La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Júlia Kulisevsky: «Totes les dones són fotografiables, no han de seguir un cànon concret»

La Júlia Kulisevski estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Forma part del grup de dones feministes de l’Eixample i ha comptat amb algunes de les integrants d'aquest per realitzar aquest projecte fotogràfic sobre la masturbació femenina. El treball pretén apropar la masturbació femenina d'una manera natural i sense seguir uns cànons estètics concrets
Júlia Kulisevsky: «Totes les dones són fotografiables, no han de seguir un cànon concret»
Júlia Kulisevsky Plaza, autora del projecte, càmera en mà / JÚLIA KULIEVSKY PLAZA
juliol 24
15:55 2014

D’on va sorgir la idea del teu projecte fotogràfic?

A la universitat, a partir d’un treball que ens havien proposat a l’assignatura de fotografia. El treball es deia “El espejo de Alicia” i havíem de jugar amb el concepte del món imaginari, d’aquí em va venir la idea de treballar la masturbació femenina, pensant en què imaginem quan ens masturbem.

Per què vas triar de temàtica la masturbació femenina?

Perquè volia fer visible la masturbació de la dona però des d’un punt de vista més natural i proper. Personalment, és un tema que sempre m’ha costat molt i m’ho vaig plantejar com un treball personal. Una manera d’apropar-m’ho i veure que tothom ho fa i que no passa res. Alhora volia trencar amb el tabú general que la majoria de persones, però sobretot les dones, tenim sobre la masturbació.

Quins objectius et vas plantejar des del principi?

Volia mostrar cossos reals i diversos, sense seguir un cànon estètic concret que és el que se’ns mostra sempre. Cap de les dones que han participat han passat per un procés de tria. Tampoc les fotografies han passat per cap procés de retoc per tapar res, fins i tot, en algunes fotos he realçat més allò que se’ns ven com a imperfeccions però que ens fan ben reals, que formen part del nostre cos. No m’interessava que estiguessin depilades, ni tapar taques ni morats. Totes les dones són fotografiables i no han de seguir un cànon concret.

Un altre objectiu era que no sortissin les cares per no personalitzar la fotografia i que qualsevol dona pugues sentir-s’hi identificada. D’altra banda, treballar amb els detalls m’ha servit per jugar amb l’erotisme i el fet de deixar intuir, que la persona que miri la fotografia hi participi amb la imaginació.

Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar les fotografies?

Les persones no estem acostumades a compartir un moment tan íntim, i menys amb una segona que no és la nostra parella i que té una càmera a les mans. Així que molta vergonya per totes dues parts però no ha estat cap problema, ens ha servit per treballar-la.

Estàs satisfeta amb els resultats obtinguts?

La veritat és que molt. Al principi anava una mica perduda perquè no acaba de veure com enfocar-ho però a mesura que vaig anar fent les fotos em vaig anar encaminant.

Què t’ha sorprès del treball?

La resposta de moltes dones quan vaig demanar ajuda per realitzar-lo. Moltes es van animar, en tenien moltes ganes. La majoria d’elles em van dir que també era una oportunitat per treballar l’autoacceptació del cos i de naturalitzar i apropar-se la masturbació.

T’ha canviat la visió que tenies sobre la masturbació després de fer el treball?

Molt, per mi ha estat molt important poder veure i presenciar com les dones que he fotografiat es tocaven. M’ha apropat un tema que tenia molt entravessat. M’ha ajudat a trencar amb alguns dels tabús que tenia sobre la masturbació i a naturalitzar-la, a pensar que no és res dolent.

En el treball també es mostra com les diferents dones es toquen de formes molt diverses, que no hi ha una única manera.

El que els deia a les dones era que es toquessin a la seva manera, no vaig donar unes pautes perquè penso que hauria restringit molt el moment. Volia treballar amb la naturalitat, transmetre el que passava, captar la tensió de la pell i també com cada dona té la seva manera de masturbar-se, que alhora reflecteix molt la personalitat de cadascuna. No havien de posar sinó que deixar-se anar i fer en la mesura que volguessin, tenint un paper completament actiu.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari