La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Reconstruint els contes infantils i el seu missatge

La importància de la lectura en la infància és bàsica per a l'educació, així com el missatge que es transmet a través dels llibres i els imaginaris que aquests generen
Reconstruint els contes infantils i el seu missatge
Llibres infantils a la parada de l'editorial Virus a la Rambla / GEMMA S.
abril 24
09:00 2014

Des de ben petites, les persones rebem milers d’estímuls externs que ens condicionen a l’hora d’anar formant la nostra identitat. Així doncs, encabudes dins un marc cultural i social, amb unes normes de funcionament concretes, rebem un seguit de pautes que ens poden ajudar o no en el nostre creixement personal. És des de l’educació, l’àmbit familiar i des de la mateixa ciutat que ens desenvolupem i ens construïm. El nostre context, però, a vegades, sembla més preocupat en donar-nos les pautes que hem de seguir per créixer que no pas en oferir-nos les eines per buscar i generar les nostres pròpies fórmules. I és, en aquest sentit, que el documental Aquest conte no s’ha acabat posa el focus en els contes infantils com a generadors de realitats concretes plenes d’esterotips a seguir.

Aquest treball és fruit de la feina d’un grup de dones que va realitzar el taller de documental creatiu del Centre de Cultura Francesca Bonnemaison. El documental exposa el fet que molts contes infantils representen models i referents sustentats en estructures de poder i relacions desiguals. Els finals feliços, les princeses que esperen el petó d’un príncep blau i personatges dolents i lletjos són alguns dels arquetips en què el documental fixa l’atenció.

Portada del llibre 'La Lola vola' / GEMMA S.
Portada del llibre 'La Lola vola' / GEMMA S.
Una lectura acrítica d’aquestes històries les converteix en generadores de realitats prefixades i irreals que s’allunyen de la quotidianitat i diversitat de l’entorn. D’aquesta manera, aparentment innocent, s’insereixen dins l’imaginari col·lectiu.

L’antropòloga especialitzada en l’estudi de les minories ètniques i en qüestions de gènere que participa en el documental, Dolores Juliano, parla dels contes com una eina educativa complexa l’objectiu de la qual és transmetre una sèrie de valors i ser una eina de control. També destaca la importància de l’oralitat ja que, quan la comunicació verbal era la que transmetia els contes, aquests es podien adequar al context de cada infant. Tradicionalment, aquest paper de narradora l’ha fet la mare. Actualment, la major part dels contes estan escrits o en format audiovisual i la possibilitat d’adaptar el missatge a diverses circumstàncies s’ha perdut. D’altra banda, l’infant pren un paper passiu com a mer consumidor d’una història que ja li ve donada.

L’Amanda i en Jesús, de la llibreria cooperativa La Caníbal, proposen noves formes de crear imaginaris diversos. Aposten per animar els infants a escriure les seves pròpies històries i fer-los partícips de la creació de nous móns. L’acompanyament en la lectura també pot ajudar a qüestionar-los tot allò que es representa en els llibres infantils.

Portada del llibre 'Pessigolles' / GEMMA S.
Portada del llibre 'Pessigolles' / GEMMA S.
A més, recomanen alguns llibres que en l’escènica trenquen amb els rols de gènere i la jerarquia establerts, ja sigui des del conflicte o des d’una realitat quotidiana. En aquesta línia, existeixen alguns títols transformadors com La Cenicienta que no quería comer perdices —que posa en dubte tots els rols que el conte tradicional ofereix— i Pessigollesun llibre ple de colors que, a través de la veu d’una nena i de la seva àvia, explica què és la masturbació femenina.

El que suggereixen, tant el documental Aquest conte no s’ha acabat com La Caníbal, són noves formes de narrar i de generar discursos. Plantegen allunyar-se dels estereotips i models marcats, com el binarisme de gènere (home-dona), i transformar totes aquelles històries tradicionals de princeses i prínceps, mares i pares, mestres i bombers que, en un moment de creixement i autoconeixement, tenen conseqüències directes a l’hora de crear la pròpia identitat i la forma de relacionar-se les unes amb les altres.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari