La Intervia

El portal d'informació de l'Eixample

La llarga lluita veïnal per l’Illa Myrurgia

L'organització veïnal va fer front amb èxit a uns dels imperis immobiliaris més poderosos de l'Estat i a l'Ajuntament alhora
La llarga lluita veïnal per l’Illa Myrurgia
octubre 29
18:07 2013

L’estiu del 2010, els mitjans de comunicació es feien ressò del tancament d’un hotel de quatre estrelles que funcionava de forma il·legal. Era l’hotel Hesperia Sagrada Família, situat a l’antiga fàbrica Myrurgia. Fou una important victòria del moviment veïnal del barri dintre d’una llarga i àmplia lluita en defensa dels equipaments públics i contra l’especulació urbanística. Tot i això, els veïns i veïnes de Sagrada Família encara esperen des de fa més de 10 anys el compliment dels equipaments públics acordats.

L’Hotel Hesperia Sagrada Família, situat al número 408 del carrer Provença (cantonada carrer de Nàpols) obrí les portes en la tardor del 2008 davant la sorpresa dels veïns i veïnes del barri. L’empresa propietària de l’hotel, la promotora Hespestel, SA —del grup hoteler Hesperia SA, integrada en el conglomerat d’empreses immobiliàries del multimillionari José Antonio Castro Sousa— s’havia compromès vuit anys abans amb l’Ajuntament de Barcelona i la Plataforma Salvem Myrurgia, en la construcció de diferents equipaments comunitaris al barri, entre ells, una residència d’esportistes en aquest mateix espai.

Aconseguir el compromís de l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de l’Eixample no va ser fàcil. Des de feia anys, diverses entitats reivindicaven la protecció i recuperació de l’antiga fàbrica Myrurgia com a patrimoni històric del barri i com espai destinat a equipaments públics. La fàbrica Myrurgia, d’estil art déco, fou edificada l’any 1929 per l’arquitecte Puig Gairalt. Aquell mateix any, ja fou reconegut el seu valor artístic rebent el Premi d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona.

A mitjan 1999, l’Ajuntament proposà la modificació del Pla General Metropolità (PGM) i portà a terme el que es coneix com un pla discontinu que afectava cinc illes de l’Eixample. En concret, les finques dels carrers Provença 408 (l’Illa Myrurgia, a la Sagrada Família), Rosselló 191 (a l’alçada d’Enric Granados), Comte Borrell 243 i 212 (Escola IPSI) i ronda Sant Antoni 19 (l’IES Lluïsa Cura). Aquest pla consistia en un conjunt d’intercanvis i requalificacions de sòl i sostre edificat entre l’Ajuntament i la promotora, de forma que ni un ni l’altre perdessin superfície. Així, unes finques qualificades per a usos comunitaris passaven a ser d’habitatges (zona en densificació urbana) i unes altres finques amb qualificació d’habitatge passaven a ser d’usos comunitaris. La trampa, però, és que mentre l’Ajuntament requalificava finques (com Myrurgia) per a la promoció d’habitatges (o apartaments, hotels, etc.) recuperava finques que, a la pràctica, ja eren d’ús comunitari. En efecte, els tres “nous equipaments” que l’Ajuntament guanyava eren tres escoles en funcionament des de feia anys. Per tant, en global, les veïnes perdien sòl d’ús comunitari, i la promotora guanyava sòl edificable. Tot això va fer que les veïnes de l’Esquerra de l’Eixample i de Sant Antoni es mobilitzessin també en suport de la Plataforma Salvem Myrurgia.

Pancarta de la Plataforma penjada a la fàbrica Myrurgia
Pancarta de la Plataforma penjada a la fàbrica Myrurgia

És aleshores quan la Plataforma emprèn diferents accions, d’una banda administratives, formulant al·legacions al projecte i proposant projectes alternatius, i d’altra banda polítiques, convocant assemblees, concentracions i penjant pancartes pel barri. Finalment, a principis de l’any 2000, l’Ajuntament acceptarà obrir les negociacions i s’arribarà a un acord a tres bandes, amb la Plataforma i la promotora Hepestel, una de les moltes empreses controlades per l’imperi immobiliari de la família Castro Sousa.

L’Ajuntament de Barcelona es comprometé a construir una escola bressol als baixos dels habitatges que promovia Hepestel a l’Illa Myrurgia; una residència de dia per a la gent gran a la cantonada dels carrers Rosselló i Roger de Flor; un espai per a les entitats socials; i un edifici d’habitatges de lloguer per a joves als Jardins de la Indústria, al carrer Sant Antoni Maria Claret. La promotora Hespestel, SA es comprometé a la cessió gratuïta dels baixos per a la construcció de l’Escola Bressol. Així mateix, la Plataforma Salvem Myrurgia acceptava la construcció d’una residència d’esportistes vinculada a un equipament esportiu privat de la cadena Metropolitan, també de l’empresari Castro Sousa.

Han passat tretze anys i el barri encara no disposa ni del centre de dia ni dels habitatges per a joves

Déu anys després d’aquell acord, només estava en funcionament l’Escola Bressol (La Fassina) i l’espai per a entitats del barri (Espai 210). La part lucrativa del projecte, uns habitatges d’alt standing i el gimnàs de luxe Metropolitan Sagrada Familia, en canvi, sí estaven obertes i amb una sorpresa afegida: un hotel de quatre estrelles amb 63 habitacions en comptes d’una residència d’esportistes. L’obertura contradeia allò acordat per la promotora en el Pla Especial (Març del 2000), i no se n’amagaven. L’hotel s’anunciava vistosament al carrer i a la xarxa, i és fàcilment localitzable als webs de cercadors d’hotel sota el seu nom posterior: Hesperia Sport Barcelona. Els veïns i veïnes restaven perpelexos i indignats. L’Ajuntament i el Districte callaven i restaven inactius.

Fou així, davant la inoperància de l’Ajuntament de Barcelona, que es constituí la Plataforma Ciutadana Sagrada Família-El Poblet l’abril de 2009. Les exigències eren clares: el compliment de la legalitat urbanística i el compliment dels acords d’equipaments comunitaris per al barri acordats deu anys abans.

Hotel Hesperia Sagrada Família. Fotografia:JMMolinos
Hotel Hesperia Sagrada Família. Fotografia:JMMolinos

Joan Itxaso, membre de l’Associació de Veïns i Veïnes Sagrada Família i protagonista de la lluita de Myrurgia, ens explica que tot i la insistència de la Plataforma, el Districte de l’Eixample i l’Ajuntament no escoltaren les protestes veïnals ni respongueren a cap de les dues denúncies formulades. Finalment, l’estiu del 2010 l’Hotel tancà les portes, no sense abans haver intentat evitar-ho desesperadament canviant el nom pel d’Hesperia Barcelona Sport. La pressió sobre les autoritats municipals havia anat augmentant exponencialment. D’una banda, la Plataforma Ciutadana, enmig d’una forta campanya de recollida de suports entre les veïnes, feia un pas més en la pressió judicial interposant un contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’altra banda, el mateix Ajuntament es veia esquitxat per altres casos d’especulació i corrupció urbanística com el cas de l’Hotel del Palau de la Música.

El Districte de l’Eixample intentà apropiar-se de l’èxit tot i l’evident falta de compromís per fer complir la legalitat i els acords veïnals. Durant aquells anys, el Districte estava encapçalat per Assumpta Escarp, coneguda al barri per promoure la causa contra Jonathan Ivorra, membre de l’Esquerra Independentista, per qui sol·licitava juntament amb la fiscalia una pena de vuit anys de presó i 3.000 euros de multa pels aldarulls del Forat de la Vergonya de l’any 2006.

La Plataforma alertà de la possibilitat que el tancament de l’hotel fos una maniobra provisional de la promotora fins aconseguir la llicència. Tres anys després, aquesta sospita agafa força.

Encara avui es pot llegir en cartells a l’entrada a l’hotel “Cerrado por razones técnicas”. La Plataforma, tot i celebrar l’èxit, recordava als veïns i veïnes que els compromisos dels equipament comunitaris seguien sense complir-se i alertava de la possibilitat que el tancament de l’hotel fos una maniobra provisional de la promotora fins aconseguir la llicència d’hotel. Tres anys després, aquesta sospita agafa força. D’una banda, la promotora Hespestel SA, en aquest període de temps, mai ha presentat una denúncia per danys patrimonials a l’Ajuntament, tot i l’evident perjudici econòmic per tenir un hotel de quatre estrelles tancat a 200 metres de la Sagrada Família. D’altra banda, els moviments especulatius del passatge Conradí (cantonada dels carrers Rosselló i Sicília) que afecten l’Ateneu Popular de l’Eixample reforcen la teoria d’un nou pla d’intercanvi de qualificacions urbanístiques per reobrir l’hotel. La lluita veïnal contra l’hotel de luxe de l’Illa Myrurgia i pels equipaments comunitaris encara no ha acabat.