La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

«El referèndum (i la borratxera) de la nostra vida»

Alguns escocesos van seguir el referèndum sobre la independència en un pub de l'Eixample
«El referèndum (i la borratxera) de la nostra vida»
El whisky a la barra, un dels protagonistes de la llarga nit del referèndum escocès
setembre 22
13:41 2014

La nit al pub escocès del passeig de Sant Joan comença amb un grup de cinc homes vestits de blau davant de la barra del The Loch Inn mirant atentament la televisió. Però no porten cap bandera d’Escòcia. El seu blau és el de l’Everton, el segon equip de Liverpool, que juga un partit de l’antiga copa de la UEFA. Són les onze de la nit, l’hora en què tanquen els col·legis electorals a Escòcia, i els seguidors de l’Everton abandonen el bar contents: el seu equip ha guanyat 4-1.

Ràpidament el seu lloc l’ocupen un grup d’uns 25 escocesos i irlandesos (la majoria silenciosa d’anglesos de l’Eixample s’ha quedat a casa). No passen ni cinc minuts de les onze que la pantalla repeteix per tercera vegada el tancament d’urnes, i ells tampoc tarden en entonar una versió sentida i alcoholitzada de l’himne escocès. Immediatament, la càmera de TV3 present al pub i un grup de joves catalans que s’han instal·lat al pis de dalt els graven i els fan fotografies.

Bx2FysFCIAA0vR9.jpg-largeLa fi de l’himne s’enllaça amb els insults i les esbroncades quan la televisió connecta amb Downing Street, la residència del primer ministre del Regne Unit, David Cameron. Encara falten hores perquè se sàpiga el resultat del referèndum però molts d’ells, la majoria partidaris del sí, tenen coll avall que sortirà el no. Alguns, però, sobretot els més veterans, confien que el sí doni la sorpresa, i passen una bona estona discutint com serà una Escòcia independent, quins serveis públics hauria de tenir, si quedaran aïllats internacionalment…

Fumant a fora, un escocès que treballa a Londres i ha vingut a veure una amiga escocesa que viu a Barcelona, comenta amb la boca petita que ell ha votat no perquè no veu gens clar que Escòcia pogués seguir utilitzant la lliura esterlina en cas de ser independent, tal com defensa Alex Salmond. I les advertències de nombroses entitats financeres de deixar Escòcia si el país del whisky s’independitzava l’han acabat de convèncer. “Has votat no pels mateixos motius que la meva àvia i has ajudat a fotre el referèndum de la nostra vida”, li recrimina la seva amiga, abans de tornar a entrar el bar per anar a buscar una altra ronda.

Ja de nou al carrer, explica que ella és filla de mare escocesa i pare català, però, sense que faci falta preguntar, de seguida marca distància i es mostra escèptica amb el “procés” català. De fet té força mania als catalans, especialment als veïns de la Barceloneta, perquè treballava en una oficina de lloguer de pisos turístics que els veïns del barri mariner van clausurar quan aquest estiu van rebel·larse contra aquest tipus d’allotjaments i el turisme massiu que pateixen.

Li exposo els problemes que el turisme genera a la Sagrada Família però tant ella com el seu amic ho tenen clar: el turisme seguirà arribant a Barcelona i els seus habitants no podran resistir; per tant, millor que s’adaptin i intentin treure’n el major profit possible. A Escòcia no hi ha turisme?

De nou a dins, un escocès independentista confessa a la seva parella les seves males expectatives. Els missatges que li arriben contínuament al mòbil dels seus amics i familiars escocesos van tots en la mateixa direcció: s’ha intentat però guanyarà el no. Abaixa el cap i demanda que li reomplin el got de whisky. Al bar hi ha gent que van tan borratxa que li preguntes què ha votat i deixen anar una ganyota sense sentit.

El pub tanca quan gairebé són les tres de la matinada i encara no hi ha resultats oficials. S’ho esperen, però encara no saben que ha guanyat el no. La ressaca serà dura.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari