La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Cop de gràcia al comerç tradicional

L'extinció dels contractes amb pròrroga forçosa a final d'any implicarà la desaparició de molts comerços tradicionals després de suportar sis anys de crisi econòmica
Cop de gràcia al comerç tradicional
Emblemàtic comerç de queviures del centre de l'Eixample
febrer 13
09:00 2014

El teixit comercial de l’Eixample ha patit una profunda transformació després de sis anys de crisi econòmica. Al tancament continu de locals comercials de proximitat per la caiguda de la demanda i la major competència, caldrà sumar-hi l’augment del preu dels arrendaments comercials a partir de l’aplicació total del Decret Boyer i la Llei d’arrendaments urbans.

Sis anys de crisi

La llarga i profunda crisi econòmica ha colpejat amb força els comerços dels barris de l’Eixample. Les causes són evidents. El poder adquisitiu de les veïnes ha caigut dràsticament a causa de l’atur, la precarització, les reduccions salarials, les retallades en serveis públics i l’augment del cost de serveis com l’aigua, l’energia i el transport. Tot això ha repercutit en la quantitat i en la qualitat del consum de la població, i el petit comerç de proximitat és el més mal parat.

El col·lectiu de comerciants és conscient d’aquest cercle viciós, però resta perplex a l’esdevenir econòmic. “La solució és que la gent tingui feina i cobri. A la gent li agrada el que venem, comprar sense aglomeracions i amb un tracte més directe… però no poden consumir”, ens comenta la propietària d’un comerç de l’Eix Sagrada Família. Segons Vicenç Gascà, President de la Fundació Barcelona Comerç, les conseqüències de la crisi econòmica són evidents amb un simple passeig per qualsevol part del districte: tancament de locals comercials i obertura d’altres de diferent sector. Aquest procés de substitució, segons el també president de Sant Antoni Comerç, “ha anat en detriment de la varietat i singularitat del comerç dels diferents barris de l’Eixample”. Desapareixen comerços amb productes singulars i propis, i n’apareixen d’altres lligats al sector alimentari i a productes de majoristes orientals.

Després de la campanya de Nadal és hora de fer balanç. Tot i alguns titulars que parlen d’augment de la confiança del consumidor i millora de les dades macroeconòmiques, a peu de carrer l’opinió és una altra. Segons una comercial de l’Eix Gaudí, “el consum fa cinc anys que ha anat baixant, baixant… Però com aquest any no m’havia passat mai. Ni a mi, ni a molts comerciants. No és un problema del barri, també es veu al passeig de Gràcia”.

Felipe González i Miguel Boyer
Felipe González i Miguel Boyer

El Decret Boyer i la LAU

A tots els problemes derivats de la caiguda en el consum i l’augment en el cost de la vida caldrà sumar la definitiva i completa aplicació del Decret Boyer i la LAU (Llei d’arrendaments urbans) el proper 1 de gener del 2015. L’actualització del lloguer d’espais comercials a l’actual “preu de mercat” podria suposar el cop de gràcia a comerços molt antics i únics.

L’any 1985, el govern del PSOE va aprovar el Decret llei d’ordenació i mesures econòmiques, conegut popularment com Decret Boyer, nom de l’aleshores Ministre d’Economia. Un dels principals propòsits era eliminar l’obligatorietat d’incloure l’anomenada “pròrroga forçosa” en els contractes d’arrendaments urbans per a locals de negocis. Aquest règim legal, en vigor a Espanya des de 1920, protegia els comerços tradicionals obligant a actualitzar el lloguer només en funció de l’IPC. Tot i la reforma, es van continuar acordant contractes d’arrendament que incloïen la pròrroga forçosa seguint la llei del 1964, i és per això que deu anys més tard, el també govern del PSOE va aprovar la reforma de la Llei d’arrendaments urbans que posava data de caducitat a tots els contractes firmats abans del decret del 1985 sota el règim de pròrroga forçosa. Però la persecució a aquest tipus de contractes no es va aturar aquí i, al 2012, el Tribunal Suprem va posar una data màxima de finalització a tots els contractes firmats lliurement amb pròrroga forçosa després del 1985: el 31 de desembre del 2014.

Segons un estudi elaborat per ESADE i encarregat per la Fundació Barcelona Comerç, el 45,8% del comerç de Sant Antoni i Cor de l’Eixample es veurà afectat per la finalització sobtada dels contractes d’arrendament. La xifra d’afectació del conjunt de la ciutat és del 35%. Tot i que, com indica l’estudi, la majoria de comerciants (47,5%) intentaran renegociar el contracte, gran part del teixit comercial desconeix com li afectarà l’actualizació del lloguer a preu de mercat.

Especialment complicat ho tindran les llogateres i llogaters situats en zones revaloritzades amb el treball de comerciants i amb els impostos del conjunt de veïnes, com els eixos comercials de Sant Antoni o Gaudí. L’actualització al preu del mercat immobiliari actual serà impossible d’assumir per la majoria de petits comerços. Tan sols les grans marques transnacionals podran assumir l’alt cost, encara inflat, d’aquestes superfícies. Tal com denuncia el col·lectiu d’arquitectes La Col, “el que condiciona el preu del metre quadrat d’un local és la seva situació, i el que diferencia que una situació sigui més desitjable que una altra és una construcció col·lectiva en que tots hi hem col·laborat (…) i en gran mesura els propis comerços, creant eixos comercials, que ara no es podran permetre gaudir d’un valor que ells mateixos han generat”. Segons els president de la Fundació Barcelona Comerç, però, els darrers estudis indiquen que els comerços directament afectats seran menys dels previstos inicialment, ja que molts han aconseguit renegociar el contracte. Tot i això, es calcula que un 12% d’aquests hauran de tancar o traslladar el negoci.

Avinguda Gaudí
Avinguda Gaudí

Més enllà del ball de dades, queda clar que serà un cop directe sobre un sector molt castigat per anys de crisi. Sorprèn la inactivitat i el silenci del conjunt d’administracions i el desconeixement social de la qüestió, també entre les mateixes comerciants. Tan sols el tancament de comerços emblemàtics del centre de la ciutat com la llibreria Canuda o la pastisseria La Colema van poder trencar el silenci on estava relegada aquesta lenta defunció. L’única política dirigida a evitar aquest desastre col·lectiu ha estat l’aprovació, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de la catalogació d’una sèrie de comerços com a béns culturals de caràcter històric i etnològic com a patrimonis mobles, immobles i materials. S’han catalogat així més d’un centenar de comerços a la ciutat, però no queda clar si aquesta catalogació els eximeix de l’aplicació de la LAU. El col·lectiu de comerciants segueix pressionant l’Ajuntament, ara però, organitzat amb l’Associació del Comerç Emblemàtic. Ja són una cinquantena, però volen ser molts més.

Queda pendent la reflexió col·lectiva sobre el tractament d’aquest tipus de patrimoni i del model de ciutat i de barris cap al qual ens vam encaminar anys enrere. Després de les greus conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària, són moltes les veus que aposten per corregir les polítiques neoliberals que han traçat el camí per destruir el comerç tradicional dels nostres barris.

Articles relacionats
Etiquetes
Comparteix

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari