La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Crida per l’alliberament dels encausats per Can Vies i els presos polítics dels EUA a la Sagrada Família

Els actes s'han emmarcat en la setmana de solidaritat amb els encausats per l'efecte Can Vies.
Crida per l’alliberament dels encausats per Can Vies i els presos polítics dels EUA a la Sagrada Família
Pancarta de suport a Leonard Peltier i les encausades de Can Vies el passat 23 de Gener a Avinguda Gaudí /AlexLosada
gener 29
11:46 2015

En el marc de la setmana d’accions solidàries amb les persones represaliades per l’efecte Can Vies, el Comitè de Solidaritat amb Leonard Peltier va voler unir la reivindicació local amb la lluita internacionalista per l’alliberament de l’indi americà Leonard Peltier, un ex líder del moviment dels indis americans que porta més de 35 anys a la presó.

El passat divendres una manifestació va reclamar la llibertat dels encausats després del desallotjament de l’històric centre social de Sants, afegint-se així a la reivindicació dels altres actes en favor de les encausades de Can Vies celebrats als diferents barris de la ciutat.

Amb el mateix objectiu, el dia anterior es va projectar el documental Incident a Oglala (1992) al CSOA La Indústria, i es va acompanyar d’una explicació de l’actual situació de reclusió de Peltier. El documental, produït per Robert Redford i dirigit per Michael Apted el 1992, examina el cas de la mort de dos agents del FBI a la reserva indígena de Pine Ridge, als Estats Units, l’estiu de 1975.

La condemna

El líder natiu Leonard Peltier, en aquell moment cap visible de l’AIM (American Indian Movement), organització que lluitava pels drets dels indis en una època d’alta conflictivitat i violència a la zona, va ser l’únic condemnat per la mort de dos agents federals en un judici ple d’irregularitats i acusacions de falsedat testimonial i muntatge policial.

Malgrat que les proves de balística van resultar negatives i que el 2002 es demostrés que el testimoni clau per al veredicte del jurat era fals –Myrtle Bear es va fer passar per companya sentimental de Peltier, amenaçada per l’FBI– l’indi sioux va ser sentenciat a dues cadenes perpètues.

La lluita pel seu alliberament

El mateix Leonard Peltier i els moviments internacionals de defensa i suport a la seva causa consideren que la detenció va estar motivada per un doble objectiu: desorganitzar la resistència índia i sancionar a un indígena com a cap de turc, pagant de forma exemplar per la mort dels dos agents. Com s’ha anat destapant amb el pas dels anys i la difusió del seu cas, l’FBI l’investigava i el tenia com a objectiu des que va entrar a l’AIM.

Aquest seguiment es va dur a terme gràcies al programa de contra-intel·ligència del FBI Cointelpro (Counter Inteligence Program), que des de 1956 a 1971 boicotejava i reprimia organitzacions polítiques dissidents. Peltier, que ha complert 39 anys de reclusió, se’l considera el pres polític més antic d’EEUU. No obstant això, la revisió del seu cas i la reobertura del judici no ha estat contemplada per cap president nord americà, tot i les nombroses peticions i demandes de col·lectius de suport i les peticions d’indult de personalitats com Nelson Mandela o el Dalai Lama, entre d’altres.

El setembre passat, Leonard va complir setanta anys, i continua mantenint un fort esperit combatiu i compromès amb diverses causes pels drets dels indis, però la seva salut està molt deteriorada i per això es reclama la seva excarceració amb urgència.

Havent esgotat tots els recursos legals per poder sortir en llibertat, només queda la possibilitat de l’indult presidencial. Aquest va estar molt a prop d’aconseguir-se durant el mandat de Bill Clinton, però una forta pressió del col·lectiu policial va fer que mai se signés aquell document.

Casos similars: Mumia Abu Jamal i MOVE

El cas de Mumia guarda una estreta relació amb el de Peltier i amb altres presos polítics als EEUU, tant pel seu caràcter dissident com per la lluita en favor de la no discriminació racial o ètnica. Mumia és un exmembre del Partit Panteres Negres, un grup de mitjans dels anys 60 inspirat en les idees de Malcolm X, basat en l’autodefensa armada i l’autoorganització de la població negra als EEUU, altament discriminada.

Tal i com va succeir amb l’AIM, Panteres Negres va ser investigada i perseguida per l’FBI amb el programa Cointelpro, forçant-ne la desaparició. Mumia, periodista i activista, va ser condemnat a mort i posteriorment a cadena perpètua per l’assassinat d’un policia el 1981, en un judici igualment irregular i contradictori. Actualment porta 34 anys empresonat, però manté un fort compromís amb la defensa dels drets de la població negra i emet des de la presó el programa radiofònic de denúncia Live from Death row (En viu des del corredor de la mort), del que se n’ha fet un llibre que també ha esdevingut un llibre a on es recullen els seus millors articles.

La seva vinculació al moviment revolucionari naturalista MOVE també va ésser vista com una possible causa encoberta del seu empresonament. MOVE era un col·lectiu organitzat comunalment durant els anys 70 a Filadèlfia.

Els membres de MOVE també van ser víctimes de la discriminació racial institucional, el 1978 s’acusa a nou dels seus membre d’homicidi i conspiració, vuit d’ells encara estan empresonats i sumen 37 anys de presó. A més, el 1985 va ser atacada la casa on vivien en col·lectiu, en una operació on es va utilitzar armament pesat i fins i tot una bomba llançada des d’un helicòpter de l’exèrcit. El balanç final va ser d’11 morts i l’eliminació del projecte revolucionari del col·lectiu.

La solidaritat des de Barcelona

Actualment, el moviment indi nord americà no té la mateixa força ni la cohesió que tenia durant els anys 70, degut en part a l’estratègia del govern estatunidenc de l’època per desestabilitzar, a costa de vides humanes i gràcies a un discurs criminalitzador, un col·lectiu que els era molt incòmode en l’àmbit polític i social pel seu caràcter dissident.
Malgrat això, la lluita es manté viva amb accions com les del Comitè de suport a Leonard Peltier a Barcelona, que fa gairebé un any que es concentra cada dijous davant del consolat dels Estats Units a Barcelona demanant-ne la excarceració.

Aquestes accions i les xerrades que fan són bàsiques per fer conèixer el cas de Peltier i el d’altres presos polítics del món, unint la lluita internacionalista amb les reivindicacions més locals.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari