La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

Gabriel Villanueva: «L’obertura de l’Ateneu ha fet possible que molta gent tingui un punt de trobada no monopolitzat per l’Ajuntament»

L'Ateneu Popular de l'Eixample afronta el dia 19 de novembre un judici de desallotjament. Parlem amb Gabriel Villanueva, vinculat a l'espai des que va ser okupat, per conèixer els inicis i la trajectòria del centre social
Gabriel Villanueva: «L’obertura de l’Ateneu ha fet possible que molta gent tingui un punt de trobada no monopolitzat per l’Ajuntament»
Gabriel Villanueva
novembre 21
08:00 2013

Com participes actualment en la vida associativa del barri?

Sóc soci del casal independentista de l’Eixample, La Cruïlla, i militant d’Endavant Eixample, encara que actualment no estic gaire implicat.

Has participat en diversos col·lectius del barri, com els vas conèixer?

Tot va començar arran de l’Ateneu, a partir d’aquí es va desenvolupar tot l’entramat de col·lectius del barri. És veritat que abans hi havia col·lectius lligats a l’educació en el lleure, però a partir de la okupació de l’Ateneu van néixer diversos col·lectius i l’Esquerra Independentista al barri.

A partir de l’Ateneu es va desenvolupar tot l’entramat de col·lectius del barri

Com va sorgir la idea? Buscàveu okupar o també us plantejàveu llogar?

Al principi no hi havia una idea gaire clara sobre què fer, ens reuníem un grup de persones (l’anomenada Associació pel Casal Popular de l’Eixample), gent jove amb inquietuds polítiques i amb la voluntat de muntar un casal a l’Eixample. D’altra banda hi havia un grup de gent, Gatzara, més obertament independentista. Ens vam acabar ajuntant ja que buscàvem en certa manera el mateix. Després d’algunes reunions conjuntes, érem bastanta gent, més de vint persones. Llavors va sorgir l’oportunitat d’okupar l’Ateneu.

Lokupació de l’Ateneu va ser poc ortodoxa. Què ens en pots dir?

Va ser molt senzill, va haver-hi una gent que va okupar el número 1 (la casa del costat). Per casualitat algú de l’assemblea va veure que s’okupava l’espai i els habitants del número 1 ens van oferir les claus del número 3 (l’actual Ateneu), no vam haver de forçar cap pany, perquè l’espai ja estava okupat. Es va proposar a l’assemblea i vam passar a okupar l’espai.

En quines condicions us vau trobar l’Ateneu?

Era un local totalment abandonat, hi havia una quantitat ingent d’escombraries… Recordo que era molt impracticable, va requerir de molt esforç per a netejar i posar l’espai en condicions. No obstant això, va haver-hi molta gent implicada i molta il·lusió per okupar l’espai, així que amb l’ajuda de totes es va aconseguir. Recordo que a la planta de dalt hi havia un matalàs, semblava que algú hi hagués viscut…

Va haver-hi molta gent implicada i molta il·lusió per okupar l’espai, així que amb l’ajuda de totes es va aconseguir

Ens podries explicar el trajecte, pel que fa a col·lectius, que va tenir lloc a l’Ateneu?

Al principi eren dos col·lectius separats que es van unir per trobar un espai, això es va reflectir després de la okupació. Inicialment totes vam estar unides en un sol col·lectiu però molt aviat es va veure que hi havia gent amb diverses inquietuds i es van crear dos col·lectius. Un va ser la Coordinadora de l’Ateneu Popular de l’Eixample (CAPE), que pretenia ser una assemblea per gestionar l’espai i per actuar al barri de manera més transversal. L’altre va ser Gatzara, que era un col·lectiu de caire independentista, més endavant vinculat a l’Esquerra Independentista. Posteriorment van sorgir altres col·lectius com la cooperativa de consum I un Rave, el col·lectiu cultural Telèfon Roig… Finalment, la CAPE va acabar desapareixent i el col·lectiu Gatzara va acabar esdevenint l’Assemblea de Joves de l’Eixample Nord (AJEN). Ara mateix a l’Ateneu hi ha tres col·lectius: Arran Sagrada Família (l’antiga AJEN), la Cooperativa de Consum i l’Assemblea de Drets Socials de l’Eixample (ADSE).

Actualment l’Ateneu té un procés judicial obert. Què ens en pots dir?

Després de nou anys d’okupació no havíem tingut cap problema legal fins avui. A l’Ateneu s’estan preparant activitats i mobilitzacions per fer front a aquest possible desallotjament.

Després de nou anys d’okupació no havíem tingut cap problema legal fins avui

Què creus que ha significat l’Ateneu per l’associacionisme al barri?

Ha jugat un paper molt important. Abans de l’Ateneu els moviments socials als barris de la Sagrada Família i el Fort Pienc no destacaven gaire. L’obertura de l’Ateneu ha fet possible que molta gent trobi un punt de trobada no monopolitzat per l’Ajuntament, on es poden desenvolupar projectes de manera autogestionada i autònoma. Arran d’aquí també hi ha moltes persones del barri que s’han conegut en aquest espai. Ha estat un punt d’inflexió. A partir d’aquestes persones han sorgit altres projectes com La Resposta al Fort Pienc [casal okupat per Arran Fort Pienc, assemblea que compta amb militants formats a col·lectius de l’Ateneu] o La Cruïlla [Casal Independentista de l’Eixample].

Què ha significat per tu l’Ateneu?

Un projecte molt interessant que m’ha permès relacionar-me políticament i personalment amb gent que tenia inquietuds polítiques semblants. M’ha obert portes per conèixer altres projectes i vincular-m’hi.