La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

L’autoorganització de les dones per un avortament lliure i gratuït

El col·lectiu DAIA es va convertir en un referent gràcies a la seva tasca d'ajudar, informar i aconsellar altres dones en temes relacionats amb la sexualitat i l'anticoncepció
L’autoorganització de les dones per un avortament lliure i gratuït
Performance del vermut feminista del 28-S
novembre 15
07:00 2013

Les agressions contra el cos, els drets i la sexualitat de les dones ha sigut una constant al llarg de la història. I les imposicions relatives al fet reproductiu no en són una excepció. Després d’anys de lluita es va aconseguir una llei que, si més no, semblava que feia un pas endavant respecte a la interrupció voluntària de l’embaràs. Aquesta llei aprovada el 2010 modernitzava la del 1985, segons la qual les dones tan sols podien avortar en tres supòsits: violació dins de les primeres 12 setmanes, risc per a la mare i malformacions del fetus durant les primeres 22 setmanes de gestació. Cap a aquests tres punts vol retrocedir el PP amb la seva nova reforma de la llei.

Aquest retrocés, però, ha topat amb la resposta i la contestació de grups, organitzacions i persones feministes que han decidit sortir al carrer per mostrar-hi el seu rebuig. És en un context com aquest que sorgeixen grups de dones que s’autoorganitzen per defensar els seus drets, respondre a les agressions o crear entorns de confiança per formar-se. Avui en dia podem trobar diversos exemples d’aquestes accions al barri de la Sagrada Família, com per exemple les concentracions en defensa al dret al propi cos o a les accions puntuals per visibilitzar el dret a l’avortament, com va ser la convocatòria d’un vermut feminista davant del mateix temple el 28 de setembre.

Tots aquests grups i accions tenen els seus predecessors en els grups de dones que durant els 70 van començar a organitzar-se per tal d’oferir respostes i solucions a la situació de les dones en aquell moment. Un d’aquests col·lectius va ser DAIA (Dones per l’Autoconeixement I l’Anticoncepció) que va ubicar la seva seu al número 78 del carrer Casp.

La necessitat crea el grup

En un context de repressió, d’escassetat de serveis culturals i sanitaris i amb la imposició d’una moralitat catòlica arcaica, puntal de la dictadura franquista, és on apareix DAIA. La puixança de l’autoorganització a tots els nivells, tant social, veïnal com polític, dels últims anys de la dictadura, també fa aflorar grups de dones que promouen l’autoconeixement i defensen una sexualitat deslligada de la reproducció.

DAIA sorgeix d’un grup de dones universitàries que treballaven com a grup de planificació. El seu objectiu principal era fer arribar tota la informació possible relativa a la sexualitat a totes les dones, sobretot de classe obrera —eren qui tenien més dificultats per arribar-hi. Pretenien trencar els tabús que giraven al voltant d’aquests temes i d’una forma o altra apropiar-se de tot allò que tenia a veure amb el seu cos. Per fer-ho havien editat pamflets, organitzat xerrades i distribuït anticonceptius. Cal recordar que durant aquells anys tan sols es podien aconseguir fora del país i s’hi havien d’entrar de manera clandestina.

Un col·lectiu de referència

La seva feina es va estendre fins al nivell de convertir-se en un referent dins l’Estat espanyol.

Portal d'on tenia la seu DAIA
Portal d'on tenia la seu DAIA
És aleshores quan traslladen la seva seu al carrer Casp, número 78, espai que van compartir amb la Coordinadora Feminista de Barcelona.

La feina informativa i de formació, tot i que constant i molt valuosa, va anar quedant en un segon terme a causa de la demanda creixent que rebien de dones que volien avortar. Les assessoraven de com i on podien interrompre de forma voluntària els embarassos i creaven grups de confiança per tal de poder parlar dels dubtes i temors que tenien.

Deu anys de lluita

Malgrat la vigència i necessitat de la feina que desenvolupaven, el grup va decidir posar punt i final quan el seu projecte de crear centres de dones, independents de les institucions, va quedar absorbit pels centres municipals de planificació familiar. Algunes de les impulsores de DAIA van acabar treballant en aquests centres que d’un mode institucional responien a les demandes que rebien com a col·lectiu.

La trajectòria de DAIA comença a mitjans dels anys 70 i acaba el 1984. Gairebé 30 després de la seva desaparició, la seva reivindicació està més viva que mai i s’exemplifica en cada una de les accions i manifestacions que exigeixen un dret que ja es creia guanyat: un avortament lliure i gratuït.

Cap comentari

No hi ha cap comentari

No hi ha cap comentari. Vols afegir-ne un?

Escriu un comentari

Escriu un comentari