La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

23 d’abril: llibres que mostren l’Eixample

Per conèixer la ciutat es pot passejar pels carrers, viure-hi la rutina o llegir un llibre ambientat en un dels seus barris. L'Eixample no n'és l'excepció i són nombrosos els exemples de novel·les que l'han utilitzat com a escenari per a la seves representacions, ficcionades o reals
23 d’abril: llibres que mostren l’Eixample
abril 23
10:30 2014

L’allau de novetats editorials i de llibres, més televisius que literaris, anuncia l’arribada, un altre any, del 23 d’abril. La mort o el naixement d’alguns escriptors rellevants en el món de la literatura aquest mateix dia —com Shakespeare i Cervantes, o d’altres més propers com Josep Pla— va fer que el 1995 la UNESCO li pengés l’etiqueta de Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor.

A Barcelona, aquesta festa se celebra des del 1926, tot i que fins el 1930 la data assenyalada era el 7 d’octubre. Per fer-la coincidir amb les efemèrides dels grans escriptors es va decidir canviar el dia i fer-la el 23 d’abril.

La diada s’ha convertit en l’actualitat en un gran aparador per a les editorials i llibreries, ja que la major part de les vendes de l’any les fan un dia com aquest. Enguany, però, a part dels llibres cal destacar la vaga que han convocat les treballadores i treballadors de la Fnac de plaça de Catalunya. L’empitjorament de les condicions de treball i la retallada d’un 15% del sou són alguns dels principals motius de la convocatòria. Escriptors populars i televisius, com Toni Albà i Jaume Barberà, han anunciat que no aniran a signar els seus llibres a la parada de la multinacional en solidaritat amb la plantilla en vaga.

I sense abandonar els carrers de l’Eixample us convidem a triar algun llibre de la nostra llista per conèixer-los des d’un punt de vista diferent. Entre les pàgines d’aquests s’hi amaga una part de la història i les vivències que les cantonades, avingudes i edificis dels barris eixamplins han presenciat, ja sigui en la realitat o en la imaginació de qui els ha llegit.

La realitat aburgesada de la postguerra

[block] [/block][block]

Ens situem gairebé setanta anys enrere i topem amb un llibre d’escriptura sòbria i senzilla: Nada, de Carmen Laforet, considerada un antecedent del realisme social. La història mostra la gana i la misèria que es vivia a la Barcelona de la postguerra. La protagonista compagina l’angoixa que omple l’ambient del pis familiar del carrer Aribau amb l’aire fresc, ple d’entreteniment i amistats, que respira a la Universitat.

La novel·la va ser publicada el 1944 i descriu detalladament la crua realitat de l’any 1939. Malgrat tot, el context social i polític queda en un segon, o fins i tot tercer pla, mentre predomina el microcosmos i el món interior dels personatges. Tot i estar escrita en plena dictadura l’escriptora no va usar ni el vocabulari oficial ni els noms franquistes dels carrers.

Llibre: Nada, Carmen Laforet

[/block]

Lluita antifranquista i revolucionària als carreres de l’Eixample

[block] [/block][block]

El segon llibre de la trilogia “De memoria”, escrita per Jean-Marc Rouillan, centra els esdeveniments a Barcelona, amb especial atenció als carrers de l’Eixample. Des de l’experiència d’haver sigut un dels protagonistes dels fets, Rouillan narra les accions i vivències del MIL (Movimento Ibérico de Liberación) a principis dels anys setanta. Tal com diu el títol: un dia de setembre del 1973.

Al primer llibre explica com un grup de joves, de poc més de quinze anys, agafa el relleu de la lluita d’aquells que amb la guerra s’havien refugiat a Tolosa (Tolouse). Al segon, ja han passat a l’acció i entre d’altres fets les pàgines del llibre reviuen l’últim dia que Puig Antich va passar amb els membres del MIL, la seva detenció i la fugida del dos membres tolosans, entre els quals hi havia l’autor. Per conèixer el contingut del tercer volum, la continuació de la seva lluita a França, encara haurem d’esperar uns mesos a que es publiqui en castellà.

Llibre: De memoria (II). El duelo de la inocencia: un día de septiembre de 1973 en Barcelona, Jann-Marc Rouillan

[/block]

L’Eixample decadent de Roig

[block] [/block][block]

Amb descripcions ben acurades de l’Eixample, Montserrat Roig, identifica aquest barri amb la generació més empobrida de la novel·la El temps de les cireres, els avis. Les avingudes i pisos de la quadrícula barcelonina donen pas als espais més luxosos de la part alta de la ciutat, Pedralbes, on van a viure els més joves. El personatge protagonista, la Natàlia, torna a la ciutat després d’haver estat dotze anys vivint fora. Un exili marcat per dues execucions: la de Julian Grimau (1963) i la de Salvador Puig Antich (1974).

Montserrat Roig va néixer al centre de l’Eixample i aquest fet queda plasmat en tota la seva obra, tant en la ficció com en els articles. Per això, no és estrany que se li dediquessin els jardins de l’interior de l’illa situada entre els carrers de Provença, Rosselló, Cartagena i Dos de Maig.

Llibre: El temps de les cireres, Montserrat Roig

[/block]

Un muntatge policial en transició

[block] [/block][block]

En plena transició i en un moment clau de la negociació dels Pactes de la Moncloa, la puixança de l’afiliació a un sindicat com la CNT no resultava còmoda als partits negociants. El 15 de gener de 1978, després d’una multitudinària manifestació convocada per aquest sindicat, un grup de joves va llençar còctels Molotov a la façana de la sala de festes Scala. El local, situat a la confluència del passeig de Sant Joan i el carrer del Consell de Cent, va quedar destruït a conseqüència d’un gran incendi. Dos dies més tard la policia emetia un comunicat on informava de la detenció dels autors de l’atac. En el text es vinculava directament l’incendi amb la CNT.

Xavier Cañadas Gascón, militant de la CNT de l’època, va passar vuit anys a la presó acusat de ser un dels artífexs de l’acció. En aquest llibre explica quina participació i quina responsabilitat real va tenir en els fets. A més, detalla el seguit d’irregularitats que es van anar produint durant el judici i narra els esdeveniments que van derivar en la destrucció de la sala de festes. Tot un muntatge policial, orquestrat des de l’interior gràcies a un confident infiltrat de la policia, que va marcar el final de l’auge de la CNT i va suposar un retrocés pel que fa a la influència del sindicat.

Llibre: El Caso Scala. Terrorismo de Estado y algo más, Xavier Cañadas Gascón

[/block]

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari