La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Solidaritat amb les encausades pels fets del Parlament

Unes 9.000 persones, segons ‘La Directa’, recorren el centre de Barcelona contra les condemnes a presó a vuit de les encausades per l’acció del juny del 2011
Solidaritat amb les encausades pels fets del Parlament
La plaça de Sant Jaume, plena de gom a gom al final de la manifestació solidària / @Nitsuga000
març 23
09:00 2015

La manifestació començava a caminar passades les set de la tarda en direcció el carrer de Pelai. Milers de persones s’hi aplegaven sota la consigna “Jo també estava al Parlament i ho tornaria a fer”. A pas tranquil, entre ritmes de percussió i crits de “ningú ens representa”, sota la contínua amenaça de pluja i envoltats d’un fort dispositiu policial de la Brigada Mòbil, s’exhibia la demostració de solidaritat i força. Tot i no aplegar les multituds de passades manifestacions sorgides en l’onada de mobilització del 15M, sí va significar una mostra més de la creixent conscienciació i rebuig a la repressió contra l’activisme polític. Després de les importants mobilitzacions contra el desallotjament de Can Vies o contra les encausades en l’operació Pandora de l’Audiència Nacional, dissabte aproximadament 9.000 persones, segons el Setmanari Directa, van tornar a recórrer els carrers habituals en direcció a la plaça de Sant Jaume.

Darrere les paraules “Teniu els diners, la premsa i la justícia… però a nosaltres mai no ens tindreu” s’hi aplegaven tot tipus de persones. Algunes d’elles vingudes en columnes de barris, com en les grans ocasions, d’altres en col·lectius, com la Xarxa de Familiars de Detingudes per l’efecte Can Vies. I entre la multitud de persones anònimes, algunes que ho han deixat de ser, com l’eixamplina María José Lecha, candidata a l’alcaldia de la ciutat per la CUP – Capgirem Barcelona i veïna del Fort Pienc.

Al final de la manifestació, davant el Palau de la Generalitat, el comunicat llegit dirigia la indignació cap als grups parlamentaris que han promogut i donat suport al procés penal. Alhora, i a l’espera de possibles novetats judicials, es comunicava a les assistents que estiguessin pendents de noves convocatòries i notícies. En aquest, s’obre una escletxa davant la possibilitat que l’Audiència Nacional presenti una sol·licitud d’indult davant del Ministeri de Justícia.

Absolució anul·lada

Els fets del 15 de juny del 2011 van suposar un punt d’inflexió en tota la mobilització social engegada tot just un mes abans amb l’ocupació de la plaça de Catalunya la nit del 15 de maig, el 15M. Mentre la protesta havia començat a descentralitzar-se a través de la constitució de diverses assemblees de barris, la marxa “Aturem el Parlament” volia anar més enllà de la ocupació com a protesta i passar a l’acció directa sobre els agents de les polítiques d’austeritat que, en aquell moment, tot just començaven a treure el cap. L’objectiu era interrompre durant un dia el funcionament normal del Parlament per fer visible el distanciament entre les institucions i el poble de qui es diuen representants. La resposta a la convocatòria va ser massiva, però un dispositiu policial dissenyat per generar confusió, desigualtat i por va fer augmentar la tensió al màxim i van desembocar en importants enfrontaments entre policies i manifestants.

El bloqueig parlamentari no es va arribar a fer efectiu, però tant les institucions com la premsa oficial van coincidir a qualificar l’acció de “setge”, “agressió”, i fins i tot “atac a la democràcia”. Malgrat que es va arribar a parlar de la desligitimació i mort del 15M, quatre dies després dels fets, el 19 de juny, va tenir lloc una de les mobilitzacions més multitudinàries organitzada en el marc del 15M i les acampades, amb prop de 100.000 participants. Però aquest no va ser el final de la història per a algunes persones: el 3 d’octubre va començar una sèrie de detencions que van posar a disposició judicial una vintena de manifestants dels prop de 3.000 que hi havien participat. El pseudosindicat Manos Limpias, vinculat a l’extrema dreta, es va presentar com a acusació popular en el cas contra aquestes vint persones, que serien jutjades per l’Audiència Nacional per un suposat delicte contra les altes institucions de l’estat. Al juliol del 2014, però, l’Audiència va dictaminar l’absolució de 19 de les 20 acusades, i només un delicte de faltes per a la persona que havia pintat la jaqueta d’una parlamentària.

L’equip d’advocats del Govern i de la Generalitat, però, no van quedar conformes amb la sentència i van recórrer al Tribunal Suprem espanyol al començament d’aquest any, amb el suport de CiU i del PP, als quals no va trigar a sumar-se també el PSC. Sorprenentment, la sentència del TS tira per terra la de l’Audiència Nacional i imposa condemnes de tres anys per a les vint encausades.