La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

La privatització progressiva de l’Hospital Clínic

Durant el darrer quadrimestre de 2013, el pressupost d’ingressos de l’hospital es veurà reduït en 17,5 milions d’euros
La privatització progressiva de l’Hospital Clínic
Cartell contra les retallades a l'Hospital Clínic
desembre 06
11:00 2013

Des que va començar la mal anomenada crisi econòmica, l’Hospital Clínic de Barcelona ha vist retallats, poc a poc, els seus recursos humans i materials. Es va rumorejar durant tot l’estiu, però ara ja és una realitat: a l’Hospital Clínic s’hi tanquen llits, hi haurà reestructuració d’activitats i noves retallades a les treballadores.

Transferència al sector privat

Alguns dels plans i retallades previstos estan explicats en un document enviat per la direcció de l’hospital a les treballadores. En aquest text s’afirma que hi haurà una reordenació d’unes 3.200 altes (entorn d’un 7,5% de l’activitat de l’hospital), una reducció de 74 llits (un 9% de la capacitat instal·lada de l’hospital), així com d’un 9% de les taules quirúrgiques.

En el mateix document, la direcció del Clínic afirma que aquesta activitat es realitzarà en altres dispositius ambulatoris i hospitals, recalcant principalment una “aliança estratègica” amb l’Hospital del Sagrat Cor, amb el “suport professional” de les treballadores del Clínic. Una activitat de baix cost, que cobraran amb diners públics: un bon negoci.

L’Hospital Sagrat Cor és un hospital privat del grup empresarial IDCSalut (antiga Capio), que ja controla una bona part dels hospitals públics de gestió privada, de bona part de l’estat espanyol. Durant els anys de retallades, paradoxalment, aquesta empresa ha augmentat de manera exponencial els seus contractes amb la Generalitat.

Quant a les treballadores, aquest Nadal cobraran la meitat de la paga extra del desembre, a més de portar un 11% acumulat de retallada salarial progressiva des del 2010.

Un centre referent

L’Hospital Clínic de Barcelona va ser fundat al 1906. Als seus inicis, la institució atenia gairebé en exclusiva a les classes més desafavorides de la ciutat, els metges no cobraven i les tasques d’infermeria eren desenvolupades per monges. A pesar de les dificultats, al Clínic s’hi van establir alguns dels facultatius més prestigiosos de l’època, com l’August Pi i Sunyer, que als anys vint el converteix en un centre de recerca de primera línia; o el cirurgià Moisès Broggi, responsable de l’únic servei d’urgències hospitalari que existia durant la Guerra Civil.

Amb el temps, l’hospital s’ha convertit en un referent a nivell europeu i mundial en investigació i en moltes especialitats mèdiques i quirúrgiques, i s’ha fet famós per intervencions a personalitats i esportistes d’elit. A més, té una zona potencial d’atenció que inclou a unes 540.000 persones. Això és: el districte de Sants-Montjuïc, Les Corts, part de Ciutat Vella, part de Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample Esquerre.

Salut com a negoci

Lluny d’invertir més diners en un servei bàsic com la sanitat pública, la Conselleria de Salut de Boi Ruiz ha optat per enriquir, amb diners públics, empreses privades que fan de la salut un negoci. A més, la rebaixa de pressupost a tots els centres públics, justificada com una mesura necessària a causa de la “crisi”, s’ha pres sense cap debat parlamentari i sense informar la població.

Aquesta retallada se suma a les polítiques econòmiques dutes a terme pel govern de CiU, amb el suport d’ERC, el govern espanyol i la Troika, que provoquen un major empobriment i despossessió, especialment de les classes populars. En el cas de la sanitat, les mesures aplicades provoquen la venda d’un sistema sanitari públic pagat per totes les ciutadanes.

Arribarem a veure un Hospital Clínic de caritat, com ho va ser en els seus inicis?