La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Poemes per a les dones que lluiten

L'autora del Fort Pienc Muntsa Moral debuta amb el poemari 'Tanta nit volguda'
Poemes per a les dones que lluiten
Muntsa Moral a l'entrada de la casa del Fort Pienc on va viure
abril 17
09:00 2015

Muntsa Moral escriu sempre. Té una facilitat desbordant per diferents disciplines artístiques. Canta, toca l’acordió i escriu poemes. Escriu sempre, però fins ara els seus poemes no havien vist la llum en un llibre. La publicació de Tanta nit volguda (Llengua Nacional), amb il·lustracions d’Ignasi Blanch, suposa el debut d’aquesta professora del Fort Pienc que acaba de passar els trenta anys.

El poemari, que ja va per la tercera edició, representa el camí que recorre una dona a partir del moment en què és conscient que és una dona. L’adquisició de la consciència de gènere, però, és només el punt de partida de l’obra, que mostra un recorregut plegat de dubtes i de lluites.

En paraules de Moral, ‘Boira’, la primera part del llibre, ressegueix “la presa de consciència, la identificació del problema i de les coses que fallen”. La segona part, ‘Ventre Tartera’ (en honor a l’obra de Maria Barbal, Pedra de tartera), és la part del dol i vol. “Una reflexió que inclou els dubtes que genera queixar-se d’una situació i al mateix temps reconèixer que hi ha dones que estan pitjor”, explica Moral.

El poemari continua amb ‘Mula Mola Molí’, la part del llibre amb més força expressiva, i en què els poemes abandonen el sofriment que els havia caracteritzat fins llavors per acabar en positiu. “La lluita amb el passat continua, però sense por i amb la mirada fixada cap endavant”, detalla l’autora.

Els elements naturals i els objectes quotidians ajuden a identificar el patriarcat. Per exemple, amb un poema dedicat a una nevera, un electrodomèstic típicament femení. En el viatge interior que es recorre al llarg del poemari, elements naturals com un gorg, la nit, i diferents animals i estacions de l’any es posen al servei de l’expressió dels sentiments.

Moral intenta reflectir com el patriarcat ha marcat la vida de les dones, tant les que viuen a la ciutat com les del camp. Precisament alguns poemes del llibre són un homenatge a les dones de pagès, “un món que està desapareixent o s’ha mitificat molt”, reflexiona Moral, “però amb un vocabulari que no hem de perdre”.

En aquest recull de poemes, Moral també reivindica figures clàssiques de les lletres catalanes com Joan Salvat-Papasseït, Montserrat Abelló, Maria Mercè Marçal o Salvador Espriu, però també autores menys conegudes, com Maria Oleart, de qui Moral admira especialment els versos de M’empasso pols quan beso la terra (Moll).

De fet, Moral cita alguns versos d’aquests autors en els seus poemes, un mètode que part de la nova fornada d’autors catalans rebutja i titlla de plagi, tot i que ha estat un mecanisme habitual de diversos poetes i prosistes al llarg dels anys. Per contra, Moral defensa la cita de versos com una eina per aixecar la curiositat entre els lectors i mostrar elements de la cultura popular. Tot i això, no falten en el poemari evocacions de clàssics com el Minotaure, fruit d’un viatge a Creta que va influenciar molt l’autora.

“Escriure per mi és com fer un diari o intentar explicar sensacions o moments que m’han marcat que no sé dir parlant”, explica l’autora. Veurem nous poemaris en poc temps? “Sempre escric, però crec que els versos que escric ara no m’atreviré a treure’ls”, conclou Moral.