La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Limbo, un espectacle en trànsit

Limbo és el nou espectacle de teatre musical i dansa de la companyia de teatre l’Era de les Impuxibles, que actualment es representa al teatre Gaudí, on està tenint molt d’èxit
Limbo, un espectacle en trànsit
Imatge promocional de l'obra / L'ERA DE LES IMPUXIBLES
febrer 26
09:00 2015

Limbo; ni en un lloc ni en un altre, un espai, el cos, en suspensió, un interrogant, una experiència, un trànsit viatjat a través de la dansa, la música del piano i la identitat dialogant amb si mateixa.

La darrera obra de la companyia L’Era de les Impuxibles dirigida per la Marta Escuriola, defuig les etiquetes per transportar-nos a un món i unes vivències que en un primer moment se’ns fan llunyanes però que mica en mica se’ns fan molt més properes quan ens ho expliquen la Clara Peya a través de la música al piano, i les intèrprets Mariona Castillo, actriu que dóna vida a l’Albert-Berta a l’obra, Tatiana Monells i la coreògrafa Ariadna Peya.

A través dels textos de Miquel Missé i Pol Galofré, dos nois trans que, des de la seva pròpia experiència, plantegen una visió íntima i personal sobre el tema de l’ésser transgènere, qüestionant el còmode però fals binomi home-dona i un món que els interroga a cada pas.

L’espectacle integra d’una manera espectacular un llenguatge i terminologia de vegades molt llunyanes per les persones cisgènere (persones que se senten identificades amb el gènere atribuït segons els òrgans sexuals femenins o masculins amb els quals han nascut) i qüestiona també les institucions mèdiques que aporten unes “solucions” que patologitzen les persones trans i les fan sentir com moneda de canvi.

A traves del llenguatge de la música, la dansa i la posada en escena amb una precisió i comunicació emotiva aclaparadora, l’obra adquireix una gran sensibilitat, com l’escena en que l’Albert, abans Berta, es fa preguntes a si mateix en la seva lluita per la recerca de la identitat pròpia. Com per exemple, quina és la masculinitat que li agradaria performitzar, si és necessari performitzar-ne alguna o fins a quin punt el trànsit és sentit, desitjat, necessari o imposat per poder habitar-nos o per poder existir en aquesta societat.

L’escenografia encerta totalment amb un vestuari que uneix els personatges i ens mostra elements característics d’aquesta realitat i d’un dia a dia que ens és desconegut, en què elements com el binder o el packer ens saluden i ens mostren que existeixen.

Una il·luminació potent i un piano de cua imponent li acaben de donar pes a les escenes.

La música està formada per diferents estils que formen una sola peça i reflecteix les diverses identitats de l’Albert, que també en formen una de sola.

Tendresa, emoció, admiració i unes pupil·les que bateguen a ritme del cor durant tota la funció, recorrent l’escena amunt i avall guiades per la música, la dansa, la interpretació, el cant, les paraules, el silenci, la Berta i l’Albert.

L’obra estarà una setmana més al teatre Gaudí, dijous 26, divendres 27, dissabte 28 a les 20 h i diumenge 1 a les 18 h.

Anna Pérez i Marta Blanch, del col·lectiu feminista “Degenerades”

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari