La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Jo Sí Sanitat Eixample: la solidaritat com a eina d’inclusió

La lluita dels grups d'acompanyament persegueix que les excloses sanitàries rebin l'atenció que garanteix el sistema públic de salut
Jo Sí Sanitat Eixample: la solidaritat com a eina d’inclusió
Trobada dels grups Jo Sí a la presentació de l'informe de PASUCAT 20 octubre de 2014 / www.josisanitatuniversal.cat
desembre 22
18:17 2014

El descontentament que va provocar el Reial decret 16/2012, impulsat per l’exministra de sanitat, Ana Mato, va venir acompanyat de l’inici d’una campanya estatal de desobediència i solidaritat de professionals i usuaris: Yo Sí Sanidad Universal. Aquesta iniciativa té com a objectiu pal·liar les situacions d’exclusió sanitària causades pel decret i oferir assistència i acompanyament a les persones que s’han trobat fora del sistema sanitari a causa de les successives retallades del sistema de protecció social públic.

A l’Eixample, des de fa uns quants mesos, cada dimarts i divendres es reuneix en assemblea al CSOA La Indústria el grup d’acompanyament sanitari Jo Sí Eixample, un col·lectiu autònom d’acompanyament i suport a persones i col·lectius de l’Eixample excloses del dret a l’atenció sanitària.

Com funciona

El grup s’organitza amb la missió d’acompanyar persones afectades per l’entramat burocràtic i les negatives que sovint mostren els centres per oferir atenció mèdica sense la targeta sanitària (recentment a l’ASSIR de Sant Andreu es va intentar denegar l’assistència a una dona embarassada, tot i que la pressió d’un grup d’acompanyament va forçar-ne la visita).

També s’ha donat el cas de centres mèdics que carreguen als usuaris sense targeta els costs de la visita. El grup Jo Sí interpreta aquest cobrament com una forma de dissuasió i de pressió exercida per l’Administració per fomentar l’exclusió de persones que, per por a la morositat o a la repatriació, deixen d’acudir als centres sanitaris públics.

El grup assenyala que no pretén ser un servei assistencialista, tot i que actua en situacions d’urgència i emergència amb usuaris en situació de vulnerabilitat social i legal. Per Jo Sí, la solidaritat és l’eix principal d’actuació, a partir de la qual s’intenta compartir amb cada usuària tot el procés de gestió i lluita pel seu dret a l’assistència sanitària en el sistema públic de salut, perseguint l’empoderament i visibilitzant, alhora, l’objecció de consciència i la desobediència civil de professionals i usuàries.

Aquesta ha estat la línia d’actuació dels diferents grups d’acompanyament i col·lectius Jo Sí dels barris: al Guinardó, Jo Sí va retirar els cartells del CAP Sanllehy que anunciaven que no atendrien algú que no presentés la targeta sanitària. D’altra banda, al gener començaran els tallers de salut comunitària al CSOA la Indústria amb la intenció d’apropar el coneixement sanitari al barri i explicar la situació actual del sistema de salut.

Complexitat, ambigüitat i falta de comunicació per part de l’Administració

Tot i els casos de persones excloses que s’han resolt favorablement pels usuaris, el grup es troba sovint amb laberints administratius i cercles burocràtics viciats que intenten dificultar l’accés a la sanitat. Jo Sí denuncia que la normativa és molt complexa, contradictòria i ambigua, ja que no té directrius concretes, tot i que l’assistència és obligatòria i gratuïta si la persona afectada es troba empadronada a Catalunya o en situació d’emergència.

El grup assenyala que la falta de voluntat de l’Administració a l’hora de comunicar els drets de les usuàries, la diferent actuació segons si el centre és públic o privat i les difícils condicions laborals del personal mèdic generen situacions de col·lapse i mostren el costat fosc d’una sanitat pública en hores baixes.

En aquest sentit, i tot i funcionar de forma autònoma, els diferents grups de treball de sanitat de les assemblees de barri i el grup de defensa de la sanitat pública formen part de la xarxa PASUCAT (Plataforma d’Atenció Sanitària Universal a Catalunya), que articula i canalitza les denúncies contra els processos de privatització i exclusió sanitaris, i s’ha convertit en l’organisme amb més força de cara a la lluita administrativa.

Una política encoberta 

La implantació del Reial decret 16/2012 ha estat desigual a les diferents comunitats autònomes. En l’àmbit estatal, jubilats, joves sense feina ni seguretat social, persones que viatgen fora d’Espanya per a períodes superiors a 90 dies i, sobretot, migrats indocumentats, són els col·lectius amb més potencialitat de risc d’exclusió.

En el cas de Catalunya, el reial decret s’ha intentat pal·liar amb la instrucció 10/2012, en la qual s’estableixen diferents nivells d’accés a la sanitat en funció del temps d’empadronament a la comunitat. En aquest sentit, el grup d’acompanyament també assessora a les usuàries per a l’obtenció del padró, que servirà perquè l’Administració tramiti una targeta sanitària apta únicament per un període d’un any.

Des del col·lectiu remarquen que aquesta instància és tan sols una mesura pal·liativa i insuficient, que queda lluny d’evitar situacions de risc de col·lectius com els immigrants indocumentats, i que afavoreix la cronificació de situacions d’exclusió i marginalitat. Més enllà d’aquesta mesura, la política institucional no ha estat capaç, fins al moment, d’articular cap més política per evitar l’exclusió.

Els efectes de l’esmentat reial decret tenen una doble lectura. En primer lloc, el sistema públic universal de salut queda restringit en establir-se paràmetres i condicions que regulen el dret de les persones a ser ateses en cas de malaltia segons la seva situació laboral i administrativa. Es reorienta cap a un sistema d’assegurances i mútues i s’introdueix el concepte de persona assegurada i no-assegurada, fet que genera dos tipus de ciutadania: els integrats i els exclosos del sistema públic de salut.

En segon lloc, i de forma encoberta, amb el mateix Reial decret 16/2012, també es donen els primers passos cap a una progressiva liquidació del sistema públic de sanitat, expressat amb la fórmula del copagament i incloent retallades en la cartera de serveis en ambulàncies, tancament de llits, pròtesis i el no finançament d’alguns medicaments i proves diagnòstiques. El suposat objectiu és garantir la sostenibilitat del sistema sanitari i conscienciar sobre l’ús presumptament abusiu de medicines i visites als centres de salut.

Comparteix

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari