La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Llei de l’avortament: i ara què?

Amb la retirada de l'avantprojecte i la posterior dimissió del ministre de Justícia espanyol, la situació de l'avortament a l'Estat espanyol queda a l'espera del Tribunal Constitucional
Llei de l’avortament: i ara què?
Flashmob" per celebrar la dimissió d'en Gallardón/ BETLEM C. BEL
octubre 06
08:59 2014

El 24 de setembre passat va ser un dia de celebració pel moviment feminista. El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va anunciar la retirada de l’avantprojecte de la Llei orgànica de protecció del concebut i de la dona embarassada per, segons el propi president, “no trobar el consens necessari per tirar-lo endavant”. Poques hores més tard, el ministre de Justícia espanyol, Alberto Ruíz-Gallardón, feia pública la seva renúncia com a ministre.

Aquest fet suposa una victòria pel moviment feminista i totes aquelles persones que es van manifestar durant mesos contra una reforma que va ser titllada d’autoritària i criticada per impedir a les dones el dret a decidir sobre elles mateixes i sobre el seu cos.

Una victòria per al moviment feminista

Coincidint amb el 28 de setembre, dia internacional per la despenalització de l’avortament que va sorgir al 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes, organitzacions feministes d’arreu dels Països Catalans i de la resta de l’Estat espanyol van convocar manifestacions i concentracions per demanar el dret a un avortament lliure i gratuït fora del Codi penal.

A Barcelona, ni la pluja va aconseguir apagar els ànims. Més de mil persones es van trobar a les 12.30 h a la plaça de Catalunya sota el lema “Ni us pas enrere: avui com ahir, les dones decidim desobeir”. Les manifestants van continuar fins a la plaça de Sant Jaume entre consignes festives i combatives. En finalitzar la manifestació, van realitzar un flashmob per celebrar la dimissió de Gallardón i la retirada de l’avantprojecte de llei de l’avortament del PP.

Segons informa una membre de la campanya pel Dret al Propi Cos, “és important celebrar que amb mobilització, suport popular i juntament amb la feina dels col·lectius i organitzacions feministes d’arreu de l’Estat hem frenat la llei però també demostrar que tenim força i que som moltes, que no permetrem que retallin el dret de les dones a decidir ser o no mares”. Però també avisa que “en cas que el recurs del PP al Tribunal  Constitucional contra la llei del 2010 es tiri endavant, perilla l’autonomia de les dones de setze a divuit anys, el dret a decidir dins les primeres setze setmanes o la regulació de l’objecció de consciència”.

En la mateixa línia, col·lectius feministes dels barris de Barcelona van convocar una setmana prèvia de mobilitzacions pel dret al propi cos amb diferents actes als quals es va sumar el grup de dones i lesbianes feministes de l’Eixample.

Aquest any ha estat intens per al moviment feminista, que a través de desenes de manifestacions, concentracions i accions, ha posat el debat en el centre innombrables vegades.

Una reforma polèmica

Al març del 2010, el Partit Socialista Obrer Espanyol va aprovar la Llei de salut sexual i reproductiva, i va modificar així l’anterior Llei de l’avortament de 1985. Entre els avenços de la llei, es va establir un termini de 14 setmanes perquè les dones, sense interferències de terceres persones, poguessin avortar lliurement, i fins a la setmana 22 si existeix un greu risc per a la salut de la mare o greus anomalies del fetus.

La llei també permet avortar en qualsevol moment de l’embaràs si es detecten anomalies fetals incompatibles per a la vida o quan el fetus pateixi una malaltia extremadament greu i incurable al moment de la diagnosi i així ho confirmi un comitè clínic.

Al juny del 2010, el Partit Popular va anunciar el recurs d’inconstitucionalitat que impugnava vuit punts d’aquesta llei.

Més enllà de l’avortament: cap al Constitucional

Ara, la intenció del Partit Popular, un cop retirat l’avantprojecte de la llei que volia impulsar, és modificar la llei del 2010 a través del Tribunal Constitucional amb el recurs d’inconstitucionalitat que van presentar al juny del mateix any. Aquest recurs va caure al 2012 en mans d’un magistrat del PP, Andrés Ollero, destacat antiavortista, professor de Filosofia del Dret a la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid i membre de l’Opus Dei.

Ollero havia de redactar la ponència sobre la llei de l’avortament del PSOE, però amb l’aparició de l’Avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament de Gallardón, el recurs va quedar paralitzat. No obstant això, el febrer d’aquest any el Tribunal Constitucional va anunciar que la tramitació del recurs havia acabat i que l’únic impediment per aprovar-lo era l’avantprojecte de la llei del PP. Per tant, la ponència d’Ollero torna ara al centre del debat.

Amb aquests fets, el govern del PP vol intentar rebaixar la tensió que la retirada de la llei Gallardón ha aixecat en l’ala més conservadora de l’Església Catòlica i els propis votants populars més sensibles amb aquesta matèria, agrupats entorn a la plataforma antiavortista Derecho a vivir .

Juntament amb això, el Partit Popular ha el·laborat un projecte que intentarà tirar endavant durant aquesta segona meitat del 2014: el Pla Integral de Suport a la Família.

Prohibir els avortaments de les menors de setze i disset anys sense consentiment patern

Un dels punts més polèmics d’aquesta llei era l’apartat referit a les menors que va establir que les noies d’entre setze i disset poden avortar sense consentiment dels pares, mares o tutors legals. Aquest serà l’únic recurs que el PP portarà a terme per intentar paliar els efectes de la retirada de la llei Gallardón en els ambients més conservadors i contentar als sectors més extremistes.

En relació amb això, aquesta setmana la secretaria de serveis socials i igualtat del Govern espanyol va anunciar que la Llei de protecció a la infància podria ser una via possible, ràpida i immediata per aprovar la prohibició d’avortar de les adolescents d’entre setze i disset anys sense consentiment patern.

Amb aquesta nova estratègia, el PP vol centrar el debat en una simple discursió entre els límits “raonables” que hauria de tenir la Llei de l’avortament, però el moviment feminista denuncia que “torna a estar en joc” la llibertat de les dones per decidir plenament sobre el propi cos.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari