La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Clam de la comunitat LGBT per una sanitat universal

La manifestació anual del Dia de l'Alliberament ret homenatge a Juan Andrés Benítez
Clam de la comunitat LGBT per una sanitat universal
El carrer de Pelai, travessat de punta a punta per la manifestació
juny 30
11:48 2014

Milers de persones van prendre els carrers de Barcelona amb motiu del Dia Internacional per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transexuals (LGBT), el 28 de juny. La manifestació, convocada cada any per la Comissió Unitària 28 de Juny (CU28J), tenia aquesta vegada un caràcter especialment emotiu a causa del record de Juan Andrés Benítez, mort a mans dels Mossos d’Esquadra l’octubre de l’any passat. L’alarma de serofòbia (rebuig a les persones portadores del VIH) que es va viure posteriorment a la mort de Juan Andrés ha impulsat que aquest any tant el lema com el manifest de la diada tinguin per protagonista la lluita contra el VIH i la discriminació de la gent que hi conviu. “Trenca l’estigma del VIH-sida. Sanitat sense discriminacions” ha estat la consigna consensuada entre les diferents organitzacions que participen a la CU28J, un lema que fa una doble aposta contra els prejudicis que pateixen les persones seropositives i en favor d’un sistema sanitari públic i universal per combatre el VIH.

Al barri de la Sagrada Família, la primera acció pel 28 de Juny va tenir lloc abans del començament de la manifestació. Un grup de joves del barri va penjar un triangle rosa invertit (símbol de la comunitat gai perseguida a l’Alemanya nazi) amb un rètol signat per Arran Sagrada Família en què es llegia “LGBTIfòbia ni aquí ni enlloc. Estimem com volem, rebentem tots els armaris! 28J”.

Pancarta del bloc de les ONG de lluita contra el VIH-sida
Pancarta del bloc de les ONG de lluita contra el VIH-sida
El camió de dissidents sexuals, present cada any a la manifestació
El camió de dissidents sexuals, present cada any a la manifestació

Prop de 5.000 persones es van congregar, segons l’organització, a la plaça de la Universitat per participar a la manifestació, que en començar a desplaçar-se pel carrer Pelai el va arribar a abastar de punta a punta fins a la plaça de Catalunya. La diada del 28 de juny és una de les jornades reivindicatives que més destaca per la diversitat de persones i organismes que hi participen: des d’organitzacions polítiques de caràcter molt divers fins a grups performatius de dissidència sexual, passant per multitud d’associacions i ONG vinculades a la comunitat LGBT. En aquest sentit, aquest any s’ha volgut donar més protagonisme a les entitats de lluita contra el VIH-sida, el bloc de les quals anava a la manifestació just al darrere de la capçalera amb la pancarta unitària. D’altres segments destacats de la manifestació van ser el bloc feminista, el de l’Esquerra Independentista, el del Col·lectiu Gai de Barcelona, el del Brot Bord i el ja clàssic camió de dissidents sexuals i de gènere. En girar pel carrer Ferran es va efectuar una acció de petonejada col·lectiva de dones, per denunciar la lesbofòbia i la invisibilització que sovint pateixen les lesbianes dins de la mateixa comunitat gai.

El trajecte de la manifestació va finalitzar a la plaça de Sant Jaume, on va llegir el manifest Ignasi Millet, protagonista de l’última pel·lícula documental de Ventura Pons, que tracta precisament els temes de l’homosexualitat i el VIH. El text clama contra les retallades i exigeix que cap persona quedi exclosa de la cobertura sanitària per cap motiu. A més, es posiciona contra els discursos d’odi i en favor de l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei contra l’LGBTIfòbia, reivindicada com a resultat de la mobilització social i com un pas endavant en la lluita, en resposta a les acusacions d’institucionalització i reformisme per part d’un sector del moviment. El manifest tampoc deixa de banda la lluita de les lesbianes, amenaçades pel govern del PP de perdre el dret a la reproducció assistida; el col·lectiu transsexual i transgènere, víctima de la patologització per part de la comunitat científica, i el moviment feminista, alçat contra la imminent aprovació de la Llei de l’avortament, que qualifica de “feixista”.

Ignasi Millet llegeix el manifest a la plaça de Sant Jaume
Ignasi Millet llegeix el manifest a la plaça de Sant Jaume

Posteriorment a la lectura del manifest unitari, Gerardo Ariza, membre de la plataforma Justícia Juan Andrés, va dedicar unes emotives paraules en un discurs en què es barrejaven en dol per la pèrdua de Benítez i la ràbia davant la injustícia per la impunitat dels mossos que la van provocar. Bona part de la gent present es va encendre davant la denúncia al cos policial i es van sentir crits de “La policia tortura i assassina” i “Mossos d’Esquadra torturadors”. La mobilització es va desconvocar poc després d’haver dedicat un minut de silenci en memòria de Juan Andrés.

La competència del Pride

La manifestació per l’Alliberament LGBT té cada any un poderós competidor, el Pride Barcelona, un esdeveniment festiu —també amb motiu del 28 de juny— impulsat per ACEGAL, l’Associació Catalana d’Empreses per a Gais i Lesbianes i amb el suport de diversos grups empresarials. El Pride Barcelona es va celebrar per primera vegada l’any 2009, com a conseqüència de les discrepàncies entre l’empresariat gai i moltes de les entitats que organitzaven la manifestació, que refusaven la inclusió de carrosses comercials de locals i discoteques gais. Des d’aquell moment, la CU28J i el Pride coexistien malgrat les rivalitats, ja que la desfilada del Pride —que, a diferència de la manifestació, va comptar des del primer moment amb un substanciós pressupost provinent de les inversions empresarials sumades a les subvencions de l’administració— se celebrava cada any l’endemà de la manifestació de la plaça de la Universitat.

L’any passat, però, l’organització del Pride va canviar el dia de la desfilada per fer-lo coincidir amb la mobilització per l’alliberament. Per primera vegada a la història, els dos esdeveniments entraven en competència directa. Paradoxalment, tot i que la desfilada sempre havia superat numèricament la manifestació, el primer any en què ambdues convocatòries es van trepitjar va ser també l’any que més afluència va tenir la manifestació. Aquest any ACEGAL ha tornat a contraprogramar la desfilada del Pride però una altra vegada aquest fet no sembla haver restat gaire públic a l’Alliberament, que ha aglutinat un nombre de manifestants similar al de l’any passat, mentre que la “desfilada de l’orgull” no ha aconseguit omplir l’avinguda del Paral·lel, a diferència d’anys anteriors.

La tensió amb el Pride ha assolit aquest any quotes no vistes mai abans, a causa del posicionament d’ACEGAL davant la campanya per la mort de Juan Andrés Benítez. ACEGAL es va alinear amb CiU per votar contra una resolució del Consell Nacional LGBT que reclamava el cessament del llavors director dels Mossos d’Esquadra, Manel Prat. Mentre gairebé la totalitat de l’associacionisme LGBT de Catalunya exigia la dimissió de Prat, ACEGAL —de la qual el mateix Benítez havia estat soci fundador— es va oposar a la resolució. A més a més, el president de l’associació empresarial, Joan Igual, que havia assegurat ser amic de Juan Andrés, va justificar el seu posicionament afirmant que aquest “portava una vida equivocada”. Un seguit de despropòsits que ha portat a incloure al manifest d’aquest any una crítica explícita als impulsors del Pride: “No tolerarem la doble moral de qui fa negoci amb les nostres sexualitats mentre ens estigmatitza amb un discurs carregat de serofòbia. Prou hipocresia”.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari