La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

L’Entrebanc perfila el seu futur

El suport mutu, l'aprenentatge col·lectiu i la reinvenció dels usos del barri seran els eixos en què se seguirà vertebrant el projecte
L’Entrebanc perfila el seu futur
Xarxa d'aliments de l'Ateneu Entrebanc
abril 02
09:00 2015

La progressiva integració que diversos col·lectius i persones del barri havien fet de l’espai, en una zona mancada d’iniciatives veïnals i amb un teixit encara en construcció, ja es va valorar positivament l’octubre del 2014, mig any després de l’okupació d’una vella oficina bancària, propietat del banc Mare Nostrum.

Sis mesos més tard, poc després de celebrar el seu primer aniversari, l’Ateneu l’Entrebanc defineix els passos a seguir al mateix temps que analitza i valora alguns aspectes de la seva acció a l’Esquerra de l’Eixample durant aquest període, així com alguns factors de risc i amenaces socials i urbanístiques que perceben.

La lluita contra un urbanisme excloent

“Els carrers són camins per arribar del treball a casa i de casa al treball, passant per La Caixa. On són els bancs per seure-hi? És per això que hi ha tantes cadires a l’Entrebanc”. Aquesta és la premissa sobre la qual treballen a l’assemblea del col·lectiu. I és que un dels objectius permanents, recollit en el seu manifest, ha sigut enfrontar-se al disseny urbanístic del barri, “disseccionat per asfalt i cotxes i configurat perquè ningú conegui a ningú”, alhora que aposten per “capgirar els usos actuals de l’espai públic, ja que generen dificultat per consolidar un teixit veïnal”.

D’altra banda, se segueix prioritzant potenciar l’espai com a punt de trobada i socialització de la gent del barri, i visibilitzar-ne la part més lúdica: “Parlem d’un barri a on no hi ha cap plaça i no hi ha un espai a on poder conèixer gent i passar una estona sense gastar”, critica l’assemblea. En aquest context i conscient de les adversitats a què s’enfrontava, l’espai okupat defensa la seva estratègia per crear xarxa i teixit de barri: “l’Entrebanc naixia reforçant llaços entre l’Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni, alhora que per crear sinergies amb Germanetes, un espai pròxim a l’ateneu i amb qui mantenim molt més que una compatibilitat estructural. Es genera un flux de gent entre ambdós espais; veïns i veïnes poden conèixer Germanetes en fer una passejada pel solar, l’hort o el parc, i poden interessar-se per l’Entrebanc com a espai amb contingut polític que promou l’autogestió i l’aprenentatge”.

A més, en l’àmbit logístic, el solar, que fa vora 500 m², facilita la localització de l’hort, el circ, concerts i dinars populars, i es reserva l’interior del local (d’uns 100 m²) per a assemblees, guardar material, fer xerrades o per ubicar-hi projectes o exposicions de caràcter permanent. En aquest sentit, la lluita de l’Entrebanc també s’orienta cap a la conquesta de la totalitat del “solar dels 5.000”, a on es troba l’Espai Germanetes, propietat de l’Ajuntament. Avui dia, s’ha aconseguit la cessió de 500 m² per a l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE), que gestiona l’espai mitjançant un grup de treball de l’assemblea del barri anomenat Recreant Cruïlles.

Al mateix temps, des de l’Assemblea dels 5.000, reivindiquen una zona verda i autogestionada en aquest gran solar en desús: “Està en joc el futur del solar més gran de tot l’Eixample, una situació única i gairebé impossible que es torni a repetir”, conclouen.

Percepció de riscos i d’amenaces urbanístiques a l’Esquerra de l’Eixample

Amb aquesta línia d’acció, els diferents col·lectius implicats en la defensa del barri pressionen l’Ajuntament i el Districte per dificultar o evitar algunes de les que consideren “amenaces urbanístiques” que planen sobre el futur de l’Esquerra de l’Eixample. Hi ha diversos casos al barri que els han generat alarma, entre ells la construcció (ja enllestida) d’un bloc d’habitatges privats en aquest mateix solar o el projecte de parc provisional pressupostat en 500.000 € “i amb més ciment que verd”, que resta aturat.

Tanmateix, s’han produït enderrocs “sobtats” com el de la històrica caserna de bombers de Provença amb Casanova —ara situat provisionalment al parc de Joan Miró—, el que era “un històric parc guanyat pel veïnat”. D’altra banda, i juntament amb diversos col·lectius del barri, resten atents a conèixer els plans de futur de l’Ajuntament per a la presó Model. Aquest centre penitenciari, amb més de cent anys d’història, programa el seu tancament per a l’any 2017, segons el compromís de l’alcalde Trias. El passat 30 de març es va produir el primer enderrocament d’un dels mòduls externs.

Des de l’Entrebanc assenyalen que “inicialment es va dissenyar un macroprojecte, al marge de l’opinió de la gent del barri, basat en l’enderroc parcial i la construcció d’equipaments. Avui dia sembla que es planeja que l’enderroc sigui total”.

Un altre dels focus de lluita obert és l’impacte de la massificació turística a Barcelona, que també ha sacsejat l’Esquerra de l’Eixample amb el fenomen de l’obertura de nombrosos hotels a les zones properes al passeig de Gràcia i la reconversió de molts habitatges en pisos turístics. En aquest sentit, des de l’assemblea perceben com una amenaça per a la convivència del barri l’extensió de llicències per a terrasses de bars i restaurants, com al carrer d’Enric Granados, reformat per a una semiconversió en zona de vianants i reducció del trànsit de vehicles, un fet que possibilita l’augment de terrasses dels bars.

Finalment i en un àmbit més immediat, hi ha la reforma del cinema Urgell, situat a poca distància de l’Ateneu l’Entrebanc i que també ha generat controvèrsia. Aquesta mítica sala, la més gran de Barcelona, va tancar definitivament les portes al maig del 2013. El consell plenari del Districte va donar recentment el vistiplau per a la recuperació de l’interior d’illa amb capital privat, en un cas que guarda certs paral·lelismes amb la situació del cinema Niza. El procés per al seu enderrocament està en marxa per projectar, en segon terme, una gran superfície d’alimentació aixi com un espai públic amb jardí.

El futur de l’espai

Tot i que les iniciatives i els projectes sorgits en aquest espai tenen un caràcter autònom i d’abast de barri, la continuïtat física de l’Entrebanc és també un dels aspectes claus per generar i mantenir les diferents lluites.
En aquest sentit, l’ateneu okupat aposta per “mantenir i fer créixer activitats autogestionades a l’espai i que han rebut més suport i participació, com la botiga gratis, la Xarxa d’Aliments Reciclats o les sessions de divulgació filosòfica”.

D’aquesta forma, i gràcies a projectes com la Biblioteca Conxa Pèrez, especialitzada en educació, l’enfocament cap a l’aprenentatge col·lectiu, l’espai de debat, el pensament lliure i l’accessibilitat al coneixement, segueixen sent eixos de treball pels quals aposten des de l’assemblea.

Un altre projecte que neix per a la divulgació i el coneixement mutu és Mapeo y Redes. Un projecte nascut a l’espai però amb autonomia pròpia i que pretén, en primer lloc, mapar lluites, espais i col·lectius socials del barri per establir-ne un sociograma i determinar com es relacionen entre si. Seguidament, amb els resultats de l’anàlisi es podran començar a explorar les fortaleses i carències per enfortir xarxes i lluites.

D’altra banda, des del col·lectiu de l’Entrebanc es reafirmen en seguir teixint xarxes de suport mutu, promovent l’autogestió i fent visible que hi ha alternatives palpables. La fita és fomentar les lluites, els llaços i l’autoorganització, i generar discurs polític als col·lectius de barri. “Si a l’Esquerra de l’Eixample quelcom com l’Entrebanc és capaç d’obrir-se camí, arreu és possible fer-ho”, afirmen amb rotunditat.

D’aquesta manera, el procés de construcció i incidència de l’Entrebanc en el barri segueix en marxa, amb l’afegit de comptar amb una certa situació d’estabilitat judicial, actualment amb una via penal arxivada i cap procés obert.

Comparteix