La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Una barraca per transformar el món

La Barraca 2.0. és un projecte de formació i documentació que ofereix tallers itinerants en diferents pobles, barris i ciutats per conèixer les seves realitats socials i polítiques
Una barraca per transformar el món
La furgoneta de la Barraca en ruta./ LA BARRACA 2.0.
maig 13
17:20 2015

La Barraca 2.0 ha arrencat la seva ruta, que portarà algunes de les idees i vivències barcelonines a diversos pobles i ciutats a través de tallers itinerants per mostrar les seves diferents realitats socials i polítiques.

Aquest cap de setmana passat, l’Eixample Esquerre va rebre per primer cop aquest col·lectiu. Els actes estaven destinats a donar a conèixer el projecte i a aconseguir diners per a l’autogestió del col·lectiu. El divendres 8 de maig l’Entrebanc va rebre el primer d’aquests actes, una xerrada sobre desobediència on es va reflexionar sobre formes històriques que va prendre aquesta eina de lluita política, sobre l’abast que tenen les accions de desobediència i també sobre els seus límits.

El debat va estar força animat i va revelar el potencial crític d’aquest col·lectiu. En acabar, es va oferir un pica-pica variat que va arreplegar les persones que havien assistit al debat i les que acabaven d’arribar-hi.

La Barraca 2.0 pren el nom de La Barraca, el grup de teatre en què va participar García Lorca. Aquest va ser, segons les seves paraules “toda mi obra, la obra que me interesa, que me ilusiona más todavía que mi obra literaria”. El projecte itinerant en el qual va participar Lorca buscava oferir una cultura transformadora a públics de tota mena. I, inspirada en aquesta experiència, La Barraca 2.0 distribuirà documentació i oferirà tallers per allà on passi, buscant alhora apropar-se a les realitats de cada indret. Tot i les diferències entre els dos projectes, destaca que coincideixin en allò fonamental, és a dir, “el absoluto desinterés y la alegría de poder colaborar en la medida de nuestras fuerzas”. També coincideixen en intentar trencar les fronteres geogràfiques que separen les poblacions sedentàries de diferents comunitats a través d’un nomadisme efímer que, en ell mateix, també és una oportunitat de transformar el món.

En aquesta línia, es va seguir al taller de desobediència un recital de cançons de García Lorca, que de jove ja era pianista i que va guardar aquest interès al llarg de la seua vida. El 1931, García Lorca i la seva amiga, Encarnación López, coneguda com La Argentinita, van gravar un àlbum junts. Aquest àlbum recull diverses cançons populars castellanes del segle XV i XVIII, que Lorca havia recollit entre el 1915 i el 1919 sota la influència del seu amic Manuel de Falla. Dues companyes mexicanes van barrejar cançons d’aquest amb les de Silvestre Revueltas, un dels compositors més famosos del seu país. Es dóna la casualitat que Revueltas va fer versions de les cançons de Lorca i La Argentinita, fet que va donar peu a barreges entre música medieval, contemporània, castellana i mexicana. Tot plegat, aquesta mostra artística va trencar nombroses fronteres, com ara les que separen la música culta de la música popular, la música antiga de la música moderna, o encara la música de diferents països.

Així mateix, aquest acte va encabir-se en la tradició dels ateneus populars que l’Entrebanc intenta renovar, sota una nova forma adaptada al context actual. La convocatòria va arreplegar persones que solen estar en contextos més aviat institucionals i poc polititzats, com també d’altres que coneixen i utilitzen els espais autogestionats de la ciutat però que no solen exposar-se a mostres artístiques d’aquesta mena. Només queda desitjar un bon viatge a La Barraca 2.0, i que tornin aviat per compartir les seves experiències al llarg de l’itinerari que tenen previst fer.