La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

La caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, vint anys després

Radiografia d’una de les tres casernes de la Guàrdia Civil que queden a Barcelona quan es compleixen 23 anys de la seva inauguració
La caserna de la Guàrdia Civil de Travessera de Gràcia, vint anys després
Actes de celebració de la patrona de la Guàrdia Civil a Madrid, octubre del 2014 // www.interior.gob.es
abril 13
09:00 2015

La Guàrdia Civil ha tornat a l’epicentre del debat social i mediàtic i al punt de mira d’activistes, organitzacions i ONG arran de la tragèdia de Tarajal a Ceuta. Els fets es remunten al 6 de febrer del 2014, quan la Guàrdia Civil va disparar des de la platja pilotes de goma i gas lacrimogen contra les persones que intentaven arribar nedant fins a territori espanyol sortejant l’espigó del Tarajal.

El balanç va ser de 15 víctimes mortals i 50 persones desaparegudes, segons l’ONG Caminando Fronteras. Més enllà dels tràgics fets de Ceuta, la Guàrdia Civil és un cos policial amb 170 anys d’història que, tot i que no forma part orgànicament de les Forces Armades d’Espanya, té encomanades missions de caràcter militar a les ordres del Ministeri de Defensa, de qui depèn també pel que fa a les promocions.

Segons el desplegable publicat per La Directa, el paper de la Guàrdia Civil a Catalunya és poc visible i amb poques funcions en l’àmbit quotidià, des del seu progressiu replegament de la comunitat autònoma de Catalunya, iniciat l’any 1994, i el desplegament dels Mossos d’Esquadra. Tot i així, a finals del 2012 encara quedaven 83 casernes a Catalunya i més de 3.500 agents en actiu. Tres d’aquestes grans casernes es troben a la ciutat de Barcelona; una d’elles entre els números 289 i 291 de la Travessera de Gràcia, en els límits de l’Eixample, al Camp del Grassot.

Luis Roldán i la modernització de la Guàrdia Civil i les casernes

Edificada sobre les runes d’una caserna de cavalleria obsoleta de la mateixa Guàrdia Civil, les obres per a la construcció de la nova caserna es van iniciar el 1990, dins d’un pla del Ministeri de l’Interior per a la millora de les condicions logístiques i d’habitabilitat del cos a Barcelona. Es pretenia incrementar el volum d’agents que residien en cases de la institució i reduir les llistes d’espera i sol·licitud per adquirir un habitatge.

Tanmateix, l’objectiu era construir la caserna de Guàrdia Civil més gran de la ciutat, d’uns 4.500 m², i d’enllestir-la a temps per dotar el cos d’instal·lacions i habitatges moderns per cobrir l’operatiu de celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona l’any 1992. El pressupost destinat a l’època va ser de 1.662 milions de pessetes, uns deu milions d’euros aproximadament.

La reforma de la caserna de Travessera de Gràcia es trobava adscrita a un Pla Estatal de Modernització i Extensió pel territori de la Guàrdia Civil, dotat amb 5.000 milions de pessetes, en un ambiciós projecte impulsat pel ministre de l’Interior de l’època, José Luis Corcuera, i el director de la Guàrdia Civil, Luis Roldán.

Roldán, però, s’havia apropiat de 435 milions de pessetes dels fons reservats i havia rebut 1.800 milions obtinguts en comissions, en bona part relacionats amb aquest programa de modernització de les casernes impulsat entre el 1990 i el 1993. La detenció de Roldán a Bangkok, motivada per una investigació sobre el seu sobtat augment de patrimoni mentre era director de la Guàrdia Civil, va ser una de les més mediàtiques de l’època.

A més d’aquest cas de corrupció, Roldán també serà recordat per organitzar una cobertura policial dels Jocs Olímpics de Barcelona en què va destacar la repressió als moviments socials i d’oposició als Jocs, en especial a sectors independentistes catalans. L’any 1992 es van posar 23 denúncies contra la Guàrdia Civil per tortures, fets que Roldán sempre va negar adduint que es tractava de “denúncies falses, extretes de manuals”.


La caserna de Travessera de Gràcia: marcada per l’oposició veïnal

Des de les primeres publicacions del projecte, la caserna va rebre una forta oposició per part de partits polítics a l’Ajuntament (ICV, ERC i CiU), moviments juvenils del barri com les JERC i d’entitats veïnals com la FAVB i l’AVV de la Vila de Gràcia. Aquests moviments veïnals van articular una plataforma de lluita que canalitzaria les demandes i accions veïnals.

Amb el nom de “Coordinadora Anti-caserna”, es van fer diverses accions de rebuig, com una cadena humana, formada per 2.000 persones que van encerclar les obres de la caserna, o les 14.000 signatures reunides per impulsar un ple municipal per decidir, de forma participativa, la seva ubicació. Els col·lectius reclamaven destinar l’espai per a equipaments o habitatges per a joves, atesa la saturació de la Sedeta i d’altres equipaments de la zona.

Alhora, dubtaven de l’emplaçament de la comandància pel fet d’estar ubicada en un entorn urbà amb alta densitat de població, a prop d’escoles com les Teresianes o el Claret, pel risc d’atemptats que podia comportar. Aquest risc era elevat ja que ETA, especialment activa en aquells anys, havia llançat una sèrie d’atemptats a Catalunya després de l’elecció de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992. En un d’aquests atemptats, el maig del 1991, el comando Barcelona va detonar un cotxe bomba al pati de la caserna de la Guàrdia Civil a Vic i va causar 10 morts, 44 ferits i la destrucció total de l’edifici.

Tot i això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el recurs interposat per la FAVB contra l’altura màxima de l’edifici. La manca de diàleg amb els representants d’Interior va propiciar que la Comandància 411 estigués enllestida pocs mesos abans de l’inici dels Jocs.

Josep Serra, president de l’associació de veïns del Camp del Grassot, recorda la situació que es va donar llavors: “Un cop la caserna va estar enllestida, la coordinadora d’oposició es va dissoldre i els moviments veïnals van resignar-se i assumir aquesta derrota. Era una lluita molt difícil; gairebé no va existir la negociació amb el Ministeri de l’Interior.”

Vint-i-tres anys després de la seva construcció, Serra considera que l’edifici coexisteix “de forma pacífica” amb l’entorn i no afecta la vida social del veïnat. “Ara ja es troba molt normalitzat, hi viuen famílies amb criatures i no genera molèsties, és silenciós i força hermètic”, afegeix.

Sobre les perspectives de futur de la caserna, en un context de replegament de Guàrdia Civil i Policia Nacional de la comunitat autònoma, Serra destaca que la continuïtat de la caserna “està assegurada per molts anys” i considera que l’única possibilitat perquè la Guàrdia Civil marxés de la caserna seria una hipotètica independència de Catalunya.

Les previsions de Serra no són infundades, ja que l’any 2006, en una sessió de debat al Congrés dels Diputats, el Director de la Guàrdia Civil d’aquell període, Carlos Gómez Arruche, va respondre al diputat d’ERC Joan Tardà que les previsions passaven per mantenir operativa la caserna de la Travessera. “En aquest moment no hi ha prevista cap transferència ni a l’Ajuntament de Barcelona ni a la Generalitat de Catalunya”, va sentenciar.