La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Anna Regué: «Els micromasclismes són tan subtils que costa molt mostrar-los»

"I tu, com ho veus" és el títol del documental sobre micromasclismes que l'Anna Regué, juntament amb 4 dones més, va dirigir i realitzar en un curs de documental creatiu al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. L'Anna forma part d'un grup de dones de lEixample.
novembre 27
09:49 2013

Anna Regué
Anna Regué

Com sorgeix el projecte de fer un documental sobre els micromasclismes?
El projecte és el resultat del curs de documental creatiu que vaig fer al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison. Per escollir el tema es van presentar diverses propostes i al final vam acabar escollint la que havia presentat jo. Una de les inquietuds que tenia era tractar els micromasclismes i, en un centre de dones que treballen per a dones, fer-ne un documental feminista era molt important.

En què es diferencien del que entenem habitualment per masclisme?
Des de la perspectiva del documental, entenem que els micromasclisme són aquelles actituds subtils, naturalitzades i amagades que apareixen en el nostre dia a dia. A més, estan legitimades perquè ningú se les qüestiona i són invisibles per a la societat. Es diferencien en el grau d’evidència, quan és molt obvi podríem parlar d’un masclisme més directe encara que no hem d’oblidar que tot és masclisme.

Vàrem tenir un debat perquè no sabíem fins a quin punt era micro o era macro i el fet de posar-li micro podia entendre’s com si fos alguna cosa més petita. Potser sí que és petita a nivell d’evidència però no per això menys important.

Quins objectius us vau plantejar amb el documental?
Un dels principals objectius que teníem era fer pública aquesta idea sobre els micromasclismes que estàvem treballant i, també, que tothom que mirés el documental en prengués consciència. Estem molt contentes perquè veiem que hi ha una resposta positiva per part del públic, a la gent li agrada, és un tema que interessa.

Amb quines dificultats vau topar a l’hora de realitzar-lo?
La més important se’ns va plantejar quan vam haver de representar aquests micromasclismes visualment. Estan amagats i són tan subtils que costa molt mostrar-los i encara més plasmar-los amb imatges. Teníem molt treballat què volíem dir però no sabíem com fer-ho. Finalment, vam optar per les entrevistes perquè pensàvem que era el format que més s’adaptava a allò que volíem transmetre. La idea era basar-nos en l’experiència de les dones que surten al documental.

Com es viu el món de la realització audiovisual des de la perspectiva d’una dona feminista?
Ha estat la primera vegada que realitzo un documental i ho he viscut molt bé gràcies al context on ens trobàvem, ja que és un documental feminista fet en un centre de cultura de dones. Si ens haguéssim trobat en un context més capitalista i masculinitzat, segurament ens haguéssim trobat amb problemes per presentar-lo o per a que el realitzador fos un home.

El documental va dirigit a algun públic en concret?
Va dirigit a tots els públics. Volíem apropar el tema a persones que no s’ho haguessin qüestionat mai. Les que ja el coneixen veuen el documental i els agrada, tot i estar-ne conscienciades. Però tothom en pot treure alguna reflexió nova, estigui conscienciat o no. 

Pot ser el documental una eina de transformació? 
Sí, completament. Si saps exprimir bé el tema, és un mitjà amb el qual, amb molt poc temps, pots comunicar molta informació i no només mitjançant la paraula sinó també amb imatges i de la construcció que fas de tot. Arriba molt més a la gent i, en 20 minuts, absorbeixes moltes coses que potser amb un altre format no rebries.

Aquest documental us ha ajudat a detectar millor els micromasclismes? 
A mi, personalment, sí, i penso que a les meves companyes també. Sobretot però, quan vàrem fer la documentació prèvia perquè no teníem gaire clars els límits. Quan veus que les persones t’ho expliquen des de la pròpia experiència aprens a detectar totes aquestes dinàmiques. També, quan vàrem començar a fer els tallers, moltes dones ens adonàvem de moltes coses que potser, fins al moment, no ens havíem qüestionat mai. El fet de parlar sobre les nostres experiències i compartir-les ens va ajudar a posar les coses sobre la taula.

Et trobes casos de micromasclisme en la teva vida quotidiana?
Me n’he trobat molts i, ara que en sóc més conscient, els puc analitzar d’una manera més transversal. Per exemple, una cosa que em molesta molt és el tema de l’aparcament. Anar amb cotxe, intentar aparcar i tenir a un home fent-me senyals per explicar-me com haig d’aparcar. Segurament si fos un home no faria aquestes senyals. Cada dia patim micromasclisme ja sigui a casa o amb els amics quan fan comentaris. 

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari