La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

A què anomenem barri?

El barri com a espai subjectiu associat a pràctiques individuals, però també com a espai objectiu de i per a l'acció col·lectiva
novembre 18
12:19 2013

Intentem definir barri. Què és un barri? D’entrada podríem començar dient que és un territori amb unes dimensions ni massa grans, ni massa petites. També ha de tenir uns límits més o menys recognoscibles en determinats carrers o places. D’altra banda reuneix una població més aviat socialment homogènia. La seva morfologia ha de no només permetre, sinó propiciar la interacció entre residents.

Li sol correspondre un cert sentiment de pertinença, que de vegades pot ser clau per presentar i reconèixer la posició que cadascú ocupa en relació amb la societat en conjunt,  ja que és la seu d’una xarxa estratègica de solidaritats tant duradores com efímeres. Hi ha un tret més que no hi pot faltar: un barri ha de tenir un nom, una denominació d’origen que permeti reconèixer una individualitat col·lectiva.

Aquesta qüestió és important, ja que ens col·loca davant el que diríem “l’essència” del concepte barri en un tipus específic de vincle social basat en la proximitat i en la rutina de les trobades en un context territorial delimitat.

El barri és, d’una banda, un espai subjectiu associat a pràctiques individuals; el seu sentit és sobretot biogràfic, tot i que sovint pugui servir per recompondre un vincle social que la ciutat en el seu conjunt, i les relacions que li són pròpies, tendeixen a dissoldre. És fonamental que aquest territori aparegui definit sobretot perquè en relació a ell es generen sentiments, de vegades poderosíssims.

El barri és una autèntica institució social de primer ordre al qual se li reserven tasques fonamentals en la formació de la persona. És la nostra primera experiència d’aquest espai col·lectiu que s’estén més enllà de les portes del que anomenem “la nostra llar”.

D’altra banda, el barri és, inseparablement, un espai objectiu de i per a l’acció col·lectiva. El barri és una unitat social clau, associada a un tipus d’integració social basada en la proximitat i en les interaccions freqüents cara a cara que no tenen per què estar exemptes de conflictivitat i de pràctiques d’exclusió. És important subratllar el paper que els barris han jugat sempre en les lluites socials, per la seva tendència a convertir-se en baluards des dels quals les classes populars podien aquarterar-se en moments crítics.

I és per la concentració, l’acceleració i la intensificació que podien conèixer les relacions quotidianes entre persones amb vista a dur-les a fer el mateix, en un mateix moment i lloc, en funció d’uns mateixos objectius compartits; era la conseqüència directa d’un fet físic simple, però estratègic, com era la copresència i l’existència d’un nínxol d’interacció permanentment actiu o activable.

La contestació, fins i tot la revolta, hi són, predisposades i fins i tot pressuposades en un espai que les propicia a partir de la facilitat amb que en qualsevol moment es pot “baixar al carrer”, la qual s’estén immediatament després del vestíbul de l’escala, en un espai exterior en què la trobada amb els iguals és inevitable i on és no menys inevitable compartir preocupacions, indignacions i, després, l’expressió d’una mateixa convicció que és possible aconseguir determinats fins per mitjà de l’acció comuna.

El veïnat es converteix en un factor desencadenant de determinades relacions socials. Concentrar es reconeix una vegada més com a sinònim de concertar o, dit d’una altra manera, ens tornem a trobar amb les conseqüències del factor aglutinant en els processos de contestació, factor que no resulta d’altra cosa que de l’existència de contextes espacials que afavoreixen la interacció immediata i recurrent.

Manuel Delgado, professor d’Antropologia a la Universitat de Barcelona i veí del barri del Fort Pienc.