La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Sis mesos de lluita veïnal contra el Pla Paral·lel

L'Ajuntament pretén transformar l'avinguda en un nou eix turístic de referència entre el port de Barcelona i la Fira. La plataforma Som Paral·lel ha reclamat l'aturada de les obres i l'obertura d'un procés de participació que inclogui el veïnat
Sis mesos de lluita veïnal contra el Pla Paral·lel
Presentació Plataforma Aturem Pla Paral·lel /JOSEP SALIP
octubre 30
09:00 2014

L’alcalde de Barcelona Xavier Trias, acompanyat del tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà Antoni Vives i els regidors dels districtes de l’Eixample, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, van fer públic el 14 d’abril del 2014 les obres de remodelació de l’avinguda del Paral·lel. Segons el Consistori, l’objectiu principal era “la revitalització d’aquesta via com a eix cultural de la ciutat i convertir l’avinguda en una via de referència per a les persones, les arts escèniques i la gastronomia”.

Xavier Trias i Antoni Vives / AJUNTAMENT DE BARCELONA
Xavier Trias i Antoni Vives / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Les actuacions se centraven a “guanyar espai per als vianants amb la creació de noves placetes, […] i es traslladarà el carril per a bicicletes al centre de la via”. A més, es preveia “una millora de la il·luminació i del paviment, i donar continuïtat a l’obra que està en marxa del nou col·lector”.

Tot i que l’alcalde interpreta les obres com una mostra de “ciutadania, participació i cohesió social”, el fantasma de la massificació turística i la gentrificació en un barri popular i les veus discordants no van trigar a fer-se escoltar. “Al Poble-sec principalment s’ha notat l’augment desmesurat i sense control del sector hostaler i turístic, la irrupció de pisos turístics ha significat l’augment de preu dels habitatges dels veïns de tota la vida, propiciant la fugida de veïns cap a d’altres barris on la relació qualitat preu és millor”, segons Ferran Carbonell, membre de la plataforma Aturem el Pla Paral·lel i militant de la CUP del Poble-sec. De la mateixa manera que al barri de la Sagrada Família i al de la Barceloneta, entitats i veïnes es van començar a organitzar. I així, ara fa sis mesos, naixia la plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel, més tard anomenada Som Paral·lel, als barris del Poble-sec, Sant Antoni i el Raval. L’objectiu: “Forçar l’aturada de l’actual projecte de reforma del Paral·lel per construir un nou procés de participació veïnal.” El Projecte, adjudicat a COPISA Constructora Pirenaica, S.A, per un valor de quasi set milions d’euros, va ser elaborat juntament amb la Fundació El Molino.

El veïnat denuncia, però, que l’avinguda del Paral·lel cal reformar-la en un sentit contrari. Per ells, cal que el Paral·lel deixi de ser una gran via de trànsit amb amples terrasses per a bars atractius i còmodes per als turistes i visitants que arriben al port o assisteixen a les mediàtiques fires i congressos de la plaça d’Espanya. En definitiva, volen “enderrocar” el mur asfaltat entre els barris de Sant Antoni, el Raval i el Poble-sec. En paraules del també membre de la plataforma, Marc Serra, “el Pla Paral·lel ni és una demanda dels veïns ni ha tingut en compte la seva participació. Respon només als interessos econòmics de les grans empreses que operen en la zona, com la Fundació El Molino”.

Cap pla sense el veïnat

Arran del manifest aprovat el set de juny amb la participació d’entitats i veïns del barri i amb la col·laboració del col·lectiu Raons Públiques, els veïns van aprovar de forma assembleària una proposta de remodelació destinada a la millora en la qualitat de vida als entorns de l’avinguda del Paral·lel.  Segons en Marc Serra, el procés d’organització de la plataforma “va ser inèdit per la visió interbarrial de la lluita i per la gran pluralitat d’organitzacions i col·lectius que en formen part”

Presentació de la plataforma Som Paral·lel / JOSEP SALIP
Presentació de la plataforma Som Paral·lel / JOSEP SALIP

El manifest aborda dos eixos fonamentals. D’una banda, l’aprovació d’un pla d’usos, ara com ara inexistent, per al barri del Ploble-sec. I d’altra, una sèrie de mesures per adequar les places, l’avinguda i la il·luminació a la vida d’aquests barris. En primer lloc, la plataforma considerava indispensable la moratòria de llicències d’hotels, pisos turístics i determinades terrasses.

L’Ajuntament va cedir en part mesos després, però de la mateixa manera que en altres barris, es van aprovar llicències de pisos turístics de forma massiva poc temps abans. Alhora, reclamen a l’Ajuntament que faci una aposta real pel suport i la potenciació de l’economia social i solidària, la cultura i el comerç de proximitat, i l’obertura de determinats equipaments públics en calendari festiu, entre d’altres mesures.

En segon lloc es proposa adequar la fisonomia de les sis places que l’Ajuntament preveu crear de la banda de l’Eixample a les necessitats dels veïns, per promoure i facilitar la realització d’activitats recreatives i com a espais de trobada. És a dir, evitar que la reforma de les places vagi dirigit exclusivament a augmentar el nombre i grandària de terrasses de bars.

Pel que fa a l’avinguda del Paral·lel, s’insisteix en la necessitat de disminuir el nombre de carrils per reduir el trànsit i la contaminació i eixamplar el carril bici alhora que s’enjardina l’espai. Pel que fa a l’enllumenat, la plataforma denuncia el costós i innecessari canvi total de l’enllumenat que preveu al pla el director d’Il·luminació de Barcelona. Uns fanals amb un cost de 6.500 euros cadascun i una despesa pressupostada de 2.8 milions d’euros (el 30% del pressupost del pla de reforma del Paral·lel).

Tall de l'avinguda el 19 de juny / JOSEP SALIP
Tall de l'avinguda el 19 de juny / JOSEP SALIP

Crònica d’una mobilització

El 26 d’abril de 2014, sota el el lema “Quin Paral·lel?”, es va reunir gran part del teixit associatiu dels barris de Sant Antoni, el Poble-sec i el Raval amb la col·laboració de Raons Públiques, un grup de joves professionals de diferents especialitats. Setmanes més tard, en el marc de la segona jornada, naixia la plataforma veïnal Aturem el Pla Paral·lel i s’obria un procés de debat i difusió fins al 19 juny, quan es va presentar el manifest públicament en un acte davant de centenars de persones on van assistir diverses personalitats del moviment veïnal de Barcelona, com Merche Vidal (FAVB).

L’acte va finalitzar amb un tall de circulació de l’avinguda, en aquell moment simbòlic, però que davant la inoperància de l’Administració esdevindria eina d’altaveu i de lluita. En aquell moment, però, la plataforma es disposava a negociar amb la conselleria d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament amb el suport de més de 40 entitats i la firma de 700 veïns. Al carrer, però, la pressió i la mobilització continuava, ara en forma de cassolades a les places. Les negociacions no serien fàcils. Segons en Marc Serra, membre de la plataforma, “ja sabíem que les negociacions serien difícils ja que l’Ajuntament i els veïns tenim models de barri i ciutat totalment diferents, però no esperàvem tanta falta de transferència, arrogància i enganys”.

Quan es parla de l’Ajuntament de Barcelona i de política urbanística, les bones notícies ho són a mitges, i així va succeir en el cas del Paral·lel. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar a finals de setembre la suspensió de la tramitació de llicències de concurrència pública al barri del Poble-sec i es va comprometre a iniciar la redacció d’un pla d’usos per al barri, ja que encara no en tenia.

La part negativa per la plataforma, però, és que l’avinguda Paral·lel quedava exclosa de la suspensió i, per tant, “es promovia la derivació de negocis privats cap a l’avinguda”, segons Serra. El mateix va passar amb la normativa d’ordenació de terrasses, i no es preveia cap procés participatiu obert al veïnat del barri per a la redacció del pla d’usos.

Assemblea durant la jornada del 15 d'octubre / @plaparalel
Assemblea durant la jornada del 15 d'octubre / @plaparalel

La negociació amb Hàbitat Urbà es va complicar fins al punt que l’ara anomenada plataforma Som Paral·lel va decidir no continuar les trobades amb Hàbitat Urbà i va optar per eixamplar l’organització veïnal i intensificar les accions al carrer. La mateixa plataforma va comunicar al veïnat que “des d’Hàbitat Urbà no hi ha hagut cap mena de voluntat d’entesa amb les entitats veïnals i s’ha actuat de forma obstinada, arrogant i fins i tot enganyosa per seguir endavant amb un pla que genera molt de rebuig entre el veïnat. A més, durant aquest procés s’ha actuat amb una manca de transparència intolerable en una democràcia, sense publicar les actes de les reunions i ni tan sols transmetre-les als seus assistents”. En paraules d’uns dels mateixos activistes, Ferran Carbonell, “després d’uns mesos de negociacions, els veïns que han participat s’han adonat que l’Ajuntament els ha enredat dient una cosa en les reunions, però a les obres han tirat pel dret fins a un punt irreversible i en què s’ha construït exactament com era al pla inicial”.

El veïnat doncs, ha optat durant tot el mes d’octubre per la pressió i la mobilització veïnal amb les serves armes: cadenes humanes, cassolades, talls a l’avinguda i manifestacions. L’objectiu: aturar les obres i decidir sobre el futur del barri.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari