maig, es van penjar pancartes als balcons i es va contactar amb diferents grups polítics municipals perquè mostressin la seva posició. Segons Itxaso, “tan sols la CUP i Barcelona en Comú han assistit a les assemblees per mostrar-nos el seu suport, mentre que els grups municipals de CiU i PP, sense venir, s’han mostrat favorables a la consecució del projecte”. Finalment es va acordar presentar de forma conjunta les al•legacions pertinents per paralitzar la llicència i denunciar-ne les irregularitats. “Si no són respostes, denunciarem per la justícia”, conclou Joan Itxaso.

Alternatives

Des de les diverses plataformes, s’ha exigit la paralització del projecte i la recuperació de l’espai per al veïnat, mitjançant una rehabilitació que permeti convertir l’edifici en equipaments o habitatges, preferiblement d’ús social. La idea és la millora i preservació del paisatge urbà, el respecte als jardins i els interiors d’illa, el guany d’espai públic i el no-afavoriment del joc especulatiu.