La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

El Poblet: origen d’un barri

El barri de Sagrada Família va ser, fa només cent anys, una zona agrícola i industrial oblidada
El Poblet: origen d’un barri
La Sagrada Família el 1915. Comparant amb altres fotos de les obres del temple, sembla que hauria de ser anterior, al voltant de finals del XIX / MARIA ANTONIETTA CRIPPA
desembre 11
12:00 2013

Escriure sobre la història del barri de la Sagrada Família no és fàcil atès que hi ha una notable escassetat de documentació d’aquesta zona de l’actual Barcelona. El principal motiu és que durant molts anys aquesta àrea, que abans es coneixia amb el nom del Poblet, va estar desconnectada del municipi del qual depenia: Sant Martí de Provençals. Aquest aïllament va començar a revertir a partir del lent avenç de la urbanització de l’Eixample —que a partir de 1880 va començar a arribar a l’actual passeig de Sant Joan— i de la integració de Sant Martí a Barcelona arran del decret d’annexió de municipis de 1897, tot i la seva ferma oposició. Fins llavors, la frontera entre Sant Martí i Barcelona es trobava, aproximadament, al llarg del traçat que va de la confluència Sicília-Travessera fins Mallorca-Roger de Flor.

El nucli principal del barri és un conjunt d’habitatges de cases baixes i camps anomenat el Poblet. Aquest nucli correspon, més o menys, a l’àrea compresa entre els carrers de Mallorca i València i entre el passeig de Sant Joan i Marina. No obstant això, el barri de la Sagrada Família, que rep el nom del temple expiatori projectat el 1882, també incloïa els nuclis del Camp d’en Grassot (cognom del propietari de les terres, Jeroni Grassot), ubicat entre Pare Claret, passeig de Sant Joan, Còrsega i el torrent de Mariner i depenent de Gràcia; i el nucli de Fort Pius (actualment Fort Pienc), que rep el nom de la fortalesa Fuerte Pío construïda el 1719 durant els primers anys del regnat de Felip V. L’extensió històrica del barri ha quedat limitada per les arbitràries divisions dels districtes de la ciutat.

Per tant, el nucli de l’actual barri és el Poblet, del qual tenim constància documental des del 1868. L’activitat econòmica del Poblet era l’habitual de tot el pla de Barcelona, és a dir, agricultura de secà (blat, ordi, oliveres, vinya…) i de regadiu (fruiters, farratges, horta…) i ramaderia (gallines, oques, ovelles, porcs, cabres…). El Poblet va participar de l’augment de la població de Barcelona, que entre 1857 i 1900 es va incrementar en 300.000 habitants i entre 1900 i 1930 en més de 500.000. La procedència dels nouvinguts era de la Catalunya interior durant el segle XIX i, ja en el segle XX, del País Valencià i Múrcia, majoritàriament. Els principals focus d’atracció d’aquestes migracions van ser les exposicions universals de 1888 i de 1929, la construcció del metro i l’auge de la indústria.

Barri obrer

Al Poblet, les fàbriques van conviure durant molts anys, i fins ben entrat el segle XX, amb els habitatges de planta baixa i els camps. La proliferació de fàbriques va comportar el pas d’un Poblet rural a un de marcadament obrer, en el qual el pes de l’agricultura va anar decreixent. En el nostre barri hi ha força testimonis arquitectònics d’aquest passat industrial. Entre les nombroses fàbriques i tallers que hi havia al barri, algunes de les més importants són: la Damm (inaugurada el 1905), La Sedeta (construïda el 1899), la Myrurgia (edificada el 1930) i el taller de muntatge de General Motors que s’ubicava on ara hi ha el mercat de la Sagrada Família.

En aquest context d’augment de la indústria i d’increment de la població, els obrers del Poblet van aproximar-se a les doctrines obreristes de principis de segle. Entre aquestes cal destacar l’acolliment que va tenir al Poblet el lerrouxisme, el discurs obrerista i populista d’Alejandro Lerroux. Tant és així, que al barri hi havia dos locals afins a aquest partit radical: un al carrer Sicília entre Mallorca i València, i l’altre a la confluència de Marina amb València. L’activitat política i social dels obrers del Poblet es va manifestar clarament durant la Setmana Tràgica, a finals de juliol de 1909. El Poblet no va ser una excepció de la crema d’edificis religiosos. Alguns dels convents del barri incendiats van ser el dels claretians (Pare Claret-Sicília), l’escola-convent de les teresianes (Travessera-Nàpols) i, sobretot, el convent de les dominiques (Mallorca-Roger de Flor-Provença-Nàpols). Alguns d’aquests convents van tornar a ser atacats el juliol de 1936.

En un centenar d’anys, l’antic Poblet ha passat de ser una zona oblidada a ser el tros de Barcelona més concorregut de la ciutat, amb més de dos milions i mig de visitants cada any.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari