La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

L’Ateneu Popular de l’Eixample amenaçat per un desallotjament amb motivacions especulatives

El desallotjament de l'Ateneu pot ser una peça més d'un nou cas d'especulació immboliària amb l'objectiu de reobrir l'hotel il·legal de l'Illa Myrurgia
L’Ateneu Popular de l’Eixample amenaçat per un desallotjament amb motivacions especulatives
Pintada en defensa de l'Ateneu / SERGI RICHARDS
novembre 14
07:00 2013

El proper dimarts 19 de novembre l’Ateneu Popular de l’Eixample s’enfronta a un judici civil i a un imminent desallotjament. Tot i tractar-se d’un nou atac als espais okupats de la ciutat (que se suma al recent desallotjament del CSA Can Botxí) el cas és també, possiblement, una peça més d’un complex pla especulatiu per reobrir l’hotel il·legal de l’Illa Myrurgia. Ho expliquem per parts.

L’Ateneu i el Passatge Conradí

D’una banda tenim l’Ateneu Popular de l’Eixample, que s’enfronta a un judici el proper dimarts 19 de novembre. L’espai està situat al passatge Conradí, un petit carreró en la confluència dels carrers Rosselló i Sicília format per petites i antigues cases unifamiliars. El passatge estava destinat a desaparèixer segons el Pla General Metropolità.

Passatge Conradí
Passatge Conradí

És per això que als anys 80 la Fundació Claror aprofità per plantejar una proposta per reordenar l’espai. Aquesta consistia a unificar les diferents parcel·les per annexionar les finques del passatge i ampliar les infraestructures del poliesportiu. Però, finalment, l’Ajuntament aprovà el pla especial pel passatge l’any 1990 i anul·là les actuacions que afectaven a aquestes finques per la dificultat de posar d’acord els diferents propietaris, el reallotjament dels ocupants, la poca rendibilitat i l’alt cost del projecte. Durant tot aquest temps no hi hagut cap moviment aparent, però tot canvià al llarg del 2013.

A principis de febrer del present any, els col·lectius de l’Ateneu i les veïnes del passatge s’emportaren un fort esglai en veure l’antic taller del passatge, el número 344 de Sicília, en flames quasi a mitja nit. Era un espai abandonat que en aquell moment era utilitzat com a magatzem il·legal de paper. La família que utilitzava aquest espai va dir a membres de l’Ateneu que havien vist algú llençar alguna cosa semblant a un còctel Molotov.

Magatzem cremat al Passatge Conradí
Magatzem cremat al Passatge Conradí

Després de l’incident, les veïnes del passatge mai van rebre cap tipus d’informació i encara avui se’n desconeixen les causes. Però, poc després, sí quedà clar que terceres persones en volien treure profit, ja que s’intentà que l’enderrocament protocol·lari del magatzem cremat s’estengués als dos habitatges adjacents: una casa okupada i l’Ateneu. La nit anterior a l’enderrocament algú va treure, fins i tot, els números de les façanes del passatge per facilitar la confusió en l’enderrocament. Les membres de l’Ateneu van poder reaccionar a temps i assegurar que l’enderrocament es restringís a la finca cremada i no afectés a l’estructura dels altres edificis. Però la trama continuà i a l’abril els habitants de la casa okupada del número 1 del passatge van rebre una ordre de desallotjament que s’executa en pocs dies. Finalment, a principis de maig, es formulà una demanda de judici verbal contra l’Ateneu en base a l’article 41 de la Llei Hipotecària.

La finca que acull l’Ateneu fou okupada al novembre de l’any 2004. Les propietàries, tot i iniciar una denúncia contra els okupants, no van voler continuar amb la causa oberta i no s’arribà a celebrar cap judici. Les propietàries mai han mostrat cap interès per la recuperació o exercici de la propietat, fins ara, després de tots aquests esdeveniments.

En pocs mesos s’han succeït un incedi, dues denúncies, un desallotjament i ofertes de compra per les finques del Passatge Conradí

També cal tenir en compte que diferents veïnes del passatge han confirmat haver rebut i acceptat ofertes de compra i d’intercanvi de l’habitatge per un promotor. Finalment, fonts de la Fundació Claror, el poliesportiu municipal adjacent al passatge, tenen coneixement de la intenció de l’Ajuntament i d’una promotora de comprar les diferents propietats i cedir aquest espai per a instal·lacions esportives. En el si de la Fundació Claror, però, no ha agradat gaire la nul·la transparència del procés i la relació amb l’Hotel il·legal de tot plegat.

L’Hotel de l’Illa Myrurgia

D’altra banda, tenim l’Hotel Hesperia Barcelona Sport, al número 408 del carrer Provença, abans anomenat Hotel Hesperia Sagrada Familia i actualment tancat per ordre del Districte arran de la denúncia i pressió dels veïns i veïnes l’any 2010. Per adquirir la llicència i obrir l’hotel, el promotor necessita realitzar un canvi de qualificació urbanística: la d’equipament comunitari per la d’habitatge. I aquesta qualificació, segons apunten les fonts consultades, la podria obtenir precisament portant a terme un nou intercanvi amb les finques del passatge Conradí. D’aquesta manera, les diferents finques del passatge, un cop s’ha unificat la propietat, passarien a tenir qualificació d’equipament comunitari, i l’hotel passaria a tenir la qualificació d’aquestes, és a dir, d’habitatge, i per tant, susceptible d’acollir un hotel.

Hotel Hesperia Sport Barcelona
Hotel Hesperia Sport Barcelona

De tota aquesta operació en surten diferents agents beneficiats. En primer lloc, José Antonio Castro, que controla la promotora Hespestel SA, aconseguiria obrir l’hotel de 4 estrelles tancat des de fa 3 anys i beneficiar-se encara més del pastís turístic que ofereix la ciutat. En segon lloc, l’Ajuntament té l’oportunitat de portar a terme el Pla Especial del passatge Conradí suspès l’any 1990 per falta de recursos; a més, cedint aquest espai a la Fundació Claror podria vendre l’operació com a beneficiosa pels equipaments esportius del barri: no hi hauria residència d’esportistes però sí “nou, o més equipaments” destinats a l’esport. A més, cal no oblidar que, pel camí, es desallotja una casa okupada i l’Ateneu Popular, centre històric d’organització i contestació. Finalment, la Fundació Claror podria portar a terme el pla d’ampliació de les seves infraestructures abandonat per falta de recursos a principi de la dècada del 2000.

L’intercanvi de qualificació urbanística permetrà reobrir l’hotel il·legal de l’Illa Myrurgia

Cal tenir en compte que, de confirmar-se aquestes sospites, segons fonts de l’antiga Plataforma Ciutadana Sagrada Família-El Poblet, seria l’enèsim projecte especulatiu documentat que l’inversor Castro Sousa intenta portar a terme al barri i a la ciutat. A més del cas Myrurgia de l’any 1999 i de l’hotel Hesperia del 2008, el mateix Castro va intentar una nova operació especulativa que afectava la Fundació Nen de Déu a la dècada dels anys vuitanta, que Manuel Vázquez Montalbán i Eduard Moreno van recollir en el llibre Barcelona, cap a on vas?

José Antonio Castro Sousa
José Antonio Castro Sousa

José Antonio Castro Sousa, empresari gallec nascut a Veneçuela, és amo d’una de les majors fortunes privades de Galícia. És propietari de la cadena hotelera Hepestel i l’accionista principal d’NH Hoteles, amb un 25% de participació. La major part de les seves empreses tenen seu a Barcelona. El seu imperi immobiliari també inclou els sectors de la construcció (José Castro, SA i Castro Galicia, SA) de l’oci i els clubs esportius, amb la cadena Metropolitan. Era, també, accionista del banc d’inversió Fibanc i vicepresident de Bankpyme fins a ser absorbida per La Caixa. Les dificultats per pagar un deute milionari amb el Banc Santander el van obligar a vendre recentment diferents hotels, tot i que encara posseeix una cinquantena d’hotels en diferents països. Part de la seva gran fortuna, a més, està invertida en una SICAV, (institucions d’inversió col·lectiva que només tributen a l’1%) Inbarsave Sicav SA, juntament amb altres membres de la família.