La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Eva Fernàndez: “El suposat model Barcelona és una estafa per a la ciutadania”

Eva Fernàndez, activista veïnal a Ciutat Vella i expresidenta de la FAVB, va analitzar l'anomenat "model Barcelona" en una xerrada a l'Ateneu Popular de l'Eixample
Eva Fernàndez: “El suposat model Barcelona és una estafa per a la ciutadania”
Eva Fernández, activista del moviment veïnal del barri de Ciutat Vella
març 24
17:26 2014

“Barcelona no és un model, és una estafa”. Un títol contundent per a la xerrada que proposes. Què és el “model Barcelona” i per què és una estafa?

Aquest model no és més que una campanya de màrqueting, una etiqueta per vendre la ciutat a l’exterior. El més greu és que, després de tants anys parlant-ne, al final li donem credibilitat. Què té de modèlica Barcelona? El que passa a la ciutat comtal és un procés de venda global d’un producte turístic que estan seguint altres ciutats del món dins del capitalisme especulatiu i financer. Però aquest suposat model és en realitat una estafa per a la ciutadania. Ens intenten vendre que l’explotació turística i els grans esdeveniments, com el Mobile World Congress, generaran una riquesa a la ciutat, i això és fals. La veritat és que tenim una ciutat amb cada cop més desigualtats socials i amb una ciutadania que és expulsada dels seus barris. A més, el comerç tradicional en zones turístiques, com al barri de la Sagrada Família, és substituït per botigues de regals i franquícies de multinacionals, i es produeix un encariment dels productes i de l’habitatge. Tot això ho pateix la ciutadania. El patiment es socialitza però, en canvi, els guanys no arriben a la població i, fins i tot en molts casos, ni tan sols es queden a la ciutat.

Quins exemples hi ha de casos on les administracions prioritzin el negoci del turisme a Barcelona per damunt dels interessos de la ciutadania?

N’hi ha molts, perquè l’objectiu d’aquest model és vendre, vendre i vendre. Per exemple, la promoció comercial que s’està fent del passeig de Gràcia està subvencionada en part amb diners públics que van a beneficiar a Inditex i altres multinacionals. També s’han posat autobusos per portar els viatgers de creuer del port de Barcelona al passeig de Gràcia.

No se’ns parla tampoc de la sostenibilitat social i ambiental d’aquest model de turisme: les molèsties que pot provocar a la ciutadania l’aglomeració en alguns punts o la contaminació són també aspectes a tenir en compte. Quin és el nivell de pol·lució que deixen, per exemple, els creuers que vénen a Barcelona? També m’agradaria saber quina riquesa es genera i quins llocs de treball es creen gràcies a aquestes inversions.

Una de les característiques del “model Barcelona” són els obstacles per als col·lectius i el veïnat per fer activitats al carrer i ocupar l’espai públic. Com valores la privatització que s’està fent de l’espai públic?

Passem per un moment complicat. Al final, sembla que a Barcelona caldrà pagar per entrar per tots els espais. Vam començar amb el parc d’Horta, que va passar a ser de pagament fa uns anys. També el parc Güell, malgrat la resistència veïnal, el castell de Montjuïc i, ara, també l’Hospital de Sant Pau. Ja no és només la privatització d’aquests edificis més monumentals, sinó la privatització de l’espai més quotidià: la vorera està sobreocupada per terrasses de bars i restaurants. A més, hi ha més restriccions per utilitzar l’espai públic, per realitzar activitats culturals, veïnals i associatives, però també per realitzar activitats quotidianes. Per exemple, no crec que els nens de les escoles properes puguin jugar al parc de la Sagrada Família amb l’aglomeració de turistes que hi ha. Hi ha determinats usos de l’espai públic que dissuadeixen d’uns altres.

Tu has estat presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Creus que és un bon espai des del qual exercir un contrapoder al model de ciutat que defenses?

Les associacions de veïns i veïnes de Barcelona han intentat sempre estar al peu del canó, tot i que hi ha hagut algunes més letàrgiques i d’altres que han seguit lluitant per aconseguir millores dins dels seus barris. En la situació actual, les AVV es veuen reforçades no com a entitats, sinó dins un marc més ampli que és el d’un moviment veïnal fort, on s’ajunten les assemblees del 15M, les assemblees de barri, els espais autogestionats i d’altres col·lectius. Entre tots aquests grups s’està generant un altre model de fer ciutat. Aquest moviment està donant fruits, amb experiències com, per exemple, la de Can Batlló (un model a reproduir a altres barris de la ciutat), l’Espai Germanetes o la resistència d’espais alliberats, com l’Ateneu Popular de l’Eixample o la resta dels prop de 50 centres okupats que hi ha a la ciutat. Això també és una forma de contrapoder. Hi ha moltes altres experiències: cooperatives de consum, assemblees de la PAH, col·lectius de joves… Si ho sumem tot veiem que a Barcelona hi ha un teixit associatiu molt dens i actiu. El contrapoder no és només resistir, sinó crear models alternatius de ciutat.

Hi ha alguna experiència urbana en alguna altra ciutat en la qual emmirallar-se o que pugui servir com a exemple per trencar amb el “model Barcelona”?

No crec que hàgim d’anar a buscar exemples a l’exterior. Hem de tenir present que allò en què Barcelona és modèlica és en les seves lluites. No cal que anem a buscar altres experiències a fora per exportar-les, sinó que analitzem les que tenim aquí. Mirem què passa a la Flor de Maig, amb la reforma de la rambla del Poblenou o amb l’Ateneu Popular de l’Eixample. Cal desfer un model de ciutat que acaba sent un intercanvi de cromos a esquenes de la gent i on acaba imposant-se l’interès privat per damunt del benefici ciutadà.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari