La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

La caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, vint anys després (II)

Segona part de l'article destinat a conèixer les funcions operatives de la Guàrdia Civil a la caserna de la Travessera de Gràcia i les seves aparicions a la premsa
La caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, vint anys després (II)
Actes de celebració de la patrona de la Guàrdia Civil a Madrid, octubre del 2014 // www.interior.gob.es
abril 14
09:00 2015

La caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia és la seu de la prefectura de la zona de Barcelona. Comparteix algunes funcions operatives claus amb la comandància central de la zona VII Unitat Catalunya, a Sant Andreu de la Barca. Les zones són les unitats de comandament, coordinació i inspecció de tots els serveis de la Guàrdia Civil existents en l’àmbit territorial de cada comunitat autònoma. A les comunitats autònomes pluriprovincials, s’estructura en comandàncies.

Entre les seves funcions com a centre logístic, destaca la d’exercir de policia judicial, l’acció contra el terrorisme, el crim organitzat, el tràfic de persones i drogues així com la investigació de delictes de corrupció i estafa. A més, la caserna té dependències per practicar-hi declaracions i interrogatoris.

La funció d’aquesta branca policial de la Guàrdia Civil és organitzar i gestionar la investigació i persecució dels delictes i faltes i desenvolupar els serveis de criminalística, identificació, analítica i investigació tècnica, portant a terme les funcions de policia judicial específica de la Guàrdia Civil.

Es tracta d’una policia que tracta assumptes de delinqüència organitzada, econòmica, internacional i d’altres que per les seves característiques especials així ho aconsellin. A més, estableix i manté enllaços de coordinació i col·laboració amb altres cossos policials, nacionals i internacionals, com la Interpol, l’Europol, o la Sirene.

Tanmateix, en les seves funcions d’investigació depèn de jutges, de tribunals i del Ministeri Fiscal. Algunes actuacions recents coordinades per aquesta policia (en concret pel Grup de Delinqüència Econòmica i Tecnològica) han estat la detenció de deu persones responsables de les irregularitats en les obres de l’AVE a Barcelona o la investigació per presumptes irregularitats de l’exconseller de Política Territorial de la Generalitat, Joaquim Nadal, en una operació urbanística a Santa Cristina d’Aro, mentre presidia l’Institut Català del Sòl.

A banda de les funcions habituals d’un cos policial, la caserna acull sopars de Nadal, tertúlies i presentacions de jornades per la lluita contraterrorista A més, també té una residència disponible per a personal retirat, viudes o orfes d’agents del cos, amb un cost aproximat de 60 euros al mes, depenent del rang de l’agent. Disposa de cinc plantes amb 22 habitatges per a familiars de guàrdies civils, 47 dormitoris, 80 dependències oficials i un pàrquing amb capacitat per a 200 vehicles.

La caserna també disposa d’una biblioteca adherida al Directori de Biblioteques del Ministeri de l’Interior i a la Secretaria d’Estat de Seguretat. Es tracta d’una de les biblioteques i centres de documentació especialitzats en matèria de seguretat i assignats al Ministeri, repartits pel territori estatal.

D’altra banda, la caserna és l’espai habilitat per a l’obtenció de llicències d’armes (Intervenció d’Armes de Barcelona), a on recorren les empreses de seguretat privada i els particulars que volen tramitar el permís d’armes curtes.

La caserna de Travessera, protagonista als mitjans

La tranquil·litat aparent que mostra l’imponent edifici de la caserna s’ha vist interrompuda al llarg d’aquests 23 anys per diferents esdeveniments. D’una banda, l’any 2000, una investigació policial assenyalava aquesta caserna com a objecte de vigilància i objectiu d’atemptat per part d’ETA l’agost d’aquell mateix any: un vehicle que coincidia amb model, color i matrícula (duplicada) amb el cotxe d’una veïna del carrer Hipòlit Lázaro (adjacent a la caserna) va aparèixer abandonat, a causa de problemes de motor, a la N-260 a Benavarri (Baixa Ribagorça), ple de cloratita i només a l’espera de la connexió d’uns cables. Es va suposar que algun membre de l’entorn d’ETA havia vigilat la caserna i havia imitat el vehicle d’algun veí per aparcar-lo i fer-lo detonar.

D’altra banda, un petit “incident domèstic” de funcionament intern a la caserna va fer retornar la visió de tradicionalisme sobre el cos, històricament i popularment percebut com anacrònic, militarista i amb un fort caràcter espanyolista. Agents de la Guàrdia Civil destinats a la caserna de Travessera van denunciar inspeccions mensuals d’habitacions i armariets a les desenes d’agents masculins per part del tinent José Miguel Foronda, que es dirigia als agents amb una “nota para el personal”, i exigia que l’habitació es trobés neta i ordenada en el moment de la inspecció. Els agents de la AUGC ho van denunciar com a inconstitucional i abús, titllant d’autoritaris els comandaments.

Un altre cas sonat en relació amb aquesta caserna va succeir el febrer del 2009, quan va sortir a la llum part d’una complexa investigació, iniciada el 2005 amb el robatori de 400 quilos decomissats de cocaïna al Port de Barcelona, que pretenia esbrinar les connexions entre tràfic de drogues i membres dels cossos de seguretat de l’Estat. El membre de més alt rang detingut i vinculat a la trama va ser el tinent coronel Alfonso López Rubio, destinat a la comandància de Travessera en el servei d’intervenció d’armes. Aquest tinent va ser acusat de col·laboració activa, juntament amb altres càrrecs policials, amb una banda organitzada que robava a narcotraficants i traficava amb els estupefaents. Tot i així, va evitar la presó en pagar els 12.000 euros de fiança imposats pel jutge.