La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Stop Pujades: la lluita perseverant pel transport públic

Les mobilitzacions per aturar la pujada dels preus del transport públic, actives des de fa dos mesos i mig, han situat el debat sobre la xarxa de mobilitat pública en primera línia del debat polític i social
Stop Pujades: la lluita perseverant pel transport públic
Cartell amb la convocatòria de la manifestació unitària del 15 de març / VICENÇ MÀRQUEZ
març 17
13:18 2014

Ja fa dos mesos i mig que el debat sobre el preu i l’estat del transport públic, sobretot a Barcelona i a l’àrea metropolitana, s’ha situat en primera línia de debat polític, mediàtic i social. El suport a les protestes organitzades des de la plataforma StopPujades ha crescut de forma molt ràpida en tan sols onze setmanes. Ha passat dels tres nuclis que van convocar protestes el 30 de desembre —a les estacions de Llucmajor (a Nou Barris), Santa Coloma i Sant Andreu—, als més de cinquanta que van baixar en columnes a la concentració d’aquest dissabte a la plaça de Sant Jaume.

L’Eixample es va sumar a les protestes ben al principi. Al Fort Pienc es van començar a obrir les portes de l’estació d’Arc de Triomf el 3 gener. A l’Esquerra de l’Eixample s’hi sumaven a la quarta setmana. Les raons de la seva participació, explicades per l’Arnau Barquer, membre de la plataforma i representant del Fort Pienc, són que “les demandes de StopPujades gaudien d’una legitimitat i un suport popular innegables”. És per això que mantenen de moment les protestes cada dimecres fins que es retirin els augments de les tarifes d’enguany.

La iniciativa de participar a les accions de la Plataforma va néixer al teixit associatiu del barri i rep el suport de multitud de col·lectius, tot i que no hi participen com a tal sinó sota el paraigua de StopPujades. Membres de les assemblees de l’Esquerra i la Dreta de l’Eixample, dels Iaioflautes, de col·lectius juvenils, de diverses organitzacions polítiques o d’ateneus i centres socials ocupats són els principals participants.

Un dels precedents de StopPujades és la plataforma de treballadores i usuàries de transport públic AtuTmbEtRetallen, creada el 2012. Des de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample, per exemple, ja s’hi havia participat. Llavors també es van impulsar jornades de protesta “contra les pujades abusives i el malbaratament de diners públics gestionats per les entitats de transport”. S’exigia el que es considerava legítim: la restitució d’ajuts a les persones amb menys recursos (estudiants, persones a l’atur, pensionistes…).

L’Eixample, tot i estar en general ben comunicat amb transport públic, és un districte amb un trànsit massificat per l’alta circulació de vehicles privats. A més, com a la majoria de barris i viles, l’augment de preus “és inassumible per les classes populars i, per això, no considerem les demandes de StopPujades tan sols legítimes sinó urgents”, explica Isabel Chacón, de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample.

El dia a dia de StopPujades

La coordinació entre tants barris i viles de l’àrea metropolitana no sempre és fàcil. Representants de cada nucli es reuneixen un cop per setmana per concretar, a partir d’idees que han sortit prèviament als barris, les accions de la setmana i replantejar-les. “En cada situació hem d’analitzar quines accions ens poden ser més útils per assolir els nostres objectius”, comenta Arnau Barquer.

Fins ara, StopPujades s’ha manifestat amb més o menys contundència. Per exemple, obrint portes a les estacions, aturant els combois, repartint fulls de mà, enganxant murals i sortint a la superfície per tallar la circulació dels vehicles privats o fer concentracions davant de les institucions. Segons Barquer, “les accions han demostrat que les demandes es poden reivindicar de mil maneres i en mil llocs diferents, fent que sigui molt difícil predir els moviments”.

Des de molt aviat innovar va ser la idea de la plataforma per guanyar efectivitat. “Partíem del fet que si fèiem el de sempre els resultats serien els de sempre”, explica un membre de l’Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample. Creu que variar “ha donat un punt de diferència que ha fet que s’incorpori gent que normalment no ho fa”. Des del Fort Pienc, Barquer afegeix que “dóna agilitat a la protesta, i el compromís de les activistes locals permet aquesta flexibilitat”. Tot i això, aquests canvis han portat a vegades problemes, ja que “no explicar què es fa pot crear inseguretat sobre si s’acabarà realitzant o no”, diu el representant de l’Esquerra de l’Eixample.

Legitimació al carrer i a les institucions

“Les accions han sigut un èxit sobretot gràcies a totes aquelles que han ajudat a fer del dimecres un dia marcat a l’agenda dels moviments socials de Barcelona i Àrea Metropolitana”, explica Arnau Barquer. El creixement de la participació i l’impacte social s’expliquen, en bona part, per la legitimació que han obtingut en la majoria d’àmbits.

En primer lloc, han aconseguit ser un actor present en les negociacions amb l’ATM. El suport d’associacions com la FAVB, la CONFAVC i la PTP ha estat claus perquè finalment també es convoqués a StopPujades a la taula social. Ara la presència de la plataforma genera un problema a l’empresa i a l’administració, ja que si cedeixen pot ser vist pels moviments socials com una victòria de la lluita, com clarament ho seria. Això podria fer disminuir l’autoritat d’aquests organismes i generar un fort precedent.

D’altra banda, aquesta legitimació també s’ha vist als carrers on s’ha passat de la incredulitat a la simpatia. Per al representant de l’Esquerra de l’Eixample, aquesta mobilització enganxa molta més gent, principalment “perquè les pujades són molt més elevades que l’IPC, que és la seva lògica; són una barbaritat”. Segons Arnau Barquer, si se segueix explicant el conflicte, “inevitablement anirà augmentant-ne el suport”.

A més, han aconseguit que les tarifes d’enguany siguin un problema polític i se situïn en ple focus mediàtic. El Conseller de Territori, Santi Vila, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, són molt sovint preguntats per la qüestió de les tarifes. Mentre el conseller ha recorregut sovint, en llocs com el Cercle d’Economia, a defensar la que els ciutadans han de pagar una proporció encara major del preu del transport públic per a eixugar el deute, l’Ajuntament ha hagut de fer palès el seu suposat desacord amb els preus desorbitats.

La problemàtica del transport públic va entrar també al Parlament de Catalunya el passat dijous 13. Es va aprovar part d’una moció que recollia demandes d’StopPujades, presentada per ICV-EUiA. Membres de la plataforma havien intercedit prèviament reunint-se amb alguns partits polítics. Tot i que es va aprovar, fins i tot amb els vots de Convergència i Unió, “l’aplicació als títols de més utilització, en especial la T-10, la rebaixa que es consensuï amb la Taula Social del Transport”, CiU va apuntar cap al Govern espanyol, dient que ha de ser aquest el que augmenti els recursos. Mentrestant, però, la transferència d’un mínim de 15 milions d’euros provinents d’altres partides del pressupost “per ampliar l’aportació de la Generalitat al finançament del sistema de transport públic metropolità” es va deixar de banda.

La mobilització de dissabte va ser un termòmetre per veure els ànims de la gent i, de moment, es mantenen les convocatòries de dimecres. Ara, però, és incert pels propis membres de la plataforma saber com seguiran les accions. El que sí veuen necessari és, sobretot, que englobi cada vegada més gent amb ganes de lluitar, perquè, com explica Arnau Barquer, “tan sols així aconseguirem que sigui impensable que decaigui”.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari