La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Janet (Putas Indignadas): «Ja tenim una feina, el problema és que la Guàrdia Urbana ens assetja»

La Janet és membre del col·lectiu Putas Indignadas i activista pel dret a exercir lliurement la prostitució. Durant el gener i el febrer va participar a les jornades per l’elaboració d’un programa polític a favor de les treballadores sexuals, que van tenir lloc al casal independentista de l’Eixample, La Cruïlla
Janet (Putas Indignadas): «Ja tenim una feina, el problema és que la Guàrdia Urbana ens assetja»
La Cruïlla durant la segona jornada per l'elaboració d'un programa polític a favor de les treballadores sexuals, en què va participar la Janet com a membre de Putas Indignadas
març 04
09:00 2015

Fa molts anys que impulseu aquesta lluita, però heu notat canvis? Aconseguiu avenços?

Fa més de nou anys que des de les associacions lluitem contra l’Ordenança municipal del civisme, sempre amb intermediaris. A partir del 2013, arran de l’enduriment de l’Ordenança amb l’excusa de les famosos fotos de la Boqueria [que va publicar el diari El País], comença una pressió policial constant. Durant 60 nits vam patir un assetjament policial d’onze a tretze guàrdies en 100 m² que ens dificultaven la feina. D’altra banda, patíem també l’assetjament de les multes. Multes per fumar, multes per la vestimenta. Ens obligaven a entrar als bars perquè si et veien al carrer et multaven, i quan no trobaven cap noia a fora entraven als locals, ens comptàvem com si fóssim anyells i ens multaven igualment.

Què hi vau fer?

Vam decidir donar un pas endavant i dirigir-nos a la síndica de greuges per denunciar el tracte vexatori que rebíem per part dels cossos de seguretat i les institucions. El 6 de març del 2013 ens hi vam reunir i ella en tot moment es va mostrar en desacord amb l’ordenança perquè considerava que efectivament no avalava les polítiques que s’intentaven establir. Teníem proves, gravades amb els telèfons mòbils, dels abusos que cometia la policia. El greuge era innegable i per aquest motiu la síndica es va posar en contacte amb l’equip tècnic de l’Ajuntament per denunciar el tracte que havíem rebut.

Vau aconseguir que us fessin cas?

Els nostres arguments els van convèncer i vam concertar una cita amb l’alcalde. El 26 d’abril del 2013 ens vam reunir amb Trias a l’Ajuntament. Una reunió d’una hora i mitja a la qual van assistir la regidora de Dona i Drets Civils, Francina Vila; la directora d’equitat social i Salut, Maria Gas; tres treballadores i tres representants de les associacions que ens feien d’enllaç amb l’Ajuntament: Genera, Lloc de la Dona i Àmbit Dona.

I com va anar?

L’alcalde es va mostrar molt nerviós durant tota l’entrevista i va parlar en tot moment des de la perspectiva del tràfic de blanques. Argumentava que la prostitució és esclavatge. Per mi l’esclavatge és morir de fam al segle XXI i això no ho solucionaran amb persecució policial. Ens van oferir ajudes socials però nosaltres no volíem ajuda. Ja tenim una feina, el problema és que la Guàrdia Urbana ens assetja.

Què va passar al final amb l’Ajuntament?

Es van comprometre a dialogar per trobar una solució als problemes de les treballadores sexuals, però van deixar clar que de cap manera es derogaria l’Ordenança.

I no vau tornar a reunir-vos?

No hi va haver temps. Passat l’estiu, la regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, va aconseguir una ordre judicial per fer set batudes simultànies en diferents pisos, com si fóssim una banda organitzada, en un gran desplegament policial amb metralletes i armilles antibales. Més endavant, la regidora va declarar a la premsa que no hi havia hagut cap detingut a l’operació i que tot havia estat perquè, segons ella, s’estava exercint la prostitució sense llicència. Es tractava només d’un cop d’efecte perquè els mitjans tornessin a parlar de prostitució i la vinculessin amb la delinqüència. Els polítics d’això en saben molt. Sembla que no va agradar que un grup de dones es presentés allà per denunciar la Guàrdia Urbana, que per ells era intocable, tot i que últimament han sortit a la llum moltes coses.

I vosaltres què vau fer?

Vam decidir que per cada pis que ens tanquessin n’obriríem quatre. Arran d’aquest últim incident la lluita ha estat constant i la persecució per part de l’Ajuntament també s’ha endurit. No ens permeten llogar pisos per exercir perquè amenacen amb multes als llogaters. Amb això ens obliguen a tornar als carrers, d’on també ens volen fer fora: no tenim cap alternativa en què no patim persecució.

Que la prostitució és esclavatge és una sentència que se sent molt. Com ho veieu vosaltres?

És molt fàcil voler abolir una cosa que no t’agrada, però qui pensa així no s’ha assegut mai amb nosaltres per escoltar els nostres arguments. Ens veuen com esclaves del patriarcat però en canvi no els molestaria que jo fos la criada dels seus fills o la seva dona de fer feines. La prostitució per mi és una feina més: em dóna uns guanys que són una garantia de supervivència per mi i per la meva família. De la mateixa manera que un intel·lectual treballa amb el cervell i l’obrer, amb el cos, jo considero que la meva sexualitat és la que em dóna més rendibilitat en aquest moment i és la meva eina de treball. Malauradament no totes podem ser polítiques, enginyeres o tenir càrrecs universitaris, i la feina no se’ns presenta com una opció sinó com una imposició. En una societat capitalista se’ns imposa que hem de treballar, deixeu-nos almenys triar de quina manera. La prostitució no va en contra de ningú, no atempta contra res, ni violem ni matem ningú. Simplement és un acte sexual entre dues persones adultes pel qual jo rebo uns diners sense cap tipus de pressió ni coacció. No volem que ens vegin com criminals ni que ens considerin dones objecte, volem que ens respectin.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari