La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

La Fallera Calavera: un joc sobre cultura popular valenciana fet a l’Eixample

Enric Aguilar, autor de la proposta originari de Dénia i veí de la Dreta de l'Eixample, ha aconseguit els diners necessaris per produir-lo en tan sols deu dies a través d'una campanya de micromecenatge
desembre 13
09:00 2013

Una fallera mor en una mascletà per una explosió causada per una manca de seguretat. Temps després, la fallera torna assedegada de venjança. Amb aquesta original premissa es presenta La Fallera Calavera, un joc de cent cartes, creat pel valencià Enric Aguilar, basat en personatges i conceptes de la cultura popular valenciana. L’objectiu del joc no és altre que aconseguir els ingredients per preparar una paella que apaivagarà la fúria de la fallera zombi. La barreja d’elements tradicionals i moderns —amb una notable influència de l’estètica del cinema de Tim Burton— és una constant en el joc. Així, podem jugar amb personatges tan diversos com ara Jaume I, la Delicà de Gandia, el capità moro d’Alcoi o les “monleonetes”, tots caracteritzats amb una estètica zombi.

La Fallera Calavera ha estat creada per un veí de la Dreta de l’Eixample, denier d’origen, l’Enric Aguilar. Llicenciat en Comunicació Audiovisual i amb un màster en ficció televisiva, l’autor d’aquest curiós joc de cartes ha aconseguit el pressupost necessari per editar el producte en una gran tirada en poc més d’una setmana, gràcies a una campanya de finançament col·lectiu. “Tenia molta confiança en el projecte perquè és un producte molt ben fet, molt provat i pensat”, assegura Aguilar, “però mai saps si podràs transmetre la qualitat del que fas a la resta de la gent i, a més, tenia zero experiència en micromecenatge”.

Enric Aguilar, creador del projecte, sostenint algunes de les cartes
Enric Aguilar, creador del projecte, sostenint algunes de les cartes

El projecte és la concreció de dues idees del passat de l’Enric. D’una banda, al 2007 havia creat el curtmetratge en stop-motion (animació amb ninots fotograma a fotograma) titulat La fallera calavera, que havia gaudit d’un cert èxit a la xarxa. D’altra banda, havia dissenyat també un joc de cartes de temàtica fantàstica, fruit de la seva passió pels videojocs i els jocs de taula. “Se’m va acudir unir els dos projectes i estendre, així, el concepte folklòric zombi a tota la cultura popular valenciana”. La Fallera Calavera estarà present al festival de jocs de taula DAU Barcelona, una de les cites més importants del país en la matèria.

Cultura popular i una lectura política

Tot i l’aparença desenfadada del producte, La Fallera Calavera no deixa de ser una aposta per la llengua i la cultura popular: “Visualment la idea d’unir folklore valencià i zombis burtonians em va semblar molt poderosa. A més, la societat valenciana de vegades també sembla que actua com un zombi, més moguda per impulsos primaris que per una reflexió del que passa al seu voltant.” Efectivament, la reflexió política no és explícita, però s’intueix des del plantejament de la història que posa en marxa el joc: una fallera mor durant una mascletà a causa d’un error de seguretat i el seu cadàver zombi retorna d’ultratomba per venjar-se. “La intenció del joc no era fer política. Ara bé, el curt original sí que tenia un missatge polític clar, que no partidista”, aclareix. “Quan ho vaig plantejar no feia ni un any que havia tingut lloc l’accident de metro de València i jo encara no entenia com tothom se n’havia oblidat i en canvi celebrava la visita del Papa i tota aquella societat de cartó pedra”. La idea de la Fallera Calavera era, doncs, una sàtira sobre la manca de pensament crític en una societat marcada per l’abundància i la frivolitat. “Al final, és una crítica a una cosa tan valenciana com el menfotisme! I, és clar, qualsevol bona falla ha d’incloure un component de sàtira política. Si no, en què queda esta festa?”.

De retruc, el joc és també una aposta per la llengua i una prova que aquesta continua ben viva al País Valencià, malgrat la desídia de les institucions. La voluntat d’ampliar l’oferta de jocs de taula en català —un dels àmbits on la llengua té més mancances— és molt present en la creació del projecte, en el qual destaca també l’ús de frases fetes i refranys valencians.

La dama d'Elx, la nit de la cremà o l'alcaldessa perpètua són algunes de les cartes de la baralla
La dama d'Elx, la nit de la cremà o l'alcaldessa perpètua són algunes de les cartes de la baralla

La tria del micromecenatge com a model de finançament tampoc és casual i es correspon amb la idiosincràsia del projecte, que s’autodefineix com a “un joc d’autor, fora dels cànons industrials”. Amb la ferma voluntat d’evitar intermediaris i mantenir en tot moment el control creatiu de l’obra, que s’hauria pogut veure afectat pels paràmetres comercials de la indústria de masses, el finançament col·lectiu permet donar a conèixer el projecte entre un públic que ja està predisposat a alternatives trencadores sense haver de passar per l’adreçador de la producció massiva. “Segurament m’haurien demanat fer-lo en castellà i canviar a Monleon per Chiquito de la Calzada”, assegura amb contundència, sense obviar les contrarietats que haurien suposat mètodes de finançament més convencionals. “Òbviament, ni per un moment em vaig plantejar anar a pidolar a un banc!”.

Articles relacionats
Etiquetes
Comparteix

Un comentari

  1. Ren
    Ren desembre 13, 22:44

    Enhorabona per l’èxit! La cultura valenciana es mereix aquest petit gran homenatge.

    I en Monleon també! 😉

    Respon a aquest comentari

Escriu un comentari