La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

L’efecte anestesiant dels trastorns

Les expertes reclamen una interpretació més profunda i respectuosa sobre els desequilibris de la conducta alimentària que la que ofereixen els mitjans
L’efecte anestesiant dels trastorns
Façana del centre ABB, situat al carrer d'Ausiàs March
març 02
09:00 2015

Conceptes com malalta, pacient i víctima tracen un dibuix molt mèdic sobre els trastorns de la conducta alimentària (TCA), que acaben allunyant-los de la societat. Al final, les persones queden dividides entre les diagnosticades i les que no ho estan. S’estima que un 1% de les joves pateix anorèxia nerviosa i un 3%, bulímia. La major part dels casos es donen en noies, tot i que el nombre d’homes que l’experimenten va en augment. A més, el 5% de la població reprodueix conductes per afartament o desequilibris alimentaris. Per molt estesos que estiguin, l’univers dels TCA és profund i desconegut. Per això, segons les expertes, sovint se’n parla amb una mirada estigmatitzada i superficial.

Des de la perifèria, molts mitjans de comunicació ofereixen una visió estereotipada que penetra en l’imaginari col·lectiu i que allunya els TCA de la comprensió ciutadana. La psicoterapeuta del centre ABB (Anorèxia Bulímia Barcelona), situat al carrer d’Ausiàs March, 25, Sònia Ferri, assenyala que, molt sovint, els reportatges periodístics “no tenen en compte les persones que viuen un TCA ni la funció que aquest té en la seva història”. Al seu parer, els mitjans convencionals tracten aquest assumpte des d’una perspectiva mèdica i simptomàtica. Fins i tot els mateixos professionals ho fan, ja que “les etiquetes ens defensen i justifiquen”, afirma.

N’hi ha que consideren que aquestes etiquetes són un recurs de la societat per distanciar-se dels trastorns. En aquesta línia, Gun Isaksson, psicòloga i psicoterapeuta sueca, parla dels trastorns mentals com a ombres socials que permeten que la societat no s’enfronti a ella mateixa.

En un context cultural en què els cànons de bellesa marquen el model a seguir, la vergonya corporal es fa un lloc entre l’autoestima de les persones, amb les dones al capdavant. “El cos és un producte que es pot manipular i les empreses d’estètica, cosmètica i dietètica se n’aprofiten”, pensa la psicoterapeuta. I expressa que els TCA són “els signes més visibles” de la vergonya corporal.

Els trastorns es poden entendre com un mecanisme de protecció per evitar el patiment. Ferri ho explica amb la imatge d’una pila de monedes: quan les de la base estan descol·locades, la torre pot trontollar. El TCA, en aques cas, és un recurs per evitar que la pila es desplomi.

La Tina Benet té 28 anys i està diagnosticada d’anorèxia nerviosa. “M’han diagnosticat 50.000 trastorns diferents al llarg de la vida”, diu irònicament. Als 12 anys li van detectar anorèxia, però Benet explica que porta malament des que va néixer, i que la seva familia la va “abandonar”. Així, no es tracta d’un fet concret que porta algú a deixar de menjar o vomitar, sinó que és un cúmul de factors i experiències que pesen en ella.

Una possible resposta, a banda del factor estètic, que explica per què aquesta patologia afecta més dones que homes es troba en el rol de gènere, acotat per missatges com “calla, no opinis, has d’estar sempre disposada,” explica Ferri.

Quantes coses es fan per apaivagar el dolor? Ferri respon: “Totes fem coses per oblidar els neguits”. El que diferencia un malestar d’altres és la intensitat. “A més sofriment, més necessitaré que allò que utilitzo tingui un efecte anestesiant més potent”, conclou Ferri. “L’obsessió per dietes, operacions estètiques i compres compulsives també són balsàmiques”, assegura Ferri, i remarca la importància de l’educació emocional per al creixement afectiu. “És important disposar d’eines que ens ajudin a entendre’ns i construir-nos”, afegeix, per connectar amb les emocions, en comptes d’anul·lar-les fins al punt que les persones es fereixin a si mateixes.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari