La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Jaume Piqué: «Intentem trencar estereotips i mostrar la diversitat sexual en tots els àmbits»

Jaume Piqué és el coordinador de la Fundació Enllaç, entitat que ofereix suport i assessorament a persones LGBT en situació de dependència.
Jaume Piqué: «Intentem trencar estereotips i mostrar la diversitat sexual en tots els àmbits»
Jaume Piqué és el coordinador de la Fundació, amb seu al carrer del Rosselló, a la Dreta de l'Eixample / SANTI BONNIN
juliol 15
09:00 2014

A què us dediqueu a la Fundació Enllaç?

El nostre objectiu és atendre persones LGBT en una situació de dependència. Sovint es tracta de gent gran perquè, a mesura que van passant els anys, és més probable trobar-se en situacions d’aquest tipus, però oferim la mateixa atenció en els casos de joves que, pel motiu que sigui, no tenen accés a xarxes de protecció.

A banda de l’atenció específica a persones que la sol·liciten, també intentem incidir en l’actitud de la societat. Com podem canviar la mentalitat de les persones? Qui sàpiga això… es farà d’or! Però sabem que la incorporació de valors hi té molt a veure, i en aquest sentit és molt important la formació. Oferim informació al personal de les residències, també en alguns casos a empreses que ofereixen serveis a gent gran o a entitats que hi treballen però que potser no coneixen gaire la perspectiva LGBT. Ara volem incorporar també formació per a persones que formen (monitors, professors d’FP) en la branca de l’assistència sanitària: volem que es tingui en compte la invisibilitat LGBT quan es parli de maltractament. La formació és una part molt important de la tasca de la fundació, perquè permet a la gent que es dedicarà a atendre persones grans plantejar-se una sèrie de supòsits que sovint no es tenen en compte. Per exemple, pots trobar-te que arriba a una residència una senyora gran. Per fer-te el simpàtic, potser li fas broma: “Una senyora tan maca com vostè deu haver tingut molts nòvios!”, sense pensar que potser aquella dona és lesbiana. Deixar de donar per feta l’heterosexualitat de la gent gran ja suposa un gran canvi, i amb la informació que donem intentem trencar aquests estereotips i mostrar que existeix la diversitat sexual en tots els àmbits. Ensenyem com atendre persones mantenint aquesta perspectiva LGBT.

Deixar de donar per feta l’heterosexualitat de la gent gran ja suposa un gran canvi

El tercer dels pilars bàsics de la Fundació Enllaç és el de generar coneixement. Ara, per exemple, estem fent una enquesta per saber les necessitats de les persones grans LGBT. De la mateixa manera, si se’ns demana que col·laborem en iniciatives d’aquest tipus, hi participem, perquè és un dels nostres objectius.

Sovint fa l’efecte que a casa nostra, a Barcelona i especialment als barris de l’Eixample, la lluita LGBT està molt avançada. Vosaltres, en canvi, heu detectat àmbits concrets en què això no passa. Cap a on creieu que cal orientar ara aquesta lluita?

No podem afirmar “aquest és el camí” o “hem d’orientar els esforços de tal manera”. El que podem fer és detectar realitats concretes en què puguem actuar. Ja sabem que a la televisió cada vegada es tracta amb més normalitat la visibilitat de lesbianes i gais i també de les persones transsexuals, però d’altra banda trobem, per exemple, que encara es fan servir determinades paraules com a insults. Això és important perquè té una incidència en l’aprenentatge social de tothom. D’altra banda, encara falta normalització: vam assistir a unes conferències organitzades per col·lectius relacionats amb la discapacitat i, tot i que el tracte va ser molt correcte en tot moment, sembla que els va sorprendre molt que fóssim una associació LGBT que es dediqués a aquests assumptes.

La gent ha de poder estar segura a l’escola, als barris… i poder expressar lliurement els seus sentiments

A Enllaç parlem d’espais segurs: és necessari trobar i crear espais en què les persones, que són LGBT com les que no ho són, es puguin sentir protegides. La gent ha de poder estar segura a l’escola, als barris… i poder expressar lliurement els seus sentiments, i a partir d’aquí, anar ampliant aquests espais.

Tant qui es reconegui LGBT com qui no…

Moltes vegades, els gais, per exemple, es troben molt còmodes entre gais: poden fer acudits interns, se senten acollits, ningú els mira estrany… però existeix el risc que et tanquis en allò que en diuen el gueto. Però el gueto no és un lloc on et poses perquè vols sinó on busques alguns avantatges, per pura necessitat. Això és desitjable? Potser l’ideal seria que aquestes fronteres del gueto fossin tan fluïdes que acabessin difuminant-se, desapareixent. Que poguéssim estar tan còmodes dins del gueto com fora: tornem a parlar d’espais segurs. Per descomptat que es podria crear una residència només per a persones LGBT, però crec que el model que es prefereix és el de crear zones en què un cert volum d’individus del col·lectiu puguin tenir aquest espai de proximitat i interessos comuns sense aïllar-se de la resta de la comunitat. Més que una residència 100% LGBT seria una residència amb una garantia de mínims, trobo que aquest model sona més natural.

El gueto no és un lloc on et poses perquè vols sinó on busques alguns avantatges, per pura necessitat

I quin és el vostre paper a l’hora de garantir aquest espai segur?

La nostra missió podem dir que és vigilar que els serveis que s’ofereixen a persones LGBT en situació de dependència siguin els correctes. Molta gent té la sort que la família ja mira de garantir i exigir unes condicions dignes, però i si no tens família? La Fundació Enllaç mira de donar un cop de mà a molta gent que es troba en aquesta situació, fer de mediadora entre els serveis socials —que no sempre són accessibles fàcilment— i la persona que els necessita —que de vegades ni tan sols en coneix l’existència.

Hi ha un sector important de la comunitat LGBT que no veu amb bons ulls la participació de les empreses en jornades reivindicatives com la del 28 de juny. Com ho valoreu des de la Fundació?

És un assumpte de molta profunditat i segurament a la Fundació Enllaç podríem trobar gent que tira més cap a un cantó o cap a l’altre. No tenim una posició establerta en aquest sentit, sinó que anem analitzant els problemes concrets amb què ens trobem al dia a dia: quan apareix un assumpte en què cal posicionar-se, es debat. Tot i que l’oposició entre el món reivindicatiu i el comercial sembla una evidència, per nosaltres no són àmbits separats: de vegades hem utilitzat negocis i locals LGBT per aconseguir arribar a més gent. De la mateixa manera, algú que reivindica també pot ser usuari d’aquests locals. No prenem una actitud massa combativa, però evidentment no tenim cap ànim de lucre ni interessos comercials.

Un comentari

  1. JR
    JR juliol 15, 19:35

    Per deixar de banda els guetos cal tenir la seguretat que les persones de col·lectius diferents a la norma no corren cap risc de prendre mal

    Respon a aquest comentari

Escriu un comentari